Biblia Catalana – Traduccio Interconfessional
“Jesús encara va fer moltes altres coses, que si s’escrivissin una per una, crec que el món no podria contenir tots els rotlles que s’escriurien » (Joan 21:25)
Jesucrist i el primer miracle escrit a l’Evangeli de Joan, converteix l’aigua en vi: « El tercer dia es va celebrar un banquet de casament a Canà de Galilea, i la mare de Jesús estava allà. Jesús i els seus deixebles també hi estaven convidats. Quan el vi s’estava a punt d’acabar, la mare de Jesús li va dir: «S’han quedat sense vi». Però Jesús li va respondre: «Dona, què té a veure això amb nosaltres? La meva hora encara no ha arribat». Aleshores la seva mare va dir als que estaven servint: «Feu tot el que ell us digui». Allà hi havia sis gerres de pedra, tal com exigien les normes de purificació dels jueus. A cada gerra hi cabien d’uns 44 a uns 66 litres. I Jesús va dir als que servien: «Ompliu les gerres d’aigua». I les van omplir fins dalt. Llavors va afegir: «Agafeu-ne una mica i porteu-ne al director del banquet». I ells n’hi van portar. El director del banquet va tastar l’aigua que havia estat convertida en vi, però no sabia d’on havia sortit, encara que els servidors que havien tret l’aigua sí que ho sabien. Aleshores el director del banquet va cridar el nuvi i li va dir: «Tothom serveix primer el vi bo, i quan la gent està beguda, el de menys qualitat. Però tu has guardat el vi bo fins ara». Jesús va fer aquest primer miracle a Canà de Galilea i així va mostrar la seva glòria, i els seus deixebles van creure en ell » (Joan 2:1-11).
Jesucrist guareix el fill d’un servidor del rei: « Llavors va tornar a Canà de Galilea, on havia convertit l’aigua en vi. A Cafarnaüm hi havia un funcionari del rei que tenia el fill malalt. Quan aquest home va sentir que Jesús havia marxat de Judea i se n’havia anat a Galilea, el va anar a trobar i li va demanar que baixés a Cafarnaüm per curar el seu fill, perquè estava a punt de morir. Però Jesús li va dir: «Si no veieu senyals i miracles, no creieu». El funcionari del rei li va demanar: «Senyor, baixa abans que el meu fill es mori». I Jesús li va contestar: «Vés, el teu fill està viu». L’home va creure el que Jesús li va dir, i va marxar. Mentre baixava a Cafarnaüm, els seus esclaus el van anar a trobar per dir-li que el seu fill estava viu. Ell els hi va preguntar a quina hora havia millorat, i ells li van contestar: «La febre li va marxar ahir cap a la una del migdia». Aleshores el pare es va adonar que era la mateixa hora en què Jesús li havia dit: «El teu fill està viu». I ell i tota la seva casa es van fer creients. Aquest va ser el segon miracle que Jesús va fer després d’anar a Galilea des de Judea » (Joan 4:46-54).
Jesucrist cura un home posseït per dimonis a Cafarnaüm: « Després va baixar a Cafarnaüm, una ciutat de Galilea. Els dissabtes ensenyava a la gent, i tots es quedaven meravellats de la seva ensenyança, perquè parlava amb autoritat. A la sinagoga hi havia un home posseït per un esperit impur, un dimoni, que va cridar molt fort: «Aaah! Per què ens molestes, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Sé qui ets: el Sant de Déu». Però Jesús el va reprendre dient: «Calla i surt d’ell!». Llavors el dimoni va llançar l’home al terra davant d’ells i en va sortir sense fer-li cap mal. I tots es van quedar sorpresos i van començar a dir entre ells: «¿Heu sentit què ha dit? Dóna ordres amb autoritat i poder als dimonis, i surten!». I la seva fama es va anar escampant per tots els racons d’aquella regió » (Lluc 4:31-37).
Jesucrist expulsa dimonis a la terra dels gadarenes (ara Jordània, la part oriental del Jordà, prop del llac Tiberíades): « Quan va arribar a l’altra banda, a la regió dels gadarencs, se li van apropar dos homes endimoniats que sortien d’entre les tombes. Eren tan violents que ningú s’atrevia a passar per aquell camí. I van començar a cridar: «Què vols de nosaltres, Fill de Déu? ¿Has vingut a castigar-nos abans d’hora?». Bastant més enllà hi havia un ramat de porcs pasturant, i els dimonis li van suplicar: «Si ens expulses, envia’ns als porcs!». I ell els hi va dir: «Aneu-hi!». Tot seguit els dimonis van sortir dels homes i es van ficar dins dels porcs. Aleshores, els porcs es van llançar al llac pel precipici i es van ofegar. Però els porquers van fugir corrents i van anar cap a la ciutat. Allà ho van explicar tot, inclòs el que havia passat als endimoniats. I tota la gent de la ciutat va sortir a buscar Jesús i, quan el van trobar, li van suplicar que marxés d’aquella regió » (Mateu 8:28-34).
Jesucrist guareix la sogra de l’apòstol Pere: « I Jesús va anar a casa de Pere i va veure que la sogra de Pere estava al llit amb febre. Aleshores, li va tocar la mà i la febre li va marxar, i ella es va aixecar i es va posar a servir-lo » (Mateu 8:14,15).
Jesucrist guareix un home paralitzat amb la mà dreta: » Un altre dissabte va entrar a la sinagoga i es va posar a ensenyar. Allà hi havia un home que tenia la mà dreta paralitzada. Els escribes i els fariseus observaven Jesús atentament per veure si curaria algú en dissabte, i així trobar alguna raó per acusar-lo. Però ell, que sabia el que pensaven, va dir a l’home de la mà paralitzada: «Aixeca’t i posa’t dret aquí al mig». L’home es va aixecar i s’hi va posar. Llavors Jesús els hi va dir: «Us faré una pregunta: “Què està permès fer en dissabte: el bé o el mal, salvar una vida* o destruir-la?”». Després de mirar-los a tots, Jesús va dir a l’home: «Estén la mà». Ell ho va fer, i la mà se li va curar. Però ells, morts de ràbia, van començar a parlar sobre què podien fer contra Jesús » (Lluc 6:6-11).
Jesucrist guareix un home que pateix d’hidropesa (edema, acumulació excessiva de líquid al cos): « Un dissabte, Jesús va anar a menjar a casa d’un dels líders dels fariseus, i els que estaven a la casa l’observaven. Davant seu hi havia un home que tenia hidropesia. I Jesús va preguntar als fariseus i als mestres de la Llei: «Està permès curar en dissabte, o no?». Però ells es van quedar callats. Aleshores Jesús va tocar l’home, el va curar i el va fer marxar. I els hi va dir: «Qui de vosaltres, si el seu fill o el seu bou cau en un pou, no el traurà de seguida encara que sigui dissabte?». I no van ser capaços de contestar-li res » (Lluc 14:1-6).
Jesucrist cura a un cec: « Quan Jesús s’apropava a Jericó, hi havia un home cec que demanava caritat assegut al costat del camí. Com que va sentir que passava molta gent, va començar a preguntar què era tot allò. Li van dir: «Jesús de Natzaret passa per aquí!». Llavors va cridar: «Jesús, Fill de David, compadeix-te de mi!». I la gent que anava davant el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort: «Fill de David, compadeix-te* de mi!». Jesús es va aturar i va manar que li portessin l’home. Quan va ser a prop, Jesús li va preguntar: «Què vols que faci per tu?». I ell li va dir: «Senyor, fes que hi torni a veure». Jesús li va dir: «Recupera la vista. La teva fe t’ha curat». El cec va recuperar la vista a l’instant i es va posar a seguir-lo, glorificant Déu. Al veure-ho, tota la gent també va alabar Déu » (Lluc 18:35-43).
Jesucrist cura dos cecs: « Quan Jesús va marxar d’allà, dos homes cecs el van seguir, cridant: «Tingues compassió de nosaltres, Fill de David!». Després va entrar a una casa i els cecs se li van acostar, i Jesús els hi va preguntar: «Teniu fe que us puc curar?». Ells li van contestar: «Sí, Senyor». Llavors els hi va tocar els ulls i els hi va dir: «Que es faci segons la vostra fe». I van recuperar la vista. A més, Jesús els hi va dir molt seriosament: «No ho digueu a ningú». Però quan van marxar, van escampar la notícia per tota la regió » (Mateu 9:27-31).
Jesucrist guareix un sord mut: “Quan Jesús va tornar de la regió de Tir, va anar al llac de Galilea passant per Sidó, a través de la regió de la Decàpolis. Allà li van portar un home sord que parlava amb dificultat, i li van suplicar que el curés. Jesús se’l va emportar a part, lluny de la gent. Llavors li va posar els dits a les orelles i, després d’escopir, li va tocar la llengua. I mirant al cel, va sospirar profundament i li va dir: «Efatà», que vol dir: «Obre’t». A l’instant se li van obrir les orelles, i el defecte que tenia en la parla va desaparèixer, i va començar a parlar bé. Aleshores Jesús els hi va ordenar que no ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho deien. De fet, estaven completament admirats, i deien: «Ho ha fet tot bé. Fins i tot fa que els sords hi sentin i que els muts parlin!» »(Marc 7:31-37).
Jesucrist cura un leprós: » També se li va apropar un leprós, que li suplicava fins i tot de genolls: «Si vols, em pots curar». Jesús es va compadir i va estendre la mà, el va tocar i li va dir: «És clar que ho vull. Cura’t». A l’instant la lepra li va desaparèixer i es va curar » (Marc 1:40-42).
La curació dels deu leprosos: « De camí a Jerusalem, va passar entre Samària i Galilea. A l’entrar a un poble, deu leprosos el van veure, però es van quedar drets a certa distància. es van posar a cridar: «Jesús, Mestre, tingues compassió de nosaltres!». Quan Jesús els va veure, els hi va dir: «Aneu a presentar-vos als sacerdots». I mentre hi anaven, es van curar. Un d’ells, al veure que s’havia curat, va tornar enrere glorificant Déu amb grans crits. I es va agenollar de cara a terra als peus de Jesús, donant-li les gràcies. Precisament, aquest home era samarità. Jesús va dir: «¿No eren deu els que s’han curat? ¿On són els altres nou? A part d’aquest home que és estranger, ¿no ha tornat ningú més per donar glòria a Déu?». Llavors li va dir: «Aixeca’t i vés-te’n. La teva fe t’ha curat» » (Lluc 17:11-19).
Jesucrist cura un paralític: « Després d’això, Jesús va pujar a Jerusalem per a una festa dels jueus. A Jerusalem, a la porta de les Ovelles, hi ha una piscina amb cinc pòrtics que en hebreu es diu Betzata. Sota els pòrtics hi havia ajaguda una multitud de malalts, cecs, coixos i persones que tenien les extremitats paralitzades. Allà hi havia un home que feia 38 anys que estava malalt. Quan Jesús va veure aquell home allà estirat, i com que sabia que feia molt de temps que estava malalt, li va preguntar: «Et vols curar?». El malalt li va contestar: «Senyor, no tinc ningú que m’ajudi a ficar-me a la piscina quan l’aigua es remou. I mentre hi vaig, un altre hi baixa abans que jo». Jesús li va dir: «Aixeca’t! Agafa la teva llitera i camina». L’home es va curar immediatament, va agafar la llitera i va començar a caminar » (Joan 5:1-9).
Jesucrist guareix un epilèptic: “Quan van arribar on era la gent, un home se li va apropar, es va agenollar i li va dir: «Senyor, tingues compassió del meu fill, perquè és epilèptic i està molt malalt, i moltes vegades cau al foc o a l’aigua. L’he portat als teus deixebles, però no l’han pogut curar». Jesús va respondre: «Generació corrupta i sense fe! ¿Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? ¿Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me’l aquí». Aleshores Jesús va reprendre el dimoni, el dimoni va sortir del noi, i el noi es va curar immediatament. Llavors, els deixebles es van acostar a Jesús en privat i li van preguntar: «Com és que nosaltres no l’hem pogut expulsar?». Ell els hi va respondre: «Perquè teniu poca fe. Us asseguro que si teniu fe de la mida d’un gra de mostassa, direu a aquesta muntanya: “Mou-te d’aquí cap a allà”, i s’hi mourà; i no hi haurà res impossible per a vosaltres» » (Mateu 17:14-20).
Jesucrist fa un miracle sense saber-ho: « Mentre Jesús hi anava, la gentada l’oprimia. Hi havia una dona que feia dotze anys que tenia hemorràgies, però no havia trobat ningú que la pogués curar. Se li va apropar per darrere i li va tocar la vora del vestit, i immediatament se li va parar l’hemorràgia. Aleshores, Jesús va preguntar: «Qui m’ha tocat?». Com que tothom negava haver-ho fet, Pere va dir: «Mestre, la gent t’envolta i t’oprimeix». Però Jesús va dir: «Sé que algú m’ha tocat, perquè ha sortit força de mi». La dona, al veure que l’havien descobert, es va acostar a Jesús tremolant, es va agenollar davant seu i va explicar davant de tothom per què l’havia tocat i com s’havia curat a l’instant. Però ell li va dir: «Filla, la teva fe t’ha curat. Vés-te’n en pau» » (Lluc 8:42-48).
Jesucrist fa una curació a distància: « Quan Jesús va acabar de dir totes aquestes coses a la gent, va entrar a Cafarnaüm. Un centurió tenia un esclau a qui estimava molt però que estava malalt, a punt de morir. Quan va sentir a parlar de Jesús, va enviar alguns ancians dels jueus a demanar-li que vingués i curés el seu esclau. Ells van anar on estava Jesús i van començar a suplicar-li amb insistència: «Es mereix que l’ajudis, perquè estima el nostre poble i ens ha construït la sinagoga». Jesús se’n va anar amb ells, però quan ja estava a prop de la casa el centurió va enviar uns amics a dir-li: «Senyor, no et preocupis, perquè no sóc digne que entris a casa meva. Per això no em considerava digne de venir a tu. Però digues una paraula, i el meu criat es curarà. Perquè jo, tot i que estic sota les ordres d’un altre, també tinc soldats a les meves ordres. I quan li dic a un: “Vés”, hi va; i a un altre: “Vine!”, ve; i quan li dic al meu esclau: “Fes això!”, ho fa». Quan Jesús va sentir això, va quedar impressionat, es va girar cap a la gent que el seguia i va dir: «Us asseguro que ni a Israel he trobat tanta fe». Quan els enviats van tornar a la casa, van veure que l’esclau s’havia curat » (Lluc 7:1-10).
Jesucrist ha curat una dona amb discapacitat durant 18 anys: « Un dissabte, Jesús estava ensenyant en una de les sinagogues, i hi havia una dona que estava malalta per culpa d’un dimoni des de feia divuit anys; anava tota encorbada i no es podia posar recta. Quan Jesús la va veure, la va cridar i li va dir: «Dona, quedes lliure de la teva malaltia». Va posar les mans sobre ella, i a l’instant es va posar recta i va començar a glorificar Déu. Però el cap de la sinagoga, indignat perquè Jesús l’havia curada en dissabte, va dir a la gent: «Hi ha sis dies per treballar; veniu a fer-vos curar un d’aquests dies, i no pas en dissabte». El Senyor li va contestar: «Hipòcrites! ¿És que vosaltres no deslligueu el vostre bou o el vostre ase de l’estable per dur-lo a beure en dissabte? I a aquesta dona, que és filla d’Abraham i que Satanàs ha tingut lligada divuit anys, ¿no se l’havia d’alliberar en dissabte?». Quan va dir tot això, tots els seus adversaris es van avergonyir, però la multitud s’alegrava de totes les coses meravelloses que feia » (Lluc 13:10-17).
Jesucrist guareix la filla d’una dona fenícia: « Quan Jesús va marxar d’allà, va anar cap a les regions de Tir i Sidó. Aleshores, una dona fenícia que vivia en aquella regió va començar a cridar: «Tingues compassió de mi, Senyor, Fill de David. La meva filla està endimoniada i pateix molt». Però ell no li va respondre. I els deixebles se li van acostar i li van demanar: «Fes-la marxar, perquè no para de cridar darrere nostre». I ell va respondre: «Només he sigut enviat a les ovelles perdudes de la casa d’Israel». Però la dona se li va apropar i es va inclinar davant seu* dient: «Senyor, ajuda’m!». Ell li va contestar: «No està bé agafar el pa dels fills i donar-lo als gossets». Ella va dir: «És veritat, Senyor, però els gossets es mengen les molles de pa que cauen de la taula dels seus amos». 28 Llavors Jesús li va respondre: «Dona, tens molta fe. Que es faci tal com desitges». I la seva filla es va curar immediatament » (Mateu 15:21-28).
Jesucrist calma una tempesta: « Després va pujar a una barca amb els seus deixebles. Llavors, es va aixecar una tempesta tan forta al llac que les onades omplien la barca d’aigua; però Jesús dormia. 25 I els deixebles el van despertar, dient-li: « Senyor, salva’ns, que estem a punt de morir! ». Però ell els hi va dir: « Per què teniu tanta por? Quina poca fe teniu! ». Tot seguit es va aixecar, va reprendre els vents i el llac, i es va fer una gran calma. Els deixebles es van meravellar i van dir: « Qui és aquest home, que fins i tot els vents i el llac li fan cas? » » (Mateu 8:23-27). Aquest miracle demostra que al paradís terrenal ja no hi haurà tempestes ni inundacions que causin desastres.
Jesucrist caminant pel mar: « Després d’acomiadar la gent, va pujar sol a la muntanya a orar. I quan es va fer de nit, encara estava allà tot sol. La barca ja estava a centenars de metres* de la vora del llac, i lluitava contra les onades perquè tenia el vent en contra. A la matinada, Jesús va anar cap a ells caminant sobre l’aigua. Quan els deixebles el van veure caminar sobre l’aigua, es van espantar i van dir: «És una aparició!». I es van posar a cridar de por. Però Jesús els hi va dir de seguida: «Tranquils! Sóc jo. No tingueu por!». Pere li va dir: «Senyor, si ets tu, mana’m que vingui cap a tu caminant sobre l’aigua». Ell va dir: «Vine!». I Pere va sortir de la barca i va anar cap a Jesús caminant sobre l’aigua. Però al veure la força del vent, va tenir por. Llavors es va començar a enfonsar i va cridar: «Senyor, salva’m!». A l’instant, Jesús va allargar la mà i el va agafar, dient: «Quina poca fe tens! Per què has dubtat?». I quan van pujar a la barca, el vent va parar de bufar. Aleshores, els que estaven a la barca li van fer homenatge* dient: «Realment ets el Fill de Déu!» » (Mateu 14:23-33).
El préssec miraculosa: « En una ocasió, Jesús estava a la vora del llac de Genesaret ensenyant la paraula de Déu, i la multitud que l’escoltava va començar a apinyar-se al seu voltant. Aleshores va veure dues barques amarrades vora l’aigua; els pescadors havien baixat de les barques i estaven rentant les xarxes. Va pujar a una de les barques, que era de Simó, i li va demanar que l’allunyés una mica de terra. Després es va asseure i va començar a ensenyar a les multituds des de la barca. Quan va acabar de parlar, li va dir a Simó: «Vés llac endins, i llanceu les xarxes a l’aigua». Però Simó li va dir: «Mestre, ens hem esforçat molt tota la nit i no hem pescat res, però perquè tu ho dius, llançaré les xarxes». I quan ho van fer, van agafar tants peixos que les xarxes van començar a trencar-se. Aleshores van fer senyals als companys de l’altra barca perquè anessin a ajudar-los. Ells hi van anar i van omplir les dues barques, tant que van començar a enfonsar-se. Quan Simó Pere ho va veure, es va llançar als genolls de Jesús dient: «Senyor, no sóc digne d’estar prop teu, perquè sóc pecador!». Al veure que havien pescat tants peixos, ell i els que estaven amb ell no s’ho podien creure; i els va passar el mateix a Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Però Jesús li va dir a Simó: «No tinguis por. D’ara endavant seràs pescador de persones». I ells van tornar les barques a terra, ho van deixar tot i el van seguir » (Lluc 5:1-11).
Jesucrist multiplica els pans: « Després d’això, Jesús va anar a l’altra banda del llac de Galilea, o de Tiberíades. I el va seguir molta gent, perquè veien els miracles que feia quan curava els malalts. Aleshores Jesús va pujar a una muntanya i s’hi va asseure amb els seus deixebles. S’apropava la Pasqua, la festa dels jueus. Quan Jesús va alçar els ulls i va veure una gran gentada que venia cap a ell, li va dir a Felip: «¿On comprarem pa perquè mengi tota aquesta gent?». Li va dir això per posar-lo a prova, perquè sabia el que estava a punt de fer. Felip li va contestar: «Ni amb 200 denaris* n’hi hauria prou per donar un trosset de pa a cadascú». Un dels seus deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, li va dir: «Aquí hi ha un noiet que té cinc pans d’ordi i dos peixets. Però això no és res per a tanta gent». Llavors Jesús va dir: «Feu seure la gent». En aquell lloc hi havia molta herba i la gent s’hi va asseure. Entre la multitud hi havia uns 5.000 homes. Jesús va agafar el pa, i després de donar gràcies a Déu, el va repartir als que estaven asseguts. Va fer el mateix amb els peixets, i en van menjar tant com van voler. Quan tothom va quedar satisfet, va dir als seus deixebles: «Recolliu els trossos que han sobrat perquè no es desaprofiti res». Ells els van recollir, i van omplir dotze cistells amb els trossos que van sobrar als que havien menjat dels cinc pans d’ordi. Quan la gent va veure el miracle que havia fet, van dir: «Aquest realment és el Profeta que havia de venir al món». Però Jesús, que sabia que estaven a punt de venir i endur-se’l per fer-lo rei, se’n va anar una altra vegada a la muntanya tot sol » (Joan 6:1-15). Hi haurà menjar en abundància a tota la terra (Salms 72:16; Isaïes 30:23).
Jesucrist ressuscita el fill d’una vídua: « Poc després Jesús va viatjar a una ciutat anomenada Naïm, i l’acompanyaven els seus deixebles i una gran gentada. Quan s’acostava a l’entrada de la ciutat, va veure que duien a enterrar un mort, l’únic fill d’una viuda. I molta gent de la ciutat anava amb ella. Quan el Senyor la va veure, se’n va compadir i li va dir: «No ploris». Jesús es va apropar i va tocar el fèretre, i els que el portaven es van aturar. Aleshores, Jesús va dir: «Noi, t’ho mano: Aixeca’t!». El mort es va incorporar i va començar a parlar, i Jesús el va tornar a la seva mare. Tots van quedar admirats i van començar a glorificar Déu, dient: «Ha sorgit un gran profeta entre nosaltres» i «Déu s’ha recordat del seu poble». Aquesta notícia es va escampar per tot Judea i per tota aquella regió » (Lluc 7:11-17).
Jesucrist ressuscita a la filla de Jairus: « Mentre encara parlava, va arribar un missatger del cap de la sinagoga i va dir: «La teva filla ha mort, no molestis més el Mestre». Però Jesús, que ho va sentir, li va dir: «No pateixis, només tingues fe, i viurà». Quan va arribar a la casa, només va deixar que entressin amb ell Pere, Joan, Jaume i els pares de la nena. La gent plorava per la nena i es donaven cops al pit perquè estaven molt tristos. Per això Jesús els hi va dir: «No ploreu, perquè no és morta, sinó que dorm». I van començar a burlar-se d’ell, perquè sabien que la nena era morta. Però ell la va agafar de la mà i li va dir: «Noieta, aixeca’t!». Ella va tornar a la vida i es va aixecar immediatament, i Jesús va manar que li donessin alguna cosa per menjar. Els seus pares estaven tan contents que no s’ho podien creure, però Jesús els hi va manar que no expliquessin a ningú el que havia passat » (Lluc 8:49-56).
Jesucrist ressuscita al seu amic Lázaro, que havia mort feia quatre dies: « Jesús encara no havia entrat al poble, sinó que estava on Marta l’havia trobat. Al veure que Maria s’aixecava corrents i sortia, els jueus que l’estaven consolant a casa la van seguir, pensant-se que anava a la tomba a plorar. Quan Maria va arribar on estava Jesús i el va veure, es va llançar als seus peus i li va dir: « Senyor, si haguessis estat aquí, el meu germà no hauria mort ». Quan Jesús va veure que plorava i que els jueus que l’acompanyaven també ploraven, se li va encongir el cor i es va posar molt trist. Ell va preguntar: « On l’heu posat? ». Ells li van dir: « Senyor, vine i ho veuràs ». I Jesús es va posar a plorar. Aleshores els jueus van dir: « Mireu com se l’estimava! ». Però alguns d’ells van dir: « Si aquest home va obrir els ulls del cec, ¿no hauria pogut impedir que Llàtzer morís? ».
A Jesús se li va tornar a encongir el cor. Llavors va anar a la tomba, que era una cova tancada amb una pedra, i va dir: « Traieu la pedra ». Però Marta, la germana del difunt, li va dir: « Senyor, després de quatre dies, ja deu fer mala olor ». Jesús li va contestar: « ¿No t’he dit que si tenies fe, veuries la glòria de Déu? ». Llavors van treure la pedra, i Jesús va mirar cap al cel i va dir: « Pare, et dono les gràcies perquè m’has escoltat. Ja sé que sempre m’escoltes, però ho dic perquè la gent que m’envolta cregui que tu m’has enviat ». Després de dir això, va cridar amb veu forta: « Llàtzer, surt! ». I l’home que havia estat mort va sortir. Tenia els peus i les mans embolicades amb roba, i la seva cara estava embolicada amb un mocador. I Jesús els hi va dir: « Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar » » (Joan 11:30-44).
La darrera préssec miraculosa (poc després de la resurrecció de Crist): « Quan començava a clarejar, Jesús estava a la vora del llac, però els deixebles no el van reconèixer. Aleshores, Jesús els hi va dir: «Fills meus, no teniu res per menjar, veritat?». Ells van respondre: «No, no tenim res». Ell els hi va dir: «Llanceu la xarxa al costat dret de la barca i trobareu peixos». Ells ho van fer i, de tants peixos que van agafar, no van ser capaços de pujar la xarxa. Aleshores, el deixeble que Jesús estimava li va dir a Pere: «És el Senyor!». Quan Simó Pere ho va sentir, es va posar la roba, perquè anava mig despullat, i es va llançar a l’aigua. Els altres deixebles hi van arribar amb la barqueta, arrossegant la xarxa plena de peixos, perquè no estaven gaire lluny de terra, només a uns noranta metres » (Joan 21:4-8).
Jesucrist va fer molts altres miracles. Ens permeten reforçar la nostra fe, animar-nos i tenir una visió de les moltes benediccions que hi haurà al paradís. Les paraules escrites de l’apòstol Joan resumeixen molt bé el nombre prodigiós de miracles que va fer Jesucrist, com a garantia del que passarà al paradís: “Jesús encara va fer moltes altres coses, que si s’escrivissin una per una, crec que el món no podria contenir tots els rotlles que s’escriurien » (Joan 21:25).
***
Altres articles d’estudi bíblic:
La teva paraula és una làmpada per als meus peus i una llum per al meu camí (Salm 119:105)
La celebració de la commemoració de la mort de Jesucrist
Per què Déu permet el sofriment i el mal?
L’ensenyament elemental de la Bíblia
Què cal fer abans de la gran tribulació?
Una taula resum de més de setanta idiomes, cadascun dels quals conté sis articles bíblics importants…
Table of contents of the http://yomelyah.fr/ website
Llegiu la Bíblia cada dia. Aquest contingut inclou articles bíblics educatius en anglès, francès, castellà i portuguès (utilitzeu Google Translate per seleccionar un d’aquests idiomes, així com el vostre idioma preferit per entendre el contingut d’aquests articles)…
***