Catégorie : Meditación sobre la Biblia

Kitab Suci Online

Ngopo?

Napa Yéhuwah ngidini sangsara lan duraka nganti saiki?

« Oh Yéhuwah, nganti kapan aku kudu njaluk tulung? Kapan Njenengan bakal ngrungokké aku? Nganti kapan aku kudu njaluk tulung? Kapan Njenengan nylametké aku saka kejahatan? Ngapa kok sing tak delok mung kejahatan?

Ngapa kok Njenengan meneng waé wektu ana sing nindhes liyané? Ana akèh kehancuran lan kejahatan ing ngarepku. Ana akèh sing padu lan gelut. Ora ana sing manut hukum. Ora ana sing nindakké keadilan. Wong jahat nguwasani wong bener. Kuwi sebabé ora ana keadilan »

(Habakuk 1:2-4)

« Aku mikirké manèh soal kabèh sing dilakoni wong kanggo nindhes liyané ing ngisoré matahari. Aku ndelok tangisané wong-wong sing ditindhes, ning ora ana sing nulungi wong-wong kuwi. Wong-wong sing nindhes nduwé kuwasa, mula ora ana sing nulungi wong-wong sing ditindhes kuwi. (…) Saksuwéné uripku sing ora ana gunané, aku wis ndelok kabèh, yaiku nèk wong bener cepet mati senajan dhèwèké bener, lan wong jahat umuré dawa senajan dhèwèké jahat. (…) Kuwi kabèh wis tak delok, lan aku mikirké saben kegiatan sing dilakoni ing ngisoré matahari. Saksuwéné kuwi, manungsa nguwasani manungsa liyané mulané dadi sengsara. (…) Ana perkara sing ora ana gunané sing kelakon ing bumi: Wong bener dianggep kaya wong jahat, lan wong jahat dianggep kaya wong bener. Menurutku, iki ya ora ana gunané. (….) Aku ndelok para pelayan numpak jaran, ning para pejabat mlaku kaya pelayan”

(Pandhita 4:1; 7:15; 8:9,14; 10:7)

« Uripé kabèh ciptaan dadi ora ana gunané, dudu merga karepé dhéwé, ning merga karepé Gusti Allah. Tapi, awaké dhéwé isih nduwé harapan »

(Rum 8:20)

« Wektu ngalami kesusahan, aja kandha, ”Aku lagi diuji karo Gusti Allah.” Gusti Allah ora isa diuji nganggo apa sing jahat, lan Dhèwèké ya ora nguji sapa waé nganggo apa sing jahat »

(Yakobus 1:13)

Napa Yéhuwah ngidini sangsara lan duraka nganti saiki?

Pelaku sejatine kahanan kasebut yaiku Setan setan, sing diarani ing Alkitab minangka penuduh (Wahyu 12: 9). Yesus Kristus, Putraning Yéhuwah, ujar manawa setan iku ngapusi lan mateni manungsa (Yokanan 8:44). Ana tuduhan utama:

1 – Pitakon babagan kedaulatan Yéhuwah.

2 – Pitakonan babagan integritas manungsa.

Yen ditrapake tuduhan serius, butuh wektu suwene kanggo diadili pungkasan. Ramalan saka Daniel bab 7, nuduhake kahanan kasebut ing pengadilan, sing ana gegayutane karo kedaulatan Gusti Yéhuwah lan integritas manungsa, ing kana ana keputusan: « Takhta mau ngetokké geni kaya banyu sing mili. Ana sèwu ping sèwu malaékat sing nglayani Dhèwèké, lan ana sepuluh èwu ping sepuluh èwu malaékat sing ngadeg ing ngarepé. Pengadilan dimulai, lan buku-buku dibukak. (…) Ning, Pengadilan dimulai, lan dhèwèké ora diwènèhi manèh kuwasa kanggo mréntah. Terus, dhèwèké musnah lan bener-bener dihancurké » (Daniel 7:10,26). Kaya sing ditulis ing teks iki, iki dijupuk saka Iblis lan uga saka manungsa, yaiku kedaulatan liwat tanah sing mesthi kagungane Gusti Yéhuwah. Gambar saka pengadilan iki ditampilake ing Yésaya bab 43, ing endi ditulis manawa wong-wong sing manut karo Gusti Yehuwah minangka « saksi »: « Yéhuwah ngomong, ”Kowé kuwi seksi-seksi-Ku, Abdi-Ku sing wis Tak pilih, Bèn kowé isa ngerti lan nduwé iman marang Aku Lan ngerti nèk Aku ora berubah. Ora ana Gusti Allah sakdurungé Aku, Lan ora ana Gusti Allah sakwisé Aku. Aku iki Yéhuwah, mung Aku sing isa nylametké kowé”i » (Yesaya 43:10,11). Yesus Kristus uga diarani « seksi sing setya » karo Gusti Yéhuwah (Wahyu 1:5).

Gegayutan karo tuduhan serius kasebut, Gusti Yéhuwah ngidini Setan lan manungsa wektu, luwih saka 6,000 taun, kanggo menehi bukti, yaiku apa dheweke bisa mrentah bumi tanpa kedaulatan Gusti Allah. Kita ing pungkasan pengalaman iki ing endi ngapusi setan dicethakaké dening kahanan bencana ing endi manungsa nemokake, ing cedhak karusakan total (Matius 24:22). Paukuman lan karusakan bakal kalakon ing sangsara gedhe (Matius 24:21; 25: 31-46). Saiki ayo ngrampungake luwih cetha loro tuduhan setan, ing Purwaning Dumadi bab 2 lan 3, lan buku Ayub bab 1 lan 2.

1 – Pitakon babagan kedaulatan Yéhuwah

Purwaning Dumadi bab 2 ngandhani manawa Gusti Yéhuwah nitahake manungsa lan dilebokake ing « kebon » ing Eden. Adam ana ing kahanan sing ideal lan nikmati kebebasan sing gedhe (Yokanan 8:32). Nanging, Gusti Yéhuwah nemtokake wates kamardikan iki: wit: « Gusti Allah Yéhuwah ndèlèhké wong lanang kuwi ing Taman Èden bèn nggarap lan ngurus taman kuwi.  Terus, Gusti Allah Yéhuwah mènèhi wong lanang kuwi préntah iki, ”Buah saka saben wit ing taman iki éntuk mbok pangan nganti puas.  Ning, buah saka wit pengetahuan soal sing apik lan sing jahat ora éntuk mbok pangan, merga ing dina kowé mangan buah kuwi, kowé mesthi bakal mati”” (Purwaning Dumadi 2:15-17). « Wit pengetahuan sing apik lan sing ala » minangka gambaran konkrit saka konsep abstrak sing apik lan uga sing ala. Saiki wit nyata iki, watesan beton, « (konkrit) ngerti sing apik lan sing ala ». Saiki Gusti Yéhuwah wis nemtokake wates antarane « apik » lan manut marang dheweke lan « duraka », ora manut.

Jelas manawa prentah saka Yéhuwah iki ora angel (Matius 11:28-30 ; 1 Yohanes 5: 3 « Dhawuhe ora abot » (dhawuhe Gusti Yéhuwah)). Mangkene, sawetara wong ujar manawa « woh sing dilarang » tegese hubungan seksual: iku salah, amarga nalika Yéhuwah menehi prentah iki, Hawa durung ana. Yéhuwah ora bakal nglarang apa-apa sing ora dingerteni Adam (Purwaning Dumadi 2:15-17 (prentah saka Gusti Yéhuwah) karo 2:18-25 (tumitah Eve)).

Godaan setan

« Ula kuwi kéwan sing paling ngati-ati saka antarané kabèh kéwan liar sing digawé Gusti Allah Yéhuwah. Ula kuwi takon karo wong wédok kuwi, ”Apa bener Gusti Allah nglarang kowé mangan buah saka kabèh wit ing taman iki?”  Wong wédok kuwi njawab, ”Buah saka wit-witan ing taman iki éntuk tak pangan.  Ning, Gusti Allah kandha soal buah saka wit sing ana ing tengah-tengahé taman iki, ’Kowé ora éntuk mangan kuwi. Kowé ora éntuk ndemèk kuwi. Nèk kuwi mbok tindakké, kowé bakal mati.’”  Ula kandha marang wong wédok kuwi, ”Ora, kowé ora bakal mati.  Sakjané, Gusti Allah ngerti nèk misalé kowé mangan buah kuwi, ing dina kuwi mripatmu bakal kebukak lan kowé bakal dadi kaya Gusti Allah, ngerti sing apik lan sing jahat.” Terus, wong wédok kuwi ndelok nèk buah saka wit kuwi apik. Buahé kétok nyenengké lan nggawé wong péngin mangan buah kuwi. Buah kuwi dipethik lan dipangan wong wédok kuwi. Buah kuwi ya diwènèhké marang bojoné pas bojoné teka, lan akhiré bojoné mangan buah kuwi » (Purwaning Dumadi 3:1-6).

Kedaulatan Yéhuwah wis diserang setan kanthi terang-terangan. Setan terang-terangan negesake manawa Gusti Allah nahan informasi kanggo ngrusak makhluke: « Amarga Gusti Allah pirsa » (tegese Adam lan Hawa ora ngerti lan nyebabake dheweke cilaka). Nanging, Yéhuwah tetep ngontrol kahanan kasebut.

Napa Sétan ngomong karo Kawa dudu Adam? Ana tulisan: « Sakliyané kuwi, Adam ora kapusan, ning wong wédok kuwi sing bener-bener kapusan lan nglanggar préntahé Gusti Allah » (1 Timotius 2:14). Napa Hawa Ditipu? Amarga enom, nalika Adam paling ora patang puluh taun. Mula Iblis njupuk kauntungan kurang pengalaman saka Eve. Nanging, Adam ngerti apa sing ditindakake, dheweke nggawe keputusan dosa kanthi sengaja. Tuduhan setan sing kaping pisanan iki, minangka serangan tumrap hak asile Yéhuwah kanggo mrentah (Wahyu 4:11).

Paukuman lan janjine Yéhuwah

Sakedap sadurunge pungkasane dina iki, sadurunge srengenge surup, Gusti Allah ngukum (Purwaning Dumadi 3: 8-19). Sadurunge diadili, Allah Yehuwa takon pitakon. Mangkene wangsulan: « Wong lanang kuwi njawab, ”Wong wédok sing mbok wènèhké kuwi sing mènèhi aku buah kuwi, mula buahé tak pangan.”  Gusti Allah Yéhuwah takon karo wong wédok kuwi, ”Ngapa kok kowé ngono?” Wong wédok kuwi njawab, ”Ula kuwi ngapusi aku, mula buah kuwi tak pangan” » (Purwaning Dumadi 3:12,13). Ora ngakoni kaluputane, Adam lan Hawa nyoba mbenerake awake dhewe. Ing Purwaning Dumadi 3:14-19, kita bisa maca paukumane Yéhuwah lan janji bakal netepi gegayuhane: « Aku bakal nggawé kowé lan wong wédok kuwi mungsuhan. Aku ya bakal nggawé keturunanmu lan keturunané wong wédok kuwi mungsuhan. Dhèwèké bakal ngremuk endhasmu, lan kowé bakal ngremuk tungkaké” (Purwaning Dumadi 3:15). Kanthi janji kasebut, Pangeran Yehuwah ujar manawa tujuane bakal kaleksanan, lan Iblis Iblis bakal disirnakake. Wiwit wayahe, dosa mlebu ing jagad, uga akibat utamane, yaiku pati: « Dosa mlebu ing donya liwat wong siji, lan kematian nyebar liwat dosa kuwi. Kuwi sebabé kabèh wong bakal mati merga kabèh wong wis dosa » (Roma 5:12).

2 – Pitakonan babagan integritas manungsa

Iblis ujar manawa ana cacat ing alam manungsa. Iki tuduhan setan tumrap integritas Ayub: « Yéhuwah takon karo Sétan, ”Kowé saka ngendi?” Sétan njawab Yéhuwah, ”Aku bar mlaku-mlaku lan ngubengi bumi.”  Yéhuwah kandha karo Sétan, ”Apa kowé nggatèkké Ayub abdi-Ku? Ora ana sing kaya dhèwèké ing bumi. Dhèwèké bener lan setya. Dhèwèké wedi marang Gusti Allah lan ora gelem tumindak jahat.”   Sétan njawab Yéhuwah, ”Nèk Ayub ora éntuk apa-apa, apa dhèwèké bakal tetep wedi marang* Gusti Allah?  Njenengan kan terus nglindhungi dhèwèké, keluargané, lan kabèh duwèké, ta? Njenengan ya wis mberkahi kerja kerasé lan nggawé ternaké dadi akèh.  Ning, coba waé nèk Njenengan nggunakké kekuwatan-Mu lan njupuk kabèh duwèké, mesthi dhèwèké bakal langsung nyumpahi Njenengan ing ngarepé Njenengan.”  Yéhuwah ngomong karo Sétan, ”Kabèh duwèké arep mbok apakké sak karepmu. Ning, Ayub aja mbok apak-apakké.” Sakwisé kuwi, Sétan lunga saka ngarepé Yéhuwah. (…) Yéhuwah takon karo Sétan, ”Kowé saka ngendi?” Sétan njawab Yéhuwah, ”Aku bar mlaku-mlaku lan ngubengi bumi.”  Yéhuwah kandha karo Sétan, ”Apa kowé nggatèkké Ayub abdi-Ku? Ora ana sing kaya dhèwèké ing bumi. Dhèwèké bener lan setya. Dhèwèké wedi marang* Gusti Allah lan ora gelem tumindak jahat. Dhèwèké tetep setya senajan kowé wis meksa Aku bèn nggawé dhèwèké sengsara tanpa alesan.”  Ning Sétan njawab Yéhuwah, ”Nèk wong wis arep mati, dhèwèké bakal mènèhké apa waé bèn isa tetep urip. Ning, coba nèk Njenengan nggunakké kekuwatan-Mu lan nggawé dhèwèké lara,* mesthi dhèwèké bakal langsung nyumpahi Njenengan ing ngarepé Njenengan.” Yéhuwah ngomong karo Sétan, ”Ayub éntuk mbok apak-apakké, ning aja mbok patèni” » (Ayub 1:7-12; 2:2-6).

Kesalahan manungsa, miturut Setan setan, yaiku dheweke ngawula marang Gusti Allah, dudu amarga tresna marang dheweke, nanging amarga kepentingane awake dhewe lan duwe kesempatan. Ing tekanan, amarga kelangan barang darbeke lan wedi mati, isih miturut Iblis setan, manungsa ora bisa tetep setya marang Gusti Allah. Nanging Ayub nduduhake manawa Setan iku apus-apus: Ayub ilang kabeh bandhane, dheweke kelangan 10 anak, lan dheweke meh seda amarga lara (Ayub 1 lan 2). Telung kanca palsu nyiksa Ayub kanthi psikologis, ujar manawa kabeh kasusahane amarga dosa sing didhelikake, mula mula Gusti Allah ngukum amarga kaluputane lan duraka. Nanging Ayub ora nyerah integritase lan mangsuli: « Ora mungkin aku ngomong nèk kowé wong sing bener. Nganti aku mati, ora mungkin nèk aku ora setya marang Gusti Allah » (Ayub 27:5).

Nanging, kekalahan sing paling penting saka Iblis babagan integritas manungsa, yaiku kamenangan Yesus Kristus sing nurut Gusti, nganti mati: « Malah wektu dadi manungsa, dhèwèké ngrendhahké dhiri lan manut nganti mati, yaiku mati ing cagak hukuman” (Filipi 2:8). Yesus Kristus, kanthi integritas, nawakake kemenangan spiritual sing apik banget kanggo Bapake, mula dheweke diganjar: « Kuwi sebabé Gusti Allah mènèhi dhèwèké kedudukan sing luwih dhuwur timbang sing sakdurungé lan mènèhi dhèwèké jeneng sing luwih unggul timbang kabèh jeneng liyané.  Gusti Allah nindakké kuwi bèn kabèh sing ana ing swarga, ing bumi, lan ing ngisor lemah ngajèni jenengé Yésus. Kabèh kudu ngakoni ing ngarepé wong akèh nèk Yésus Kristus kuwi Gusti bèn isa ngluhurké Gusti Allah, yaiku Bapaké awaké dhéwé » (Filipi 2:9-11).

Ing ilustrasi putra sing mandhor, Yesus Kristus menehi kita pangerten sing luwih apik babagan tumindake Bapake nalika panguwasa Gusti Allah ditakokake sawetara wektu (Lukas 15: 11-24). Putra njaluk warisane menyang bapake lan lunga saka omah. Bapakne kasebut nglilani anake sing diwasa kanggo njupuk keputusan iki, nanging uga kudu nanggung akibat. Kajaba iku, Gusti Allah nilarake Adam kanggo nggunakake pilihan sing bebas, nanging uga bakal nanggung akibat. Sing nggawa kita menyang pitakonan sabanjure babagan kasusahane manungsa.

Panyebab sangsara

Panandhang minangka asil saka papat faktor utama

1 – Iblis minangka wong sing nyebabake kasangsaran (nanging ora mesthi) (Ayub 1:7-12; 2:1-6). Miturut Yesus Kristus, dheweke minangka panguwasa jagad iki: « Saiki, Gusti Allah lagi ngadili donya iki lan Dhèwèké bakal ngusir penguasa donya iki » (Yokanan 12:31; 1 Yohanes 5:19). Iki sebabe umume umat manungsa ora seneng: « Awaké dhéwé ngerti nèk nganti saiki kabèh ciptaan padha sambat lan ngrasakké lara » (Roma 8:22).

2 – Penderitaan minangka asil saka kahanan dosa, sing nuwuhake umur tuwa, penyakit lan pati: « Dosa mlebu ing donya liwat wong siji, lan kematian nyebar liwat dosa kuwi. Kuwi sebabé kabèh wong bakal mati merga kabèh wong wis dosa. (…) Amarga upah sing dibayar dosa iku pati « (Roma 5:12; 6:23).

3 – Penderitaan bisa dadi asil saka keputusan sing ala (tumrap kita utawa manungsa liyane): « Aku péngin nindakké apa sing apik, ning malah ora tak tindakké. Aku ora péngin nindakké apa sing èlèk, ning malah kuwi sing tak tindakké » (Pangandharing Toret 32:5; Roma 7:19). Kasangsaran dudu asil saka « ukum karma » Iki sing bisa diwaca ing Yohanes bab 9: « Wektu lagi mlaku, Yésus ndelok ana wong sing wuta kèt lair. Terus, murid-murid nakoni Yésus, ”Guru, apa sing marakké wong kuwi wuta kèt lair? Dosané wong kuwi dhéwé apa dosané wong tuwané?” Yésus njawab, ”Dudu merga dosané wong kuwi utawa dosané wong tuwané. Ning, iki kelakon supaya wong-wong isa ndelok kuwasané Gusti Allah liwat wong kuwi » (Yokanan 9:1-3). « Pakaryanipun Gusti Allah » ing kasus kasebut, bakal dadi penyembuhan mukjizat sing ajaib.

4 – Penderitaan bisa dadi akibat saka « jaman lan kedadeyan sing ora kaduga », wong kasebut bisa uga ing papan sing salah ing wektu sing salah: « Aku ndelok liyané manèh ing ngisoré matahari, nèk sing banter ora mesthi menang balapan, sing kuwat ora mesthi menang perang, sing wicaksana ora mesthi nduwé panganan, sing pinter ora mesthi dadi sugih, sing nduwé pengetahuan ora mesthi suksès, merga wektu lan kedadéan sing ora disangka-sangka dialami kabèh wong kuwi. Manungsa ora ngerti kapan wektuné. Padha kaya iwak sing ketangkep ing jala lan manuk sing kena perangkap, ya ngono kuwi manungsa kejebak ing bencana sing ujug-ujug dialami wong-wong kuwi » (Pengkhotbah 9:11,12).

Mangkene pangandikane Yesus Kristus babagan rong kedadeyan tragis sing nyebabake akeh wong tiwas: « Wektu kuwi, ana wong sing ngandhani Yésus nèk Pilatus matèni wong Galiléa sing lagi mènèhké korban. Yésus njawab, ”Apa mbok pikir wong Galiléa sing mati kuwi dosané luwih gedhé timbang wong Galiléa liyané? Ora. Ning kowé tak kandhani, nèk kowé ora mertobat, kowé ya bakal mati kaya wong-wong kuwi. Apa mbok pikir wong 18 sing mati kambrukan menara ing Siloam kuwi salahé luwih akèh timbang wong-wong liyané ing Yérusalèm? Ora. Ning kowé tak kandhani, nèk kowé ora mertobat, kowé ya bakal mati kaya wong-wong kuwi” »(Lukas 13:1-5). Yesus Kristus ora nate ujar manawa wong sing dadi korban kacilakan utawa bencana alam mesthi luwih akeh tumindak dosa tinimbang liyane, uga ora, yen Yéhuwah nyebabake kedadeyan kaya ngono, kanggo ngukum wong dosa. Apa penyakit, kacilakan utawa bencana alam, dudu Yéhuwah sing nyebabake dheweke lan sing dadi korban ora dosa luwih akeh tinimbang liyane.

Yéhuwah bakal nyingkirake kabeh sangsara: « Aku krungu swara banter saka takhta kuwi kandha, ”Kémahé Gusti Allah ana ing antarané manungsa, Gusti Allah bakal manggon bareng karo wong-wong kuwi, lan wong-wong kuwi bakal dadi umaté. Gusti Allah dhéwé sing bakal ngancani wong-wong kuwi.  Gusti Allah bakal ngusapi air matané wong-wong kuwi. Ora bakal ana manèh kesusahan, tangisan, lan rasa lara. Malah, kematian ya ora bakal ana manèh. Kabèh sing mbiyèn nyebabké awaké dhéwé sedhih wis ora ana manèh”” (Wahyu 21:3,4).

Nasib lan milih kanthi bebas

« Nasib » dudu piwulang Alkitab. Kita ora « diprogram » kanggo nggawe sing apik utawa sing ala, nanging miturut « pilihan bebas » kita milih tumindak sing apik utawa sing ala (Ulangan 30:15). Kita bakal ngerti kepiye Yéhuwah nggunakake katrampilan kanggo ngerti masa depan. Kita bakal ngerti saka Kitab Suci yen Yéhuwah nggunakake kanthi cara pilihan utawa kanggo tujuan tartamtu, liwat sawetara conto Alkitab.

Yéhuwah nggunakake katrampilan kanggo

ngerti mbesuk, kanthi cara milih

Apa Yéhuwah ngerti nèk Adam bakal dosa? Saka konteks Purwaning Dumadi 2 lan 3, ora. Yéhuwah ora maringi prentah, ngerti sadurunge yen dheweke ora bakal nurut. Iki bertentangan karo tresnane lan dhawuhe Yéhuwah iki ora angel (1 Yokanan 4: 8; 5: 3). Ing ngisor iki ana rong conto ing Alkitab sing nduduhake manawa Yéhuwah nggunakake katrampilan kanggo ngerti masa depan kanthi cara selektif lan wicaksana.

Tuladha karo Abraham. Ing Purwaning Dumadi 22:1-14, Gusti Yéhuwah njaluk marang Abraham supaya nyaosake putrane Iskak. Apa Gusti Yéhuwah wis ngerti sadurunge manawa Abraham bakal manut? Gumantung saka konteks crita sing langsung, ora. Ing wayahe pungkasan, Gusti Allah dhawuh marang Ibrahim supaya ora nindakake: « Malaékat kuwi kandha, ”Bocah kuwi aja mbok patèni lan aja mbok apak-apakké. Saiki Aku ngerti nèk kowé wong sing wedi karo Gusti Allah, merga kowé gelem mènèhké anak tunggalmu kanggo Aku”” (Purwaning Dumadi 22:12). Iku ditulis, « Saiki aku ngerti tenan yen sampeyan wedi karo Gusti Allah ». Ukara « saiki » nuduhake manawa Gusti Allah ora ngerti manawa Abraham bakal netepi panjaluk iki nganti pungkasan.

Tuladha nomer loro yaiku babagan karusakane Sodom lan Gomora. Kasunyatan manawa Gusti Allah ngutus malaekat loro kanggo ndeleng kahanan sing ora apik, mbuktekake maneh yen wiwitane dheweke ora duwe kabeh bukti kanggo njupuk keputusan, lan ing kasus iki, dheweke nggunakake kemampuane ngerti kanthi malaekat loro (Purwaning Dumadi 18:20,21).

Yen maca macem-macem buku alkitab sunnat, kita bakal nemokake manawa Gusti Allah isih nggunakake kamampuane kanggo ngerti masa depan, kanggo tujuan sing spesifik. Ayo njupuk conto Alkitab sing gampang. Nalika Ribkah lagi ngandut kembaran, masalahe yaiku, sing saka bocah loro kasebut, bakal dadi leluhur bangsa sing dipilih dening Gusti Yéhuwah (Purwaning Dumadi 25: 21-26). Gusti Yehuwa nggawe pengamatan sederhana babagan tata cara genetis saka Esau lan Yakub (sanajan dudu genetika sing bisa ngontrol prilaku mbesuk), banjur Panjenengane nyawang mangsa mbesuk kanggo ngerteni apa jinis pria sing bakal dadi: « Njenengan ndelok aku malah sakdurungé aku lair. Pas awakku dibentuk, Sakdurungé ana siji-sijia sing dibentuk, Kuwi kabèh wis ditulis ing buku-Mu » (Mazmur 139:16). Adhedhasar ilmu kasebut, Gusti Yéhuwah milih (Rum 9:10-13; Kisah 1:24-26 « Sampeyan, Dhuh Yéhuwah, sing ngerti ati kabeh wong »).

Apa Yéhuwah Nglindhungi Kita?

Sadurunge ngerti pamikirane Yéhuwah babagan masalah perlindungan pribadi, luwih penting kudu nimbang telung bab Alkitab sing penting (1 Korinta 2:16):

1 – Yesus Kristus nuduhake manawa urip saiki, sing dipungkasi karo pati, duweni nilai sementara kanggo kabeh manungsa (Yokanan 11:11 (Pati Lazarus diterangake minangka « turu »)). Kajaba iku, Yesus Kristus nuduhake manawa sing penting yaiku prospek urip langgeng (Matius 10:39). Rasul Paulus nunjukake manawa « urip sejati » fokus ing pangarep-arep urip langgeng (1 Timotius 6:19).

Nalika maca buku Kisah Para Rasul, kita bakal nemokake manawa kadang-kadang Gusti Allah ngidini sidhang kasebut dipungkasi dadi pati, ing kasus rasul Yakobus lan murid Stefanus (Kisah 7:54-60; 12:2). Ing kasus liyane, Gusti Allah mutusake nglindhungi murid kasebut. Contone, sawise seda rasul Yakobus, Gusti Allah mutusake nglindhungi rasul Pétrus saka pati sing padha (Kisah Para Rasul 12:6-11). Umume, ing konteks alkitab, perlindungan para abdi saka Gusti Allah asring digandhengake karo tujuwane. Contone, pangayoman ilahi saka rasul Paulus duwe tujuan sing luwih dhuwur: yaiku martakake marang para raja (Kisah 27:23,24; 9:15,16).

2 – Kita kudu menehi pitakon babagan pangreksan Yéhuwah, ing konteks loro tantangan Setan lan utamane ing komentar babagan Ayub: « Njenengan kan terus nglindhungi* dhèwèké, keluargané, lan kabèh duwèké, ta? Njenengan ya wis mberkahi kerja kerasé lan nggawé ternaké dadi akèh » (Ayub 1:10). Kanggo mangsuli pitakon integritas, Gusti Allah mutusake nyingkirake perlindungane saka Ayub, nanging uga kanggo kabeh manungsa. Sadurunge seda, Yesus Kristus, kanthi nyebutake Jabur 22:1, nuduhake manawa Gusti Allah nyingkirake kabeh perlindungan saka dheweke, sing nyebabake matine minangka pangurbanan (Yokanan 3:16; Matius 27:46). Nanging, babagan kamanungsan kanthi sakabehe, ora ana pangayoman gaib iki ora total, amarga kaya dene Yéhuwah nglarang setan kanggo mateni Ayub, jelas manawa padha karo kabeh umat manungsa (Bandingake karo Matius 24:22).

3 – Kita wis ngerteni ing ndhuwur manawa kasengsaran bisa dadi akibat saka « jaman lan kedadeyan sing ora kaduga », wong kasebut bisa uga ing papan sing salah ing wektu sing salah (Pengkhotbah 9:11,12). Mula, manungsa umume ora dijaga saka akibat saka pilihan sing wiwitane digawe dening Adam. Wong lanang wis tuwa, lara banjur mati (Roma 5:12). Dheweke bisa dadi korban kacilakan utawa bencana alam (Rum 8:20; buku Pengkhotbah ngemot katrangan rinci babagan muspra urip saiki sing mesthi bakal nyebabake pati: « Sang pengkhotbah kandha, ”Ora ana gunané!” ”Ora ana gunané! Kabèh kuwi ora ana gunané!” » (Pengkhotbah 1:2)).

Kajaba iku, Yéhuwah ora nglindhungi manungsa saka akibat saka keputusan sing salah: « Aja ngapusi awakmu dhéwé. Gusti Allah ora isa diapusi. Apa sing disebar wong, ya kuwi sing bakal dipanèn. Wong sing nyebar sesuai karo kepénginan sing salah bakal manèn hasil sing ora apik saka kepénginan sing salah kuwi. Ning, wong sing nyebar sesuai karo tuntunané roh suci bakal manèn urip saklawasé saka roh suci kuwi » (Galatia 6:7,8). Yen Yéhuwah wis nilar manungsa kanthi tanpa guna suwene wis suwe, mula kita bisa ngerti manawa Dheweke wis narik perlindungan saka akibat saka kahanan dosa kita. kahanan sing mbebayani iki kanggo kabeh manungsa, bakal sementara (Roma 8:21). Sawise tuduhan setan dirampungake, djalmo manungso bakal oleh perlindungan maneh saka Yéhuwah ing bumi (Mazmur 91:10-12).

Apa tegese, saiki kita ora dilindhungi individu maneh dening Gusti Allah? Perlindhungan sing diparingi Gusti Allah yaiku masa depan kita sing langgeng, ing babagan pangarep-arep urip langgeng, yen kita bertahan nganti pungkasan (Matius 24:13; Yokanan 5:28,29; Kisah Para Rasul 24:15; Wahyu 7:9-17). Kajaba iku, Yesus Kristus nalika nerangake pratandha tandha dina terakhir (Matius 24, 25, Markus 13 lan Lukas 21), lan buku Wahyu (utamane ing bab 6:1-8 lan 12:12), nuduhake manawa djalmo manungso bakal ngalami musibah banget wiwit taun 1914, sing jelas nuduhake manawa sawetara wektu, Yéhuwah ora bakal nglindhungi. Nanging, Yéhuwah wis nggawe kita bisa nglindhungi awake dhewe kanthi nggunakake tuntunan sing lumayan ana ing Alkitab, Sabdane. Umumé, ngetrapake prinsip-prinsip Alkitab mbantu ngindhari risiko sing bisa mungkasi urip tanpa prelu (Wulang Bebasan 3:1,2). Kita wis ngerti ing ndhuwur manawa ora ana nasib sing diarani nasib. Mula, ngetrapake prinsip Alkitab, pandhuan saka Gusti Allah, bakal kaya ngati-ati ing sisih tengen lan kiwa sadurunge nyebrang dalan, kanggo ngreksa urip kita (Wulang Bebasan 27:12).

Kajaba iku, rasul Petrus negesake perlune ndedonga: « Kabèh wis arep diakhiri. Mula, kowé kudu nduwé pertimbangan sing apik lan terus siap ndonga » (1 Petrus 4:7). Pandonga lan tapa bisa nglindhungi keseimbangan spiritual lan mental (Filipi 4:6,7; Purwaning Dumadi 24:63). Sawetara percaya manawa wis dilindhungi dening Gusti Allah ing sawijining wektu. Ora ana ing Alkitab sing ngalangi kamungkinan sing luar biasa iki katon, kosok balene: « Aku bakal milih sapa sing bakal dakpilih lan aku bakal welas karo sapa sing bakal tak welasake » (Pangentasan 33:19). Iki ana ing antarane Gusti Allah lan wong iki sing bakal dilindhungi. Kita ora kudu ngadili: « Kowé kuwi sapa ta kok nganti ngadili abdiné wong liya? Majikané kuwi dudu kowé, tapi Gusti Allah. Gusti Allah sing bakal mutuské wong kuwi bener utawa salah. Malah, merga Yéhuwah mbantu dhèwèké, dhèwèké isa dianggep bener » (Roma14:4).

Persaudaraan lan tulung tinulung

Sadurunge pungkasan nandhang sangsara, kita kudu tresna-tinresnan lan nulungi siji lan sijine, kanggo nyuda kasusahan ing lingkungan kita: « Aku mènèhi kowé préntah anyar, yaiku kowé kudu padha-padha nresnani. Kaya aku wis nresnani kowé,+ kowé ya kudu padha-padha nresnani.  Nèk saben wong ing antaramu padha-padha nresnani, kabèh wong bakal ngerti nèk kowé kuwi murid-muridku” » (Yokanan 13:34,35). Murid Yakobus, sadulur tiri Yesus Kristus, nulis manawa katresnan kaya iki kudu dituduhake kanthi tumindak utawa inisiatif kanggo mbantu tetangga sing lagi nandhang kasusahan (Yakobus 2:15,16). Yesus Kristus ngendika supaya mbantu wong sing ora bakal bisa mbayar maneh (Lukas 14:13,14). Kanthi nindakake iki, kanthi cara, kita « kuwi nggawé » marang Pangeran Yehuwah lan Panjenengane bakal males maneh… satus tikel: « Nèk wong apikan karo wong mlarat, kuwi nggawé Yéhuwah utang karo wong sing apikan kuwi, Lan Dhèwèké bakal mbales tumindaké wong mau » (Wulang Bebasan 19:17).

Penting, maca apa sing diandharake Yesus Kristus minangka tumindak welas asih sing bakal ndadekake kita bisa urip langgeng: « sebab wektu aku ngelih, kowé mènèhi aku mangan. Wektu aku ngelak, kowé mènèhi aku ngombé. Wektu aku ora ngerti arep manggon ing endi, kowé gelem nampa aku ing omahmu, padahal kowé ora kenal aku.  Wektu aku ora nduwé klambi, kowé mènèhi aku klambi. Wektu aku lara, kowé ngrawat aku. Wektu aku dipenjara, kowé marani aku’ » (Matius 25:31-46). Perlu dielingake manawa ing kabeh tumindak kasebut ora ana tumindak sing bisa dianggep « religius ». Ngopo? Asring Yesus Kristus mbaleni rekomendasi iki: « Aku pengin welas asih lan dudu pangurbanan » (Matius 9:13; 12:7). Teges umum saka tembung « welas asih » yaiku tumindak welas asih (Makna sing luwih sempit yaiku ngapura). Nggoleki wong sing butuh, lan yen kita bisa nindakake, kita nulungi dheweke (Wulang Bebasan 3:27,28).

Kurban kasebut nggambarake tumindak spiritual sing ana gandhengane langsung karo pangibadah marang Yéhuwah. Dadi jelas hubungan kita karo Yéhuwah iku paling penting. Nanging, Yesus Kristus ngukum sawetara sing nggunakake alesan « kurban » ora nulungi ibu lan bapak sing wis tuwa (Matius 15:3-9). Elinga apa sing diandharake Yesus Kristus babagan wong-wong sing ora bakal netepi Yéhuwah: « Pas dina kuwi, bakal ana akèh wong sing kandha, ’Gusti, Gusti, aku kan wis ngramal nganggo jenengmu, ngusir roh-roh jahat nganggo jenengmu, lan nindakké akèh mukjijat nganggo jenengmu, ta?’’ » (Matius 7:22). Yen mbandhingake Matius 7:21-23 karo 25:31-46 lan Yohanes 13:34,35, kita ngerti manawa « korban » lan welas asih, minangka rong unsur sing penting banget (1 Yohanes 3:17,18; Matius 5:7).

Yéhuwah bakal marasake manungsa

Kanggo pitakon nabi Habakkuk (1:2-4), gegayutan, napa Gusti Yéhuwah ngidini sangsara lan duraka nganti saiki, iki wangsulan: « Terus, Yéhuwah kandha marang aku, ”Tulisen wahyu iki, lan catheten sing jelas ing lèmpèngan watu Bèn gampang diwaca karo wong sing maca nganggo swara banter. Wahyu iki bakal kelakon nurut wektu sing wis ditentokké. Kuwi bakal ndang kelakon lan ora bakal gagal. Ning nèk kétoké telat, tetepa yakin lan entènana Merga kuwi mesthi kelakon. Kuwi ora bakal telat » » (Habakkuk 2:2,3). Ing ngisor iki ana sawetara teks Alkitab babagan « sesanti » pangarep-arep sing bakal kasep:

« Aku krungu swara banter saka takhta kuwi kandha, ”Kémahé Gusti Allah ana ing antarané manungsa, Gusti Allah bakal manggon bareng karo wong-wong kuwi, lan wong-wong kuwi bakal dadi umaté. Gusti Allah dhéwé sing bakal ngancani wong-wong kuwi.  Gusti Allah bakal ngusapi air matané wong-wong kuwi. Ora bakal ana manèh kesusahan, tangisan, lan rasa lara. Malah, kematian ya ora bakal ana manèh. Kabèh sing mbiyèn nyebabké awaké dhéwé sedhih wis ora ana manèh” » (Wahyu 21:1-4).

« Serigala bakal dolan bareng karo anak domba. Macan tutul bakal turonan karo anak kambing. Anak sapi bakal dolan bareng karo singa lan kéwan sing lemu. Kabèh kéwan kuwi bakal dipimpin karo bocah cilik. Sapi bakal mangan bareng karo beruang, Lan anak-anaké bakal turonan bareng. Singa bakal mangan suket kaya sapi. Bocah cilik sing isih nyusu bakal dolanan ing cedhaké sarang ula kobra, Lan bocah cilik bakal nglebokké tangané ing bolongané ula beracun. Ora ana sing bakal nyebabké cilaka utawa nggawé rusak Ing kabèh wilayahé gunung-Ku sing suci, Merga pengetahuan soal Yéhuwah bakal ngebaki bumi Kaya banyu sing ngebaki laut » (Yésaya 11:6-9).

« Wektu kuwi, wong wuta bakal isa ndelok Lan wong budheg bakal isa krungu. Wong lumpuh bakal mlumpat kaya kidang, Lan wong bisu bakal sorak-sorak. Banyu bakal metu saka padhang belantara, Lan bakal ana kali ing padhang pasir. Lemah sing gersang bakal dadi kolam, Lan lemah sing garing bakal dadi mata air. Ing panggonané lèrèn asu liar, Bakal ana suket ijo, suket dhuwur, lan wit papirus » (Yésaya 35:5-7).

« Ing kono, ora ana bayi sing uripé mung pirang-pirang dina thok. Ora ana wong tuwa sing umuré ora dawa, Merga wong sing mati pas umur satus taun bakal dianggep isih enom. Wong sing dosa bakal mati merga dikutuk senajan umuré satus taun. Wong bakal mbangun omah lan manggon ing kono. Wong bakal nggawé kebon anggur lan mangan buahé. Omah sing dibangun ora bakal dienggoni wong liya, Lan hasil kebon anggur sing ditandur ora bakal dipangan wong liya. Umuré umat-Ku bakal kaya umuré wit, Lan wong-wong sing Tak pilih bakal ngrasa puas merga hasil kerja kerasé. Kerja kerasé mesthi bakal ana hasilé, Lan wong-wong kuwi ora bakal nglairké anak sing bakal sengsara, Merga wong-wong kuwi lan keturunané Diberkahi Yéhuwah. Malah sakdurungé wong-wong kuwi ngundang, Aku wis njawab, Lan pas wong-wong kuwi isih ngomong, Aku wis nulungi » (Yésaya 65:20-24).

« Muga-muga awaké dadi luwih séhat timbang wektu isih enom. Muga-muga dhèwèké dadi kuwat manèh kaya pas dhèwèké isih enom » (Ayub 33:25).

« Ing gunung iki, Yéhuwah pemimpiné pasukan Bakal nggawé pésta kanggo kabèh bangsa. Dhèwèké bakal mènèhi panganan sing paling énak, Panganan saka daging sing paling apik, Anggur sing paling apik lan anggur sing disaring.

“Ing gunung iki, Dhèwèké bakal njupuk kain sing nutupi suku-suku bangsa Lan kudhung sing nutupi bangsa-bangsa. Dhèwèké bakal nyingkirké kematian saklawasé. Gusti Yéhuwah sing Mahakuwasa bakal ngusapi air matané kabèh wong. Dhèwèké bakal nggawé bèn umaté ora diécé manèh ing bumi, Merga Yéhuwah wis ngomong ngono » (Yésaya 25:6-8).

« Gusti Allah ngomong, ”Wong sing mati bakal urip manèh. Umat-Ku sing wis dadi mayat bakal tangi manèh. Hé kowé sing manggon ing debu, Ayo tangi lan sorak-sorak. Embun sing nggawé kowé seger kuwi kaya embun pas ésuk. Bumi bakal ngetokké wong-wong sing mati bèn urip manèh » » (Yésaya 26:19).

« Akèh wong sing wis mati bakal tangi. Ana sing bakal urip saklawasé, ning ya ana sing bakal diisin-isinké lan dirèmèhké saklawasé » (Danièl 12:2).

 » Aja nggumun soal kuwi, merga bakal tekan wektuné kabèh wong sing ana ing njero kuburan bakal krungu swarané  lan metu. Wong-wong sing tumindaké apik bakal urip saklawasé, ning wong-wong sing tumindaké èlèk bakal diadili » (Yokanan 5:28,29).

« Aku ya nduwé harapan marang Gusti Allah kaya harapané wong-wong iki, yaiku nèk Gusti Allah bakal nguripké manèh wong-wong sing bener lan sing ora bener » (Kisah Para Rasul 24:15).

Sétan iku setan apa?

Yesus Kristus nggambarake setan kanthi gampang: « Dhèwèké kuwi tukang matèni kèt dhèwèké mulai mbrontak. Dhèwèké ya nyimpang saka apa sing bener, merga apa sing bener ora ana ing njero atiné. Nèk dhèwèké ngapusi, kuwi pancèn wataké, merga dhèwèké tukang ngapusi lan bapaké wong-wong sing seneng ngapusi” (Yokanan 8:44). Setan setan dudu konsepsi kejahatan, dheweke pancen makhluk roh sejati (Deleng kisah ing Matius 4:1-11). Kajaba iku, dhemit iku malaekat sing dadi pemberontak sing nuladha iblis (Purwaning Dumadi 6:1-3, kanggo mbandhingake karo serat Yudha 6: « Gusti Allah ya ngranté para malaékat sing ninggalké tugasé lan panggonané. Para malaékat kuwi diranté saklawasé ing petengan lan bakal dihukum ing dinané Gusti Allah »).

Nalika ditulis, « dheweke ora tetep ana ing kayekten », iki nuduhake manawa Gusti Allah nitahake malaekat iki tanpa dosa lan tanpa duraka ing atine. Malaikat iki, nalika wiwitan urip duwe « jeneng sing apik » (Pengkhotbah 7:1a). Nanging, dheweke ora tetep jejeg, dheweke nggawe bangga ing atine lan suwe-suwe dheweke dadi « setan », sing tegese fitnah lan mungsuh. Ing ramalan Yehezkiel (bab 28), babagan raja Tirus sing gumunggung, kanthi gamblang diarani bangga karo malaekat sing dadi « Setan »: « Hé anaké manungsa, nyanyia lagu sedhih soal raja Tirus, lan ngomonga marang dhèwèké, ’Iki sing diomongké Gusti sing Mahakuwasa Yéhuwah: ”Kowé kuwi sampurna banget. Kowé wicaksana lan mulya banget. Kowé mbiyèn ana ing Èden, ing tamané Gusti Allah. Kowé dihiasi nganggo macem-macem watu sing berharga: Mirah, topaz, yaspis, krisolit, oniks, giok, safir, turkuois, lan zamrud. Watu-watu kuwi dipasang ing tatakan emas. Kuwi kabèh disiapké pas kowé diciptakké. Aku nugasi kowé bèn dadi kerub sing dipilih dadi penjaga. Kowé mbiyèn ana ing gunung suciné Gusti Allah lan mlaku-mlaku ing antarané watu-watu sing membara. Kèt diciptakké, kowé mesthi nindakké sing bener, Nganti akhiré kowé mulai nindakké sing ora bener » (Yèhèzkièl 28:12-15). Kanthi tumindak ora adil ing Eden, dheweke dadi « pembohong » sing nyebabake kabeh keturunan Adam mati (Purwaning Dumadi 3; Roma 5:12). Iblis setan yaiku sing mrentah jagad: « Saiki, Gusti Allah lagi ngadili donya iki lan Dhèwèké bakal ngusir penguasa donya iki » (Yohanes 12:31; Efesus 2:2; 1 Yohanes 5:19).

Setan bakal numpes permanen: « Sedhéla manèh, Gusti Allah sing nggawé kowé ayem bakal ngremuk Sétan ing ngisoré sikilmu » (Purwaning Dumadi 3:15; Roma 16:20).

***

Artikel Sinau Alkitab Liyane:

Pangandika Paduka punika dados lampuning suku kawula lan pepadhanging dalan kawula (Jabur 119:105)

Prayaan ing memori pati Yesus Kristus

Janji Yehuwa

Pangarep-arep urip langgeng

Kaelokan Yesus Kristus kanggo nguatake iman ing pangarep-arep urip langgeng

Memulang dhasar ing Kitab Suci

Apa sing kudu ditindakake sadurunge kasusahan gedhe?

Other Asiatic Languages:

Tagalog (Filipino): Anim na Paksa sa Pag-aaral ng Bibliya

Indonesian: Enam Topik Studi Alkitab

Malaysian: Enam Topik Pembelajaran Bible

Chinese: 六个圣经学习主题

Japanese: 聖書研究の6つのテーマ

Khmer (Cambodian): ប្រធានបទសិក្សាព្រះគម្ពីរចំនួនប្រាំមួយ

Korean: 6개의 성경 공부 기사

Laotian: ຫົກຫົວຂໍ້ການສຶກສາຄໍາພີ

Myanmar (Burmese): ကျမ်းစာလေ့လာမှုခေါင်းစဉ်ခြောက်ခု

Thai: หัวข้อการศึกษาพระคัมภีร์ 6 หัวข้อ

Vietnamese: Sáu Chủ Đề Nghiên Cứu Kinh Thánh

Bible Articles Language Menu

Tabel ringkesan luwih saka pitu puluh basa, saben ngemot enem artikel Alkitab sing penting…

Table of contents of the http://yomelyah.fr/ website

Maca Kitab Suci saben dina. Konten iki kalebu artikel Alkitab pendidikan ing basa Inggris, Prancis, Spanyol, lan Portugis (nggunakake Google Terjemahan kanggo milih salah siji saka basa kasebut, uga basa sing disenengi kanggo ngerti isi artikel kasebut)…

***

X.COM (Twitter)

FACEBOOK

FACEBOOK BLOG

MEDIUM BLOG

Kitab Suci Online

« Karodene Ingsun bakal ndadekake memungsuhan ing antarane sira lan wong wadon iki, lan ing antarane turunira lan turune wong wadon iki; turune wong wadon iki bakal ngremuk endhasira lan sira bakal ngremuk tungkake »

(Purwaning Dumadi 3:15)

Apa pesen teka-teki sunnat iki? Pangeran Yehuwah Gusti Allah paring dhawuh manawa rencanane bakal ngrampungake bumi kanthi manawa wong bener bakal diwujudake kanthi pasti (Purwaning Dumadi 1: 26-28). Gusti Allah bakal ngluwari turunane kanthi « wiji saka wong wadon » (Purwaning Dumadi 3:15). Ramalan iki wis dadi « rahasia suci » kanggo abad (Markus 4:11, Rum 11:25, 16:25, 1 Korintus 2: 1,7 « rahasia suci »). Pangeran Yehuwah ndhawuhake pratandha iki ing abad kaping pisan.

Wong wadon: dheweke nggambarake wong-wong surgawi saka Gusti Allah, yaiku malaikat ing swarga: « Banjur, aku ndelok ana kedadéan sing nggumunké ing langit. Ana wong wadon sing nganggo klambi srengéngé, lan bulan ana ing ngisor sikilé. Lan ing sirahé ana mahkota sing digawé saka 12 bintang » (Wahyu 12:1). Wong wadon iki dijelasake minangka « Yerusalem saka ndhuwur »: « Nanging Yérusalèm sing ana ing ndhuwur kuwi merdéka lan dhèwèké kuwi ibu kita » (Galatia 4:26). Iki diarani minangka « Yerusalem swarga »: « Nanging kowé nyedhak marang Gunung Zion lan kuthané Gusti Allah sing urip, yaiku Yérusalèm ing swarga, marang puluhan éwu malaékat » (Ibrani 12:22). Kanggo ewu taun, kaya Sarah, garwane Rama Abraham, wanita swarga iki tanpa anak (kasebut ing Purwaning Dumadi 3:15): « Surak-suraka, he wong gabug kang ora tau nglairake jabang bayi! Bungaha kalawan sumyak-sumyak lan giyak-giyaka, he sira kang ora tau nglarani! Amarga kang ditinggal dening sing lanang iku bakal duwe anak kehe ngungkuli anake wong kang padha bebojoan, mangkono pangandikane Sang Yehuwah » (Yesaya 54: 1). Wangsit iki ngumumake yen wong wadon sing suci iki bakal nglairake anak akeh (Raja Yesus Kristus lan 144.000 para raja lan para imam).

Putra wong wadon: Buku Wahyu ngandhakake sapa anak iki: « Banjur, aku ndelok ana kedadéan sing nggumunké ing langit. Ana wong wadon sing nganggo klambi srengéngé, lan bulan ana ing ngisor sikilé. Lan ing sirahé ana mahkota sing digawé saka 12 bintang. Dhèwèké lagi mbobot, lan dhèwèké njerit merga kelaran arep nglairké. (…) Wong wadon kuwi nglairké anak lanang, sing bakal ngengon kabèh bangsa nganggo tongkat wesi. Sakwisé lair, anak lanang kuwi langsung diplayokké menyang Gusti Allah sing lungguh ing tahtané » (Wahyu 12: 1,2,5). Anak iku raja Yesus Kristus: « Dhèwèké bakal dadi wong sing penting lan bakal disebut Putrané Sing Mahaluhur. Gusti Allah Yéhuwah bakal maringké tahtané Daud, leluhuré, lan dhèwèké bakal mréntah dadi Raja kanggo keturunané Yakub nganti saklawasé, lan Kratoné bakal ana nganti sakterusé » (Lukas 1:32,33). Anak iki uga nggambarake Kraton Yéhuwah (Psalms 2).

Ula sing asli yaiku Iblis, Iblis: « Mula naga gedhé kuwi diuncalké menyang bumi. Dhèwèké kuwi ula sing wiwitan, sing disebut Iblis lan Sétan, sing lagi nyasarké kabèh penduduk ing saklumahing bumi. Malaékat-malaékaté uga diuncalké bareng karo dhèwèké » (Wahyu 12:9).

Keturunané ula iku mungsuh langit lan darat, wong-wong sing aktif nglawan kadhaulatan Allah, marang King Yesus Kristus lan marang wong-wong mursid ing bumi: « Ula-ula, keturunané ula sing ana racuné, piyé kowé bakal bébas saka hukuman Géhéna? Kuwi sebabé, aku bakal ngutus nabi-nabi, wong-wong wicaksana, lan guru-guru kanggo marani kowé. Ana sing bakal kok patèni lan ana sing bakal kok hukum ing cagak, ana sing bakal kok pecuti ing sinagogé lan ana uga sing bakal kok aniaya saka kutha siji menyang kutha sijiné. Nganggo cara kuwi kowé bakal nanggung getihé kabèh wong bener sing wis diwutahké ing bumi, wiwit saka getihé Habèl yaiku wong sing bener nganti Zakharia anaké Barakhia, sing kok patèni ing antarané panggonan suci lan mésbah » (Matius 23: 33-35).

Ciloko wadon ing tumit, yaiku pati Anaké Gusti Allah, Gusti Yésus Kristus: « Malah wektu dadi manungsa, dhèwèké ngasorké dhèwèké dhéwé lan manut nganti mati, yaiku mati ing cagak paukuman » (Filipi 2: 8). Nanging, wadon ing tumit waras dening kebangkitan Yesus Kristus: « Kowé wis matèni Wakil Utama kanggo urip. Nanging, Gusti Allah wis nguripké manèh dhèwèké saka antarané wong mati, lan aku karo Yohanes iki seksiné »(Para Rasul 3:15).

Kepala ular ulig arti karusakan langgeng Iblis setan lan dhemit lan mungsuh kadonyan Kratoné Gusti Allah, ing mburi mrentah sewu taun Yesus Kristus: « Sedhéla manèh, Gusti Allah sing maringi katentreman bakal ngremuk Sétan ing ngisoré sikilmu. Muga-muga kowé terus nampa welas asih sing nggumunké saka Gusti kita Yésus » (Roma 16:20). « Banjur, Iblis sing nyasarké wong-wong kuwi diuncalké menyang danau geni lan belérang. Ing kono wis ana kéwan buas lan nabi palsu kuwi. Lan ing kono uga, kuwi mau kabèh bakal padha dihukum awan lan bengi kanggo saklawas-lawasé » (Wahyu 20: 10 ).

1 – Yehuwa damel prajanjian karo Abraham

« Karodene marga saka turunira iku sakehe para bangsa ing bumi bakal padha binerkahan; marga sira wus ngestokake dhawuhingSun »

(Purwaning Dumadi 22:18)

Perjanjian Abraham janji bilih manungsa manut marang Gusti Allah bakal binerkahan turunané Bapa Abraham. Abraham nduweni putra, Iskak, karo bojone Sarah (kanggo wektu suwe banget tanpa anak) (Purwaning Dumadi 17:19). Abraham, Sarah lan Iskak iku karakter utama saka drama sunnat sing nggantosi wektu sing padha, pinunjul saka rahasia suci lan liya kang Gusti Allah bakal mitulungi manut manungsa (Purwaning Dumadi 3:15).

– Pangeran Yehuwah iku Great Abraham: « Paduka punika rak Rama kawula sadaya? Rama Abraham saestu boten uninga punapa-punapa ing bab kawula sadaya, saha Rama Israel boten tepang kaliyan kawula sadaya. Dhuh Yehuwah, Paduka piyambak punika Rama kawula sadaya; asma Paduka punika “Panebus kawula” wiwit ing jaman kina » (Yesaya 63:16, Lukas 16:22).

– Wanita iku sarah gedhe, dawa gabug lan tanpa anak (Purwaning Dumadi 3: 15): « Kitab Suci kandha, ”Bungaha kowé, wong wadon sing mandul, sing ora tau nglairké anak. Surak-suraka kanthi bungah, kowé wong wadon sing ora ngrasakké lara arep nglairké. Merga wong wadon sing mandul nduwé anak sing luwih akèh ketimbang wong wadon sing nduwé bojo.” Saiki sedulur-sedulur, kowé kuwi anak-anak sing dilairké merga janjiné Gusti Allah, padha kaya Ishak. Mbiyèn, anak sing lair kaya umumé bocah liyané kuwi mulai nganiaya anak sing lair merga roh suci, lan saiki ya isih kaya ngono. Nanging, apa sing dikandhakké Kitab Suci? ”Usiren abdi wadon kuwi lan anaké, merga anak saka abdi wadon kuwi babar blas ora bakal dadi ahli waris bareng karo anak saka wong wadon sing merdéka.” Dadi sedulur-sedulur, kita iki dudu anaké abdi wadon, nanging anaké wong wadon sing merdéka » (Galatia 4:27-31).

– Yesus Kristus punika agung Iskak: « Janji-janjiné Gusti Allah digawé kanggo Abraham lan keturunané. Ayaté ora kandha ”kanggo keturunan-keturunanmu”, kaya-kayané kanggo akèh wong. Nanging, ayaté kandha ”kanggo keturunanmu”, maksudé mung kanggo wong siji, yaiku Kristus » (Galatia 3:16).

– Ing tatu bangkekan ing tumit saka wong wadon: Pangeran Yehuwah ndhawuhi supaya Abraham nyembelehi putrane Rama Iskak. Abraham ora nolak (Dheweke mikir yen Gusti Allah bakal bakal menehi urip putrane (Ibrani 11: 17-19)). Sadurung sadurunge kurban, Gusti Allah nyegah Abraham kanggo nindakake tindakan kasebut: « Kacarita sawuse lelakon mau Gusti Allah karsa nyobi marang Rama Abraham. Pangandikane mangkene: “Abraham.” Unjuk wangsulane Rama Abraham: “Kawula nuwun, kula.” 2Dhawuhe Gusti Allah: “Anakira ontang-anting, kang sira kasihi, yaiku si Iskak, iku alapen, gawanen menyang ing tanah Moria, ana ing kono saosna kagawe kurban obaran ana ing salah sawijining gunung kang bakal Suntedahake marang sira ». (…) Sawuse padha tekan ing papan kang kadhawuhake dening Gusti Allah, Rama Abraham tumuli yasa misbyah ana ing kono, kayune banjur ditata, kang putra Iskak ditaleni sarta ditumpangake ing misbyah ing sadhuwure kayu. Rama Abraham tumuli mulung astane ngasta lading, karsa nyembeleh kang putra. Nanging Sang Malaekate Yehuwah tumuli nguwuh-uwuh marang Rama Abraham saka ing akasa, dhawuhe: “Abraham! Abraham!” Unjuke Rama Abraham: “Kawula nuwun, kula!” Dhawuhe Sang Malaekat: “Tanganira aja sira agagake marang si bocah, lan aja sira kapak-kapakake! Awitdene saiki Ingsun mirsa yen sira ngabekti marang Gusti Allah, nganti sira ora owel masrahake anakira lanang ontang-anting marang Ingsun.” Nalika Rama Abraham noleh, tumuli mirsa ing wingkinge ana wedhus gembel lanang kang sungune kecanthol ana ing grumbulan, banjur dipurugi dipundhut sarta banjur disaosake kagawe kurban obaran ijole kang putra. Panggonan iku kawastanan dening Rama Abraham: “Sang Yehuwah kang nyadhiyani.” Awit saka iku nganti saprene ana tetembungan: “Ana ing gununge Sang Yehuwah bakal disadhiyani » (Purwaning Dumadi 22: 1-14). Gusti Allah, Abraham Agung, ngurbanake Putra kang kinasih, Yesus Kristus Kristus (dibaca maneh tembung « putra tunggalmu sing kowe tresna banget »): « Gusti Allah tresna banget marang donya iki nganti maringké Putra siji-sijiné, supaya saben wong sing nduduhké iman marang Putrané ora disirnakké nanging éntuk urip saklawasé. (…) Wong sing nduduhké iman marang Putra bakal nampa urip saklawasé. Wong sing ora manut marang Putra ora bakal nampa urip, nanging wong kuwi bakal terus ngrasakké murkané Gusti Allah » (Yokhanan 3: 16,36) Pangrembakane akhir saka janji sing digawe kanggo Abraham bakal kawujud dening berkah langgeng manut taat ing pungkasan mangsa pemerintahan Kristus: « Aku krungu swara seru saka tahta kuwi sing kandha, ”Kémahé Gusti Allah ana ing antarané manungsa. Panjenengané bakal manggon bareng karo wong-wong kuwi, lan wong-wong kuwi bakal dadi umaté. Gusti Allah bakal ana bareng karo wong-wong kuwi. Panjenengané bakal ngusapi sakèhé luh saka mripaté wong-wong kuwi. Lan pati ora bakal ana manèh. Kasusahan, tangisan, lan rasa lara uga ora bakal ana manèh. Perkara-perkara sing mbiyèn kelakon wis ora ana manèh » (Wahyu 21: 3,4).

2 – Aliansi sunat

« Gusti Allah uga nggawé perjanjian sunat karo Abraham, lan Abraham dadi bapaké Ishak lan nyunat Ishak ing dina kawolu. Banjur Ishak dadi bapaké Yakub, lan Yakub dadi bapaké 12 anak lanang sing dadi leluhur kita »

(Kisah Para Rasul 7: 8)

Sunat rohani punika sing ditulis ing pamrayoji Nabi Musa ing kitab Ulangan: « Sampeyan kudu nyunat kuluping atimu lan aja kaku gulu » (Ulangan 10: 16). Panutan punika tegesipun wonten ing daging, kados pundi ingkang dados satunggaling jantung, dados sumber gesang, ketaatan dhumateng Gusti Allah: « Atimu reksanen kanthi waspada, awit iku etuking panguripan » (Wulang Bebasan 4:23).

Stephen mangertos piwulang dhasar punika. Dheweke nyatakake marang para pendhapa sing ora pracaya marang Gusti Yesus Kristus, sanadyan sunat sacara fisik, iku rohani sing ora tetak ana ing ati: « Kowé kabèh kuwi wong sing ndableg, ati lan kupingmu ora tanggap. Kowé terus nglawan roh suci, kaya sing ditindakké para leluhurmu. Sapa nabi sing ora dianiaya karo para leluhurmu? Para leluhurmu matèni wong-wong sing martakké ramalan bab tekané wong sing bener, yaiku sing saiki wis kok khianati lan kok patèni. Kowé wis nampa Taurat sing diparingké Gusti Allah liwat para malaékat, nanging kowé ora nindakké kuwi » (Para Rasul 7: 51-53). Stephen dipatèni, yaiku konfirmasi yen para pembunuh iki padha ora disunat ing atine.

Jantung simbolis nyedhiyakake interior rohani saka wong, digawe saka pemikiran sing diiringi tembung lan tumindak (becik utawa ala). Gusti Yesus Kristus wis jelas nerangake apa sing nggawe wong sing murni utawa najis, amarga saka atine atine: « Nanging kabèh sing metu saka cangkem asalé saka ati, lan iya kuwi sing nggawé wong dadi najis. Contoné, saka ati metu kabèh pikiran sing jahat, matèni, laku jina, hubungan sèks sing ora sah, nyolong, kesaksian palsu, lan omongan sing ngrèmèhké. Kuwi kabèh sing nggawé wong dadi najis. Nanging nèk mangan ora wijik dhisik, kuwi ora nggawé wong dadi najis » (Matius 15:18-20). Gusti Yesus Kristus nggambarake manungsa ing kondisi ora disunat, kanthi panalaran ala, kang ndadekake najis lan ora pantes kanggo urip (pirsani Proverbs 4:23). « Wong apik ngucapké apa sing apik merga atiné kebak perkara-perkara sing apik. Nanging wong jahat ngucapké apa sing jahat merga atiné kebak perkara-perkara sing jahat » (Matius 12:35). Awal, Yésus panjenengané nggambaraké manungsa sing nduwèni ati sing « sunat rohani ».

Rasul Paulus uga mangertos piwulang iki saka Nabi Musa, lan saka Gusti Yesus Kristus. Sunat rohani tegese ketaatan marang Gusti Allah lan banjur marang Sang Putra Yesus Kristus: « Sakjané, sunat ana gunané nèk kowé nindakké hukum. Nanging nèk kowé nglanggar hukum, kowé padha waé kaya ora disunat. Nèk wong sing ora disunat nindakké préntahé Gusti Allah ing Hukum Musa, wong kuwi kan uga bakal dianggep dadi wong sing disunat, ta? Wektu wong sing ora disunat nindakké Hukum Musa, tumindaké kuwi nduduhké nèk kowé salah, merga kowé nduwé hukum sing ditulis lan wis disunat nanging nglanggar hukum. Dadi wong Yahudi sing sejati kuwi ora merga penampilané utawa merga disunat. Nanging, dadi wong Yahudi sing sejati kuwi merga atiné. Sunaté ana ing atiné miturut roh suci, dudu miturut hukum sing ditulis. Pujian kanggo wong kuwi teka saka Gusti Allah, dudu saka manungsa » (Roma 2: 25-29).

Wong Kristen sing setya ora ana maneh miturut angger-anggering Toret marang Nabi Musa, lan mulane dheweke ora lagi kudu nglakoni sunat, miturut kaputusan apostolik ing Kisah Para Rasul 15: 19,20,28,29. Iki dikonfirmasi karo apa sing ditulis : « Hukum Taurat dipungkasi merga Kristus wis netepi kuwi, mula saben wong sing nduduhké iman isa dianggep bener » (Roma 10:4). « Apa ana wong sing wis disunat wektu dhèwèké mulai dadi wong percaya? Luwih becik nèk dhèwèké tetep kaya ngono. Apa ana wong sing durung disunat wektu dhèwèké mulai dadi wong percaya? Luwih becik nèk dhèwèké tetep ora disunat.  Disunat apa ora kuwi ora penting. Sing penting kuwi nindakké préntahé Gusti Allah » (1 Korintus 7:18,19). Saiki, wong Kristen kudu netaki sunatan rohani, yaiku, manut marang Gusti Allah lan pracaya marang kurban Kristus (Yokhanan 3: 16,36).

Sapa sing kepéngin melu Paskah kudu disunat. Saiki, Kristen (apa wae pangarep-arep (swarga utawa kadonyan)), kudu duwe « sunatan rohani » ing ati sadurunge mangan roti tanpa ragi lan ngombe tuwung, ngelingi patine Gusti Yesus Kristus: « Wong kudu mastèkké dhisik apa dhèwèké pantes, banjur dhèwèké lagi éntuk mangan roti lan ngombé cawan kuwi » (1 Korinta 11:28 dibandhingake karo Exodus 12:48 (Paskah)).

3 – Prajanjian hukum antarane Gusti Allah lan wong Israel 

« Dieling, aja nganti lali marang prasetyane Pangeran Yehuwah, Gusti Allahmu, kang wus didamel kalawan kowe »

(Ulangan 4:23)

Pengantara saka prajanjian iki yaiku Nabi Musa: « Sarta ing nalika iku aku iya didhawuhi dening Sang Yehuwah mulangake katetepan lan pranatan, supaya iku padha koklakoni ana ing tanah kang bakal kokparani lan bakal kokejegi » (Ulangan 4:14). Prajanjian iki cedhak karo prajanjian sunat, sing minangka simbol ketaatan marang Gusti Allah (Deuteronomio 10:16 dibandhingake karo Rum 2: 25-29). Aliansi iki bakal ditindakake nganti kedadeyan Mesias (Dhaniel 9:27). Prajanjian iki bakal diganti karo prajanjian anyar, miturut pangandikane Yeremia, « Mangkene pangandikane Sang Yehuwah: Lah bakal tumeka ing titi-mangsane, Ingsun bakal damel prajanjian anyar karo wong Israel lan Yehuda, ora kaya prajanjian kang Sundamel karo leluhure, nalika Ingsun nganthi tangane, ing wektu ngentasake para wong iku saka ing tanah Mesir; prajanjian iku wus diselaki; sanadyan Ingsun jumeneng Gusti, kang nguwasani wong-wong iku, — mangkono pangandikane Sang Yehuwah — » (Yeremia 31: 31,32).

Tujuan Hukum sing diwènèhaké marang Israèl yaiku kanggo nyiapaké umat kanggo rawuhé Kristus. Hukum iki wis mulang marang kabutuhan kanggo mbebasake saka kahanan dosa ing djalmo manungso (diwakili dening wong Israel): « Padha kaya dosa mlebu ing donya liwat wong siji, lan pati mlebu liwat dosa, pati nyebar marang kabèh wong merga kabèh wong wis dosa. Dosa wis ana ing donya sakdurungé ana hukum Taurat, nanging ora ana wong siji-sijia sing isa ditudhuh nindakké dosa nèk ora ana hukum » (Roma 5:12,13). Hukum Allah wis nampilake kahanan dosa manungsa: « Mula, terus piyé? Apa hukum Taurat kuwi ora sampurna? Mesthiné ora! Nyatané, aku ora bakal ngerti bab dosa nèk ora ana hukum kuwi. Contoné, nèk hukum kuwi ora kandha, ”Aja nduwé pepénginan marang duwèké wong liya,” aku ya ora bakal ngerti nèk kuwi salah. Nanging merga saka hukum kuwi, dosa dadi éntuk kesempatan kanggo nggawé aku nduwé pepénginan marang duwèké wong liya, merga sakdurungé ana hukum, dosa kuwi mati. Sakjané, mbiyèn aku urip sakdurungé ana hukum. Nanging wektu hukum teka, dosa dadi urip manèh, nanging aku mati. Hukum sing kuduné nuntun marang urip, jebulé malah nuntun marang pati. Merga saka hukum mau, dosa dadi éntuk kesempatan kanggo nggodha lan matèni aku. Dadi hukum Taurat dhéwé kuwi suci, lan préntahé uga suci, bener, lan apik » (Roma 7:7-12). Mulane angger-angger iku minangka instruktur sing mimpin menyang Kristus: « Mula, hukum Taurat dadi pembimbing sing nuntun kita marang Kristus, supaya kita isa dianggep bener merga nduwé iman. Nanging saiki, sakwisé iman kuwi teka, kita ora perlu manèh dituntun karo pembimbing kuwi » (Galatia 3:24,25). Hukum Allah sing sampurna, sing wis maringi daging marang dosa ing panerake manungsa, nuduhake yen kudu kurban sing bisa nyebabake panebusane manungsa lumrah amarga pracayane. Kurban iki bakal dadi saka Kristus: « Kaya Putrané manungsa teka, ora kanggo diladèni, nanging kanggo ngladèni lan masrahké uripé dadi tebusan kanggo wong akèh » (Matius 20:28).

Sanadyan Kristus minangka pungkasaning angger-anggering Toret, dheweke ing saiki iki tetep nduweni nilai sunnat sing bisa ngerteni pemikiran Allah (liwat Yesus Kristus) bab mangsa. « Hukum Taurat kuwi mung bayangan saka perkara-perkara apik sing bakal teka, dudu perkara-perkara apik kuwi dhéwé » (Ibrani 10: 1, 1 Korintus 2:16). Iku Yesus Kristus sing bakal nggawe iki « apik » dadi kasunyatan: « Kuwi kabèh mung bayangan saka bab-bab sing bakal teka, nanging apa sing saktenané kuwi Kristus » (Kolose 2:17).

4 – Kovenan Anyar antarane Yehuwa lan Israèl

duwèké Gusti Allah 

« Muga-muga katentreman lan welas asih terus ditampa karo wong-wong sing urip manut pathokan kuwi, yaiku Israèl duwèké Gusti Allah »

(Galatia 6: 16)

Yesus Kristus minangka mediator Kovenan Anyar: « Ana Gusti Allah siji, lan perantara siji antarané Gusti Allah lan manungsa, yaiku sawijiné manungsa, Kristus Yésus » (1 Timotius 2: 5). Kovenan Anyar iki ngetutake wangsit ing Yeremia 31: 31,32. Miturut 1 Timotius 2: 5, iki kabeh wong sing pracaya marang kurban Kristus (Yokhanan 3:16). Israel Gusti Allah nggantosi kabeh wong Kristen sing setya. Gusti Yesus Kristus nedahaken bilih « Israel Gusti Allah » punika badhe gadhah bagian ing swarga lan sanesipun ing bumi.

Israel saka Gusti Allah swarga dumadi saka 144.000, Yerusalem Anyar, ibukutha saka ngendi bakal mili panguwasa Allah, teka saka ing swarga, ing bumi (Wahyu 7: 3-8) Israel rohani sing kasusun saka 12 suku saka 12000 = 144000: « Aku uga ndelok Yérusalèm Anyar, kutha suci sing mudhun saka swarga, yaiku saka Gusti Allah. Kutha iki kaya mantèn wadon sing didandani kanggo nemoni bojoné » (Wahyu 21: 2).

Israel kadonyan saka Allah bakal minangka 12 suku Israel rohani kanggo bakal diadili: « Yésus njawab, ”Saktenané aku kandha, wektu kabèh digawé dadi anyar, lan wektu Putrané manungsa lungguh ing tahtané sing agung, kowé sing wis padha dadi muridku bakal lungguh ing 12 tahta, lan ngadili 12 suku Israèl » (Matius 19:28). Iki Israel rohani ing bumi kadonyan uga diterangake ing babagan nabi Ezekiel bab 40-48.

Saiki, Israel Gusti Allah diwangun saka wong Kristen setya, karo pangarep-arep ing swarga lan terrestrial (Wahyu 7: 9-17).

Ing wayah wengi Paskah pungkasan, Gusti Yesus Kristus ngrayakake lair Kovenan Anyar iki karo para rasul sing setya karo Panjenengane: « Yésus uga njupuk roti, ngucap sokur, nyuwil-nyuwil roti kuwi, banjur mènèhké marang para rasulé karo kandha, ”Iki nglambangké badanku sing bakal tak pasrahké kanggo kepentinganmu. Terus tindakna iki kanggo ngéling-éling aku.” Uga, Yésus nindakké sing padha kanggo cawan kuwi, sakwisé Yésus lan murid-muridé mangan. Yésus kandha, ”Cawan iki nglambangké perjanjian anyar, sing disahké nganggo getihku sing bakal diecurké kanggo kepentinganmu » (Lukas 22:19,20).

Kovenan Anyar iki nyangkut kabeh wong Kristen sing setia, apa wae « pangarep » (swarga utawa kadonyan). Kovenan Anyar iki ana hubungane karo sunatan spiritual ing ati (Rum 2: 25-29). Dheweke bisa njupuk roti sing ora ragi, lan tuwung sing nggambarake Kovenan Anyar (apa wae pangarep-arep (swarga utawa duniawi)): « Wong kudu mastèkké dhisik apa dhèwèké pantes, banjur dhèwèké lagi éntuk mangan roti lan ngombé cawan kuwi » (1 Korinta 11:28).

5 – Aliansi kanggo Kerajaan: antara Yehuwa lan Yesus Kristus lan antarane Yesus Kristus lan 144.000

« Kowé kabèh kuwi wong-wong sing terus ana bareng karo aku wektu aku ngalami pacoban. Aku nggawé perjanjian karo kowé kanggo sawijiné kraton, kaya Bapakku wis nggawé perjanjian karo aku, supaya kowé isa mangan lan ngombé ing méjaku ing Kratonku, lan lungguh ing tahta kanggo ngadili 12 suku Israèl »

(Lukas 22: 28-30)

Prajanjian iki digawe ing wayah bengi sing padha karo Gusti Yesus Kristus ngrayakake lair saka Aliansi Anyar. Iki ora ateges padha loro aliansi sing padha. Prajanjian kanggo karajan ana ing antarane Pangeran Yehuwah lan Yesus Kristus lan banjur ana ing antarane Yesus Kristus lan 144.000 sing bakal mrentah ing swarga minangka raja lan imam (Wahyu 5:10; 7: 3-8; 14: 1- 5).

Aliansi kanggo Kerajaan sing digawe antarane Gusti Allah lan Kristus minangka tambahan saka prajanjian sing digawe dening Gusti Allah, karo Raja Daud lan dinasti kraton. Prajanjian iki minangka prasetya bab Gusti Allah bab kekuwatan katurunan kraton iki, yaiku manawa Yesus Kristus minangka keturunan dununge langsung, ing bumi lan Raja ing swarga sing diinstal dening Pangeran Yehuwah (taun 1914), minangka pangujan prajanjian kanggo Kraton (2 Samuel 7 : 12-16, Matius 1: 1-16, Lukas 3: 23-38, Jabur 2).

Prajanjian kanggo karajan sing digawe antarane Gusti Yesus Kristus lan rasul-rasul lan extension karo klompok 144.000 yaiku, janji perkawinan swarga, sing bakal ditindakake sadurunge kasangsaran gedhe: « Padha bungaha lan luhurna Panjenengané, merga wis tekan wektuné pésta mantènané Sang Cempé, lan calon bojoné wis siap. Calon bojoné wis diijinké kanggo nganggo klambi saka kain linen sing alus, sing padhang, lan resik. Linen alus kuwi nglambangké tumindaké para wong suci sing apik »(Wahyu 19: 7,8). Jabur 45 nggambarake pernikahan ing babagan prophetically ing swarga antarane Gusti Yesus Kristus lan bojoné, Yerusalem Anyar (Wahyu 21: 2).

Saka pernikahan iki, bakal dilahirake anak-anak lanang saka karajan, pangeran ing bumi sing bakal dadi wakil saka kraton swarga ing Kratoning Allah: « Iku padha kasowanake kalawan suka-suka lan asurak-surak, padha lumebu ing kadhatone Sang Prabu Para putra dalem prayoginipun sami nggentosana para leluhur dalem, tuwin sami panjenengan dalem wisudha dados pangageng wonten ing salumahing bumi » (Jabur 45:16, Yesaya 32: 1,2).

Berkah langgeng Kovenan Anyar lan Alliance for One Kingdom bakal ngrampungake Kovenan Abraham, sing bakal mberkahi kabeh bangsa kanggo salawas-lawase. Pangandikaning Allah bakal rampung: « Surat saka Paulus, budhaké Gusti Allah lan rasulé Yésus Kristus, sing imané padha karo imané wong-wong pilihané Gusti Allah lan padha karo pangertèn sing trep bab apa sing bener. Apa sing bener kuwi klebu ngabdi marang Gusti Allah lan dhasaré yaiku pangarep-arep urip saklawasé, sing wis wiwit mbiyèn dijanjèkké karo Gusti Allah sing ora isa ngapusi. » (Titus 1:1,2).

***

Artikel Sinau Alkitab Liyane:

Pangandika Paduka punika dados lampuning suku kawula lan pepadhanging dalan kawula (Jabur 119:105)

Prayaan ing memori pati Yesus Kristus

Apa sebabé Tuhan nglilani kasangsaran lan piala?

Pangarep-arep urip langgeng

Kaelokan Yesus Kristus kanggo nguatake iman ing pangarep-arep urip langgeng

Memulang dhasar ing Kitab Suci

Apa sing kudu ditindakake sadurunge kasusahan gedhe?

Other Asiatic Languages:

Tagalog (Filipino): Anim na Paksa sa Pag-aaral ng Bibliya

Indonesian: Enam Topik Studi Alkitab

Malaysian: Enam Topik Pembelajaran Bible

Chinese: 六个圣经学习主题

Japanese: 聖書研究の6つのテーマ

Khmer (Cambodian): ប្រធានបទសិក្សាព្រះគម្ពីរចំនួនប្រាំមួយ

Korean: 6개의 성경 공부 기사

Laotian: ຫົກຫົວຂໍ້ການສຶກສາຄໍາພີ

Myanmar (Burmese): ကျမ်းစာလေ့လာမှုခေါင်းစဉ်ခြောက်ခု

Thai: หัวข้อการศึกษาพระคัมภีร์ 6 หัวข้อ

Vietnamese: Sáu Chủ Đề Nghiên Cứu Kinh Thánh

Bible Articles Language Menu

Tabel ringkesan luwih saka pitu puluh basa, saben ngemot enem artikel Alkitab sing penting…

Table of contents of the http://yomelyah.fr/ website

Maca Kitab Suci saben dina. Konten iki kalebu artikel Alkitab pendidikan ing basa Inggris, Prancis, Spanyol, lan Portugis (nggunakake Google Terjemahan kanggo milih salah siji saka basa kasebut, uga basa sing disenengi kanggo ngerti isi artikel kasebut)…

***

X.COM (Twitter)

FACEBOOK

FACEBOOK BLOG

MEDIUM BLOG

Kitab Suci Online

« Kristus kuwi Cempé Paskah kita »

(1 Korintus 5:7)

Perayaan pengetan sédané Kristus bakal dianakaké ing dina Senin, 30 Maret 2026, sawisé surup
(miturut rembulan astronomi)

Sedulur-sedulur sing ditresnani ing Kristus,

Wong-wong Kristen sing ngarep-arep urip langgeng ing bumi kudu manut dhawuhé Kristus supaya mangan roti tanpa ragi lan ngombé saka tuwung nalika mèngeti sédané kurban

(Yokanan 6:48-58)

Nalika tanggal pengetan sédané Kristus wis cedhak, penting kanggo netepi dhawuhé Kristus ngenani apa sing dadi simbol kurbané, yaiku awak lan getihé, sing dilambangaké karo roti tanpa ragi lan Gelas anggur. Ing sawijining wektu, nalika ngandika bab manna kang tiba saka ing swarga, Gusti Yesus Kristus ngandika mangkene: « Yésus njawab, ”Percayaa, nèk kowé ora mangan dagingé Anaké manungsa lan ngombé getihé, kowé ora bakal nampa urip.  Sapa waé sing mangan dagingku lan ngombé getihku bakal urip saklawasé. Sukmbèn, wong kuwi ya bakal tak uripké manèh” (Yokanan 6:48-58). Sawetara bakal mbantah manawa dheweke ora ngucapake tembung kasebut minangka bagean saka apa sing bakal dadi pengetan sedane. Argumentasi iki ora mbatalake kewajiban mangan apa sing dadi simbol daging lan getih, yaiku roti tanpa ragi lan tuwung anggur.

Ngakoni, sedhela, yen ana prabédan antarane pernyataan kasebut lan perayaan pengetan, banjur siji kudu ngrujuk marang modele, perayaan Paskah (« Kristus Paskah kita dikorbankan » 1 Korintus 5:7; Ibrani 10:1). Sapa sing arep ngrayakake Paskah? Mung wong tetak (Pangentasan 12:48). Pangentasan 12:48 , nduduhké nèk wong-wong manca bisa mèlu Paskah, nèk disunat. Partisipasi ing Paskah ora dadi pilihan kanggo wong liyo (pirsani ayat 49): « Nèk ana penduduk asing sing manggon karo kowé, wong kuwi ya kudu nyiapké korban Paskah kanggo Yéhuwah. Dhèwèké kudu nyiapké kuwi persis kaya peraturan lan rincian soal Paskah. Embuh kowé kuwi wong Israèl asli utawa penduduk asing, peraturané padha” (Wilangan 9:14). « Kowé lan wong asing sing manggon ing antaramu peraturané padha. Iki peraturan sakterusé kanggo kowé turun-temurun. Nurut pandhangané Yéhuwah, kowé lan penduduk asing kuwi padha »(Wilangan 15:15). Melu ing Paskah kuwi kewajiban sing penting, lan Gusti Allah Yéhuwah, sesambungan karo perayaan iki, ora mbédakaké antarané wong Israèl lan wong manca.

Apa sebabé ngomong yèn wong manca kuwi kudu ngrayakaké Paskah? Amarga bantahan utama wong-wong sing nglarang partaking roti tanpa ragi lan anggur saka memorial, kanggo Kristen setya sing duwe pangarep-arep kadonyan, iku padha ora bagean saka « prajanjian anyar », lan ora utawa malah bagéan saka Israel kasukman. Nanging, miturut model Paskah, wong non-Israel bisa ngrayakake Paskah… Apa makna spiritual sunat? Manut marang Gusti Allah (Pangandharing Toret 10:16; Rum 2:25-29). Ora tetak spiritual nggambarake ora manut marang Gusti Yéhuwah lan Kristus (Kisah Para Rasul 7:51-53). Jawaban iki rinci ing ngisor iki.

Apa partisipasi ing roti lan tuwung anggur gumantung saka pangarep-arep ing swarga utawa ing bumi? Yen pangarep-arep loro iki dibuktekake, umume, kanthi maca kabeh pratelan Kristus, para rasul lan malah wong-wong sezaman, kita ngerti yen dheweke ora dogmatis utawa langsung kasebut ing Kitab Suci. Contoné, Yésus Kristus mung ngomongké bab urip langgeng, tanpa kudu mbédakaké antara pangarep-arep ing swarga lan ing bumi (Matéus 19:16, 29; 25:46; Markus 10:17, 30; Yohanes 3:15, 16,36; 4:14) , 35; 5:24,28,29 (nalika ngandika bab patangen, dheweke malah ora nyebutake yen bakal ana ing bumi (sanajan bakal dadi)), 39; 6:27, 40,47,54 (ana akeh referensi liyane sing Yesus Kristus ora mbedakake antarane urip langgeng ing swarga utawa ing bumi)). Mulane, loro pangarep-arep iki ora kudu « dogmatized » lan padha ngirim ora mbedakake antarane Kristen, ing framework saka prayaan memorial. Lan mesthi, kanggo subordinate loro pangarep-arep iki, kanggo partisipasi ing konsumsi roti lan tuwung, pancen ora ana basis Alkitab.

Pungkasan, ing konteks Yohanes 10, ujar manawa wong Kristen sing duwe pangarep-arep ing kadonyan bakal dadi « wedhus liyane », dudu bagean saka prajanjian anyar, pancen ora ana ing konteks kabeh bab sing padha. Nalika maca artikel (ing ngisor iki), « The Wedhus Liyane », sing kasebut kanthi teliti, nliti konteks lan ilustrasi saka Kristus, ing Yohanes 10, sampeyan bakal éling sing Panjenengané ora ngomong bab prajanjian, nanging ing identitas mesias bener. « Wedhus liyane » iku wong Kristen sing dudu Yahudi. Ing Yohanes 10 lan 1 Korintus 11, ora ana larangan Alkitab marang wong Kristen sing setya sing duwe pangarep-arep urip langgeng ing bumi lan sunat rohani, mangan roti lan tuwung anggur saka peringatan.

Salam seduluran.

***

• Paskah kuwi model saka ketentuan Ilahi kanggo prayaan ing memori pati Yesus Kristus: « Kuwi kabèh mung bayangan saka bab-bab sing bakal teka, nanging apa sing saktenané kuwi Kristus » (Kolose 2:17). « Hukum Taurat kuwi mung bayangan saka perkara-perkara apik sing bakal teka, dudu perkara-perkara apik kuwi dhéwé » (Ibrani 10: 1).
• Mung wong sing disunati bisa ngrayakake Paskah: « Nanging manawa ana bangsa liya kang tetep pamanggone ana ing tengahira lan sumedya ngriyayakake Paskah kagem Pangeran Yehuwah, iku saben wong lanang kang ana ing omahe kudu ditetaki dhisik, sawuse lagi kena melu ngriyayakake, wong iku bakal dianggep wong asli, nanging wong ikutan ora kena melu mangan » (Pangentasan 12:48).
• Kristen ora ana maneh ing kawajiban sunat: « Hukum Taurat dipungkasi merga Kristus wis netepi kuwi » (Roma 10:4). Surat keputusan apostolik: « Merga roh suci wis mbantu aku kabèh nggawé kesimpulan supaya ora nambahi bebanmu, kejaba mung bab-bab sing penting iki: terus nyingkira saka perkara-perkara sing dikurbanké marang brahala, saka getih, saka daging kéwan sing mati ditekak, lan saka hubungan sèks sing ora sah. Nèk kowé tenanan njaga awakmu saka perkara-perkara kuwi, kahananmu bakal apik. Muga-muga kowé terus séhat » (Kisah 15:19,20,28,29).Dheweke dadi « sunat spiritual saka ati »: « Kowe kudu nyunat saka ati lan aja ngalang-alangi gulumu » (Pangandharing Toret 10:16).
• « Sunat spiritual saka ati » yaiku Ketaatan marang Gusti Allah lan Sang Putra Yesus Kristus: « Sakjané, sunat ana gunané nèk kowé nindakké hukum. Nanging nèk kowé nglanggar hukum, kowé padha waé kaya ora disunat.  Nèk wong sing ora disunat nindakké préntahé Gusti Allah ing Hukum Musa, wong kuwi kan uga bakal dianggep dadi wong sing disunat, ta?  Wektu wong sing ora disunat nindakké Hukum Musa, tumindaké kuwi nduduhké nèk kowé salah, merga kowé nduwé hukum sing ditulis lan wis disunat nanging nglanggar hukum.  Dadi wong Yahudi sing sejati kuwi ora merga penampilané utawa merga disunat.  Nanging, dadi wong Yahudi sing sejati kuwi merga atiné. Sunaté ana ing atiné miturut roh suci, dudu miturut hukum sing ditulis. Pujian kanggo wong kuwi teka saka Gusti Allah, dudu saka manungsa » (Roma 2:25-29).
• « Ora sunat spiritual saka ati » nuduhake oposisi kanggo Gusti Allah lan putrane Yesus Kristus:  ”Kowé kabèh kuwi wong sing ndableg, ati lan kupingmu ora tanggap. Kowé terus nglawan roh suci, kaya sing ditindakké para leluhurmu. Sapa nabi sing ora dianiaya karo para leluhurmu? Para leluhurmu matèni wong-wong sing martakké ramalan bab tekané wong sing bener, yaiku sing saiki wis kok khianati lan kok patèni. Kowé wis nampa Taurat sing diparingké Gusti Allah liwat para malaékat, nanging kowé ora nindakké kuwi” (Kisah 7:51-53).
• « Sunat spiritual saka ati » dibutuhake kanggo partisipasi ing prayaan ing memori pati Yesus Kristus (apa wae pangarep-arep Kristen (swarga utawa kadonyan)): « Wong kudu mastèkké dhisik apa dhèwèké pantes, banjur dhèwèké lagi éntuk mangan roti lan ngombé cawan kuwi » (1 Korinta 11:28). Kristen kudu nglakoni ujian saka nurani sadurunge prayaan ing memori pati Yesus Kristus. Yen nganggep yen dheweke nduweni kalbu sing murni sadurunge Gusti Allah, Dheweke wis « sunat spiritual saka ati », mula dheweke bisa melu ing pengetan kematian Kristus.
• Pangandikane Sang Kristus, kanggo mangan simbol « daging » lan « getih », minangka undangan kanggo kabeh wong Kristen setya (apa wae pangarep-arep Kristen (ing swarga utawa duniawi): « Aku iki roti sing mènèhi urip. Para leluhurmu mangan manna ing padhang belantara, lan akiré tetep mati. Nanging saben wong sing mangan roti sing sejati, yaiku roti sing mudhun saka swarga, ora bakal mati.  Aku iki roti sing mènèhi urip, sing mudhun saka swarga. Wong sing mangan roti iki bakal urip saklawasé. Sakjané, roti sing bakal tak wènèhké kuwi dagingku, supaya donya iki nampa urip.” Wong-wong Yahudi banjur padha bebantahan karo siji lan sijiné, kandhané, ”Kok isa wong iki mènèhké dagingé kanggo dipangan awaké dhéwé?” Yésus kandha marang wong-wong kuwi, ”Saktenané aku kandha marang kowé, nèk kowé ora mangan dagingé Putrané manungsa lan ngombé getihé, kowé ora bakal nampa urip.  Sapa waé sing mangan dagingku lan ngombé getihku bakal éntuk urip saklawasé, lan aku bakal nguripké manèh wong kuwi ing dina pungkasan. Dagingku kuwi panganan sing sejati lan getihku kuwi ombèn sing sejati. Sapa waé sing mangan dagingku lan ngombé getihku bakal tetep dadi siji karo aku, lan aku dadi siji karo wong kuwi.  Padha kaya Bapak sing urip ngutus aku, lan aku urip merga Bapak, wong sing mangan dagingku bakal urip merga aku.  Iki roti sing mudhun saka swarga. Iki ora kaya roti sing dipangan para leluhurmu, merga wong-wong kuwi akiré tetep mati. Sapa waé sing mangan roti iki bakal urip saklawasé » (Yohanes 6:48-58).
• Mulane, kabeh wong Kristen sing setya, apa wae pangarep-arepe, swarga utawa kadonyan, kudu njupuk roti lan anggur pengetan kematian Kristus, yaiku (apa wae pangarep-arep Kristen (ing swarga utawa duniawi):  « Yésus kandha marang wong-wong kuwi, ”Saktenané aku kandha marang kowé, nèk kowé ora mangan dagingé Putrané manungsa lan ngombé getihé, kowé ora bakal nampa urip. (…) Padha kaya Bapak sing urip ngutus aku, lan aku urip merga Bapak, wong sing mangan dagingku bakal urip merga aku » (Yohanes 6: 53,57).
• Wong sing ora disunat spiritual, sing ora manut karo Gusti Allah lan ora ngandel marang kurban Kristus, ora diundang kanggo ngelingi patine Gusti Yesus: « Gusti Allah tresna banget marang donya iki nganti maringké Putra siji-sijiné, supaya saben wong sing nduduhké iman marang Putrané ora disirnakké nanging éntuk urip saklawasé. (…) Wong sing nduduhké iman marang Putra bakal nampa urip saklawasé. Wong sing ora manut marang Putra ora bakal nampa urip, nanging wong kuwi bakal terus ngrasakké murkané Gusti Allah » (Yohanes 3:16,36).
• Pengetan kematian Kristus kudu dirayakake mung antarane para pengikut Kristus sing setya: « Mula, sedulur-sedulur, wektu kowé padha ngumpul kanggo mangan perjamuan kuwi, kowé kudu ngentèni kabèh padha teka » (1 Korintus 11:33).
• Yen sampeyan pengin melu ing « Prayaan ing memori pati Yesus Kristus » lan sampeyan ora Kristen, sampeyan kudu kabaptis, kanthi tulus kepéngin nuruti pituduh-pituduhé Kristus: « Mula, padha lungaa lan dadèkna wong-wong saka kabèh bangsa dadi muridku, baptisen wong-wong kuwi nganggo asmané Bapak lan Putra lan roh suci, wulangen wong-wong kuwi supaya nindakké kabèh sing tak préntahké marang kowé. Élinga, aku terus ngancani kowé nganti pungkasané jaman iki » (Matius 28:19,20).

Carane kanggo ngrayakake memori patine Yesus Kristus?

« Terus tindakna iki kanggo ngéling-éling aku »

(Lukas 22:19)

Upacara pengetan kematian Yesus Kristus mestine padha karo Paskah, antarane wong-wong Kristen, jemaat utawa kulawargane sing setia (Exodus 12:48, Ibrani 10: 1, Kolose 2: 17; Korintus 11:33). Sasampunipun upacara Paskah, Yesus Kristus damel pola kangge perayaan salajengipun ngeling-eling sedanipun (Lukas 22: 12-18). Padha ana ing perangan Injil iki, Injil:

– Matius 26: 17-35.

– Markus 14: 12-31.

– Lukas 22: 7-38.

– Yohanes bab 13-17.

Sajrone transisi iki, Yesus Kristus ngumbah kaki para rasul rolas. Iku minangka piwulang kanthi tuladha: dadi sedherhana (John 13: 4-20). Nanging, acara iki ora dianggep minangka ritual kanggo nglakoni praktik sadurunge pengetan (mbandhingake Yohanes 13:10 lan Matius 15: 1-11). Nanging, crita kasebut ngandhani yen sawise iku, Yesus Kristus « nganggo klambi njabané ». Mulane kita kudu nganggo sandhangan sing bener (Yohanes 13: 10a, 12 kanggo mbandhingake karo Matius 22: 11-13). Ing cara, ing situs eksekusi Yesus Kristus, Yohanes 19: 23,24: « Sakwisé maku Yésus ing cagak, para prajurit njupuk klambi njabané Yésus lan mbagi kuwi dadi patang bagéan, saben prajurit éntuk sak bagéan. Para prajurit kuwi uga njupuk klambi njero duwèké Yésus. Nanging, klambi kuwi ora ana jahitané, merga ditenun saka ndhuwur tekan ngisor. Mula para prajurit kuwi kandha marang siji lan sijiné, ”Klambi iki aja disuwèk, nanging ayo nguncalké undhi kanggo nemtokké sapa sing éntuk klambi iki.” Nganggo cara kuwi, kelakon apa sing ditulis ing Kitab Suci, ”Wong-wong kuwi mbagi-mbagi klambiku kanggo wong-wong kuwi dhéwé, lan wong-wong kuwi nguncalké undhi kanggo klambiku njero.” Yakuwi sing ditindakké para prajurit mau ». Gusti Yesus Kristus ngagem ageman sandhangan ingkang berkualitas, salaras kaliyan pentingnya upacara. Tanpa nyetel aturan sing ora ditemtokake ing Kitab Suci, kita bakal nglakoni pangadilan sing becik babagan sandhangan (Ibrani 5:14).

Yudas Iskariot nuli tindak sadurunge. Iki nuduhake yen upacara iki bakal dirayakake mung antarane wong-wong Kristen sing setya (Matius 26: 20-25, Markus 14: 17-21, Yohanes 13: 21-30, critane Lukas ora tansah kronologis, nanging ing « logis » (Dibandhingake Lukas 22: 19-23 lan Lukas 1: 3 « aku ya mutuské kanggo nulis marang panjenengan bab perkara mau urut saka wiwitan » ;1 Korinta 11: 28,33).

Upacara pemujan digambarake kanthi gamblang banget: « Wektu isih padha maem, Yésus njupuk roti, lan sakwisé ndonga, Yésus nyuwil-nyuwil roti kuwi banjur diwènèhké marang murid-muridé karo kandha, ”Jupuken, maemen. Iki nglambangké badanku.” Sakwisé kuwi, Yésus njupuk cawan, banjur ngucap sokur lan mènèhké marang murid-muridé karo kandha, ”Kowé kabèh padha ngombéa saka cawan iki, merga iki nglambangké getihku, yaiku ’getih kanggo perjanjian’, sing bakal diecurké kanggo ngapurani dosané akèh wong. Kowé kabèh tak kandhani, aku ora bakal ngombé anggur manèh nganti wektuné aku ngombé anggur sing anyar bareng karo kowé kabèh ing Kratoné Bapakku.” Akiré, sakwisé nyanyi lagu pamuji, Yésus lan para muridé lunga menyang Gunung Zaitun » (Matius 26:26-30). Gusti Yesus Kristus nerangake sababe upacara iki, makna pengorbanane, roti tanpa ragi, simbol awak tanpa dosa, lan cangkir, simbol getih. Panjenenganipun nyuwun dhumateng para sakabatipun kangge mengeti sédanipun saben taun ing tanggal 14 Nisan (sasi kalender Yahudi) (Lukas 22:19).

Injil Yohanes ngandhani kita babagan piwulang Kristus sawise upacara iki, sing uga saka Yohanes 13:31 kanggo Yohanes 16:30. Yesus Kristus ndedonga marang Pangeran Yehuwah Gusti, miturut Yohanes bab 17. Matius 26:30, ngandhani kita: « Akiré, sakwisé nyanyi lagu pamuji, Yésus lan para muridé lunga menyang Gunung Zaitun ». Kasunyatanipun, yen lagu pujian punika sasampunipun pandonga Yesus Kristus.

Upacara kasebut

Kita kudu ngetutake model Kristus. Upacara kasebut kudu diatur dening siji wong, imam jemaat Kriste.Yen upacara kasebut dianakake ing lingkungan kulawarga, iku dadi kepala kulawarga Kristen sing ngatur. Ora ana wong, wong wadon Kristen sing bakal ngatur upacara, kudu milih wong wadon lawas setya (Titus 2: 3). Ing kasus iki, wanita kudu nutupi sirahé (1 Korinta 11: 2-6).

Sing bakal ngatur upacara, arep ing Alkitab wulangan ing wusana adhedhasar crita saka Injil, mbok menawa maca ngomentari. Pandonga sing pungkasan kanggo Gusti Yéhuwah bakal diucapaké. Pujian bisa uga digayuh ing adoration kanggo Yéhuwah Allah lan ing pakurmatan marang Sang Putra Yesus Kristus.

Usul roti, jenis sereal ora kasebut, Nanging, iku kudu digawe tanpa ragi (Carane nyiyapake tanpa ragi roti (video)). Kanggo anggur, ing sawetara negara bisa dadi angel. Ing kasus ngédap iki, para pemimpin kang bakal nemtokake cara kanggo ngganti cara paling cocok ing basis saka Kitab Suci (Yohanes 19:34). Gusti Yesus Kristus nuduhake yen ing kahanan ngédap tartamtu, pancasan ngédap bisa digawe lan kamirahanipun Gusti Allah bakal Applied ing wusana (Matius 12: 1-8).

Ora ana tandha-tandha Kitab Suci babagan durasi sing tepat. Mulane, wong sing bakal ngatur acara iki kang bakal ngleksanani pertimbangan, kaya Sang Kristus piyambak wis rampung rapat khusus iki. Mung titik Alkitab wigati ngenani wektu upacara punika ing ngisor iki: memori saka sedanipun Yesus Kristus kudu ngrayakake « antarane rong bengi »: 13/14 « Nisan » sawise srengenge (sunset), lan sadurunge sunrise. Yohanes 13: 30 nyariosaken dhateng kita bilih nalika Yudas Iskariot dheweke lunga banjur sadurunge upacara, « iku wengi » (Pangentasan 12: 6).

Pangeran Yehuwah nyetel hukum bab Paskah Alkitab: « Lan kurban Paskah ora tetep sewengi nganti esuk » (Pangentasan 34:25). Kenapa?  Paskah ditindakake « antarane rong bengi ». Ing pati saka Kristus, iku Cempening Allah, nyatakake ing « pangadilan » (dekrit) uga « antarane rong bengi », sadurunge esuk, « sadurunge jago kluruk »: « Imam Agung banjur nyuwek-nyuwek pangagemane, ngomong: « sampun nyenyamah Apa prelune isih nganggo seksi Deleng Saiki kowé kang padha nyenyamah Pripun?!.? » ngandika padha. « Banjur imam agung nyuwèk klambi njabané lan kandha, ”Dhèwèké wis ngrèmèhké Gusti Allah! Apa awaké dhéwé isih butuh seksi-seksi manèh? Kowé kabèh wis krungu dhéwé wong iki ngrèmèhké Gusti Allah. Saiki, piyé miturutmu?” Wong-wong kuwi njawab, ”Dhèwèké pantes mati.” (…)  Ing wektu kuwi uga, pitik jago kluruk. Pétrus langsung kèlingan omongané Yésus, ”Sakdurungé jago kluruk, kowé bakal ora ngakoni aku nganti ping telu.” Dhèwèké banjur metu lan nangis sesenggukan » (Matius 26: 65-75; Jabur 94:.20 « dheweke nggawe misfortune kanthi dekrit »; Yohanes 1: 29-36; Kolose 2:17; Ibrani 10: 1.). Pangeran Yehuwah mberkahi wong-wong Kristen sing setya ing saindenging jagad liwat Putra-Nya Yesus Kristus, doning Yésus Kristus, Amin.

***

Domba-domba liyané

« Aku ya nduwé domba-domba liyané sing dudu saka kandhang iki. Domba-domba kuwi ya kudu tak klumpukké. Domba-domba kuwi bakal ngrungokké swaraku. Kabèh domba kuwi bakal dadi sak kelompok, lan gembalané mung siji »

(Yokanes 10:16)

Wacan sing tliti saka Yokanes10:1-16 nduduhké nèk sing dadi tema utama yaiku ngenalké Mèsias minangka pangon sing sejati kanggo para muridé, yaiku wedhus.

Ing Yokanes 10:1 lan Yokanes 10:16, ana tulisan: « Percayaa, wong sing mlebu kandhang domba ora liwat lawang ning mènèk témbok, wong kuwi maling lan rampok. (…) Aku ya nduwé domba-domba liyané sing dudu saka kandhang iki. Domba-domba kuwi ya kudu tak klumpukké. Domba-domba kuwi bakal ngrungokké swaraku. Kabèh domba kuwi bakal dadi sak kelompok, lan gembalané mung siji ». « Pager » iki nggambarake wilayah ngendi Yesus Kristus martakake, Bangsa Israel, ing konteks hukum Musa: « Yésus ngutus rasul 12 kuwi lan mènèhi arahan, ”Aja lunga ing dhaérahé bangsa-bangsa liya. Aja mlebu ing kuthané wong Samaria.  Ning, lungaa marang wong Israèl waé. Wong-wong kuwi kaya domba-domba sing kesasar »” ( Matéus 10:5, 6). « Yésus kandha, ”Aku mung diutus marang wong Israèl sing kaya domba sing kesasar »‘ » (Matius 15:24).

Ing Yokanes 10:1-6 kaserat bilih Gusti Yesus Kristus ngatingal wonten ing sangajenging gapuraning pager. Iki kedadeyan nalika dheweke dibaptis. « Penjaga gapura » yaiku Yohanes Pembaptis (Matius 3:13). Kanthi mbaptis Yesus, sing dadi Kristus, Yohanes Pembaptis mbukak lawang kanggo dheweke lan menehi kesaksian yen Yesus iku Kristus lan Cempe Gusti Allah: « Sésuké, Yohanes ndelok Yésus teka marani dhèwèké. Yohanes kandha, ”Deloken, kuwi Anak Dombané Gusti Allah sing ngilangi dosané donya » » ( Yokanes 1:29-36).

Ing Yokanan 10:7-15, nalika tetep nganggo tema mesianik sing padha, Yesus Kristus nggunakake ilustrasi liyane kanthi nyebut awake dhewe minangka « Gerbang », siji-sijine papan sing bisa diakses kanthi cara sing padha karo Yohanes 14:6: « Yésus njawab, ”Aku iki dalan, lan sing bener, lan sing marahi urip. Ora ana wong sing isa marani Bapak nèk ora liwat aku » ». Tema utama subyek tansah Yesus Kristus minangka Mesias. Saka ayat 9, saka ayat sing padha (dheweke ngganti ilustrasi ing wektu liyane), dheweke nemtokake awake dhewe minangka pangon sing angon wedhus kanthi nggawe dheweke « mlebu utawa metu » kanggo menehi panganan. Piwulang kasebut dipusatake ing dheweke lan ing dalan dheweke kudu ngurus wedhus. Gusti Yesus Kristus nunjukake awake dhewe minangka pangon sing apik banget sing bakal nyerahake nyawane kanggo para muride lan sing tresna marang wedhus-wedhuse (ora kaya pangon sing digaji sing ora bakal ngrusak nyawane kanggo wedhus sing dudu duweke). Maneh fokus ajaran Kristus yaiku dheweke minangka pangon sing bakal ngorbanake awake dhewe kanggo wedhus-wedhuse (Matius 20:28).

Yokanes 10:16-18: « Aku ya nduwé domba-domba liyané sing dudu saka kandhang iki. Domba-domba kuwi ya kudu tak klumpukké. Domba-domba kuwi bakal ngrungokké swaraku. Kabèh domba kuwi bakal dadi sak kelompok, lan gembalané mung siji.  Bapak nresnani aku merga aku gelem ngorbanké uripku bèn aku isa nampa uripku manèh. Ora ana wong sing isa njupuk nyawaku, ning kuwi tak korbanké merga karepku dhéwé. Aku nduwé hak kanggo ngorbanké uripku lan aku ya nduwé hak kanggo nampa kuwi manèh. Préntah kanggo nindakké kuwi tak tampa saka Bapakku”.

Kanthi maca ayat-ayat kasebut, kanthi nggatekake konteks ayat-ayat sadurunge, Yesus Kristus ngumumake gagasan revolusioner ing wektu iku, yen dheweke bakal ngurbanake nyawane ora mung kanggo murid-muride sing Yahudi, nanging uga kanggo wong-wong sing dudu Yahudi. Buktiné, préntah pungkasan sing diwènèhké marang murid-muridé bab nginjil, yaiku: ”Ning, pas kowé nampa roh suci, kowé bakal nduwé kuwasa. Kowé ya bakal dadi seksiku ing Yérusalèm, ing kabèh dhaérah Yudéa lan Samaria, nganti tekan panggonan sing paling adoh ing bumi” (Kisah 1:8). Iku sabenere ing baptis Kornelius sing pangandikane Sang Kristus ing Yokanan 10:16 bakal wiwit diwujudake (Deleng akun sejarah ing Kisah bab 10).

Dadi, ”wedhus liya” ing Yohanes 10:16 ditrapake kanggo wong Kristen sing dudu Yahudi ing daging. Wonten ing Yokanes 10:16-18 , punika ngandharaken manunggaling kawigatosanipun para wedhus dhateng Pangon Yesus Kristus. Dhèwèké uga ngomong bab kabèh muridé ing jamané dadi ”kelompok cilik”: ”Hé kelompok cilik, kowé aja wedi, merga Bapakmu wis gelem mènèhi kowé Kerajaan kuwi” ( Lukas 12:32 ). Ing Pentakosta taun 33, para muridé Kristus mung ana 120 (Kisah 1:15). Ing tutugan saka Kisah Para Rasul, kita bisa maca manawa jumlahe bakal mundhak nganti sawetara ewu (Kisah 2:41 (3000 jiwa); Para Rasul 4:4 (5000)). Apamaneh, wong Kristen anyar, apa ing jamane Kristus, kayadene para rasul, nggambarake « kawan-kawan cilik », babagan populasi umume bangsa Israel lan banjur menyang kabeh bangsa liyane.

Kita kudu nyawiji kaya sing dijaluk Yésus Kristus marang Bapaké

”Aku ora mung ndongakké wong-wong kuwi thok, ning ya ndongakké wong-wong sing nduwé iman marang aku merga ngrungokké wulangané wong-wong kuwi.  Oh Bapak, aku péngin bèn kabèh wong kuwi bersatu, lan wong-wong kuwi ya bersatu karo awaké dhéwé, kaya Njenengan bersatu karo aku lan aku bersatu karo Njenengan. Dadi, donya isa percaya nèk pancèn Njenengan sing ngutus aku” (Yokanan 17:20,21).

***

Artikel Sinau Alkitab Liyane:

Pangandika Paduka punika dados lampuning suku kawula lan pepadhanging dalan kawula (Jabur 119:105)

Janji Yehuwa

Apa sebabé Tuhan nglilani kasangsaran lan piala?

Pangarep-arep urip langgeng

Kaelokan Yesus Kristus kanggo nguatake iman ing pangarep-arep urip langgeng

Memulang dhasar ing Kitab Suci

Apa sing kudu ditindakake sadurunge kasusahan gedhe?

Other Asiatic Languages:

Tagalog (Filipino): Anim na Paksa sa Pag-aaral ng Bibliya

Indonesian: Enam Topik Studi Alkitab

Malaysian: Enam Topik Pembelajaran Bible

Chinese: 六个圣经学习主题

Japanese: 聖書研究の6つのテーマ

Khmer (Cambodian): ប្រធានបទសិក្សាព្រះគម្ពីរចំនួនប្រាំមួយ

Korean: 6개의 성경 공부 기사

Laotian: ຫົກຫົວຂໍ້ການສຶກສາຄໍາພີ

Myanmar (Burmese): ကျမ်းစာလေ့လာမှုခေါင်းစဉ်ခြောက်ခု

Thai: หัวข้อการศึกษาพระคัมภีร์ 6 หัวข้อ

Vietnamese: Sáu Chủ Đề Nghiên Cứu Kinh Thánh

Bible Articles Language Menu

Tabel ringkesan luwih saka pitu puluh basa, saben ngemot enem artikel Alkitab sing penting…

Table of contents of the http://yomelyah.fr/ website

Maca Kitab Suci saben dina. Konten iki kalebu artikel Alkitab pendidikan ing basa Inggris, Prancis, Spanyol, lan Portugis (nggunakake Google Terjemahan kanggo milih salah siji saka basa kasebut, uga basa sing disenengi kanggo ngerti isi artikel kasebut)…

***

X.COM (Twitter)

FACEBOOK

FACEBOOK BLOG

MEDIUM BLOG

←Què cal fer abans de la gran tribulació?

Kitab Suci Online

Kitab Suci kuwi Sabdané Gusti Allah, sing nuntun langkah-langkah kita lan maringi pitutur babagan keputusan sing kudu kita lakoni saben dina. Kaya sing ditulis ing Jabur iki, Sabdané bisa dadi lampu kanggo sikil lan keputusan kita.

Kitab Suci minangka surat mbukak sing ditulis kanggo wong lanang, wanita, lan bocah-bocah, sing diilhami dening Gusti Tuhan. Panjenengané iku welas asih; dheweke kepengin kabegjan kita. Nèk maca buku Wulang Bebasan, Kohèlèt, utawa Khotbah ing Gunung (ing Matéus, bab 5 nganti 7), awaké dhéwé isa éntuk naséhat saka Kristus bèn nduwé hubungan sing apik karo Gusti Allah lan karo sesama, sing bisa dadi bapak, ibu, anak, utawa wong liya. Kanthi sinau naséhat sing ditulis ing buku-buku lan surat-surat Alkitab, kayata Rasul Paulus, Pétrus, Yohanes, lan murid-muridé Yakobus lan Yudas (sadulur-saduluré Yésus), kaya sing ditulis ing Wulang Bebasan, awaké dhéwé bakal terus tuwuh kawicaksanan ing ngarsané Tuhan lan ing antarané manungsa, kanthi nindakké kuwi.

Jabur iki nyatakake yen Sabda Tuhan, yaiku Kitab Suci, bisa dadi pepadhang kanggo dalan kita, yaiku, kanggo pituduh spiritual sing gedhe ing urip kita. Gusti Yesus Kristus nuduhake arah utama ing syarat-syarat pangarep-arep, yaiku nggayuh urip langgeng: « Iki urip langgeng: supaya padha wanuh marang kowé, siji-sijine Tuhan sing sejati, lan Yesus Kristus, sing wis dikirim » ( Yokanan 17:3 ). Putraning Tuhan ngandika bab pangarep-arep ing patangen lan malah nguripaké sawetara wong sak pelayanan. Wunguné sing paling nggumunké yaiku Lazarus, kancané, sing wis mati telung dina, kaya sing dicritakake ing Injil Yohanes (11:34-44).

Situs web Alkitab iki ngemot sawetara artikel Alkitab ing basa sing dipilih. Ning, mung ing basa Inggris, Spanyol, Portugis, lan Prancis, ana lusinan artikel Alkitab sing nduwèni piwulang sing dirancang kanggo nyengkuyung panjenengan maca Alkitab, ngerti, lan nindakké kuwi, kanthi tujuan nduwèni (utawa terus nduwé) urip sing seneng, kanthi iman ing pangarep-arep urip saklawasé ( Yokanan 3:16, 36 ). Sampeyan duwe Kitab Suci online, lan pranala menyang artikel iki ana ing sisih ngisor kaca (ditulis ing basa Inggris. Kanggo terjemahan otomatis, sampeyan bisa nggunakake Google Translate).

***

Artikel Sinau Alkitab Liyane:

Prayaan ing memori pati Yesus Kristus

Janji Yehuwa

Apa sebabé Tuhan nglilani kasangsaran lan piala?

Pangarep-arep urip langgeng

Kaelokan Yesus Kristus kanggo nguatake iman ing pangarep-arep urip langgeng

Memulang dhasar ing Kitab Suci

Apa sing kudu ditindakake sadurunge kasusahan gedhe?

Other Asiatic Languages:

Tagalog (Filipino): Anim na Paksa sa Pag-aaral ng Bibliya

Indonesian: Enam Topik Studi Alkitab

Malaysian: Enam Topik Pembelajaran Bible

Chinese: 六个圣经学习主题

Japanese: 聖書研究の6つのテーマ

Khmer (Cambodian): ប្រធានបទសិក្សាព្រះគម្ពីរចំនួនប្រាំមួយ

Korean: 6개의 성경 공부 기사

Laotian: ຫົກຫົວຂໍ້ການສຶກສາຄໍາພີ

Myanmar (Burmese): ကျမ်းစာလေ့လာမှုခေါင်းစဉ်ခြောက်ခု

Thai: หัวข้อการศึกษาพระคัมภีร์ 6 หัวข้อ

Vietnamese: Sáu Chủ Đề Nghiên Cứu Kinh Thánh

Bible Articles Language Menu

Tabel ringkesan luwih saka pitu puluh basa, saben ngemot enem artikel Alkitab sing penting…

Table of contents of the http://yomelyah.fr/ website

Maca Kitab Suci saben dina. Konten iki kalebu artikel Alkitab pendidikan ing basa Inggris, Prancis, Spanyol, lan Portugis (nggunakake Google Terjemahan kanggo milih salah siji saka basa kasebut, uga basa sing disenengi kanggo ngerti isi artikel kasebut)…

***

X.COM (Twitter)

FACEBOOK

FACEBOOK BLOG

MEDIUM BLOG

Biblia Catalana – Traduccio Interconfessional

« L’home intel·ligent que veia la desgràcia es va amagar; les persones sense experiència que han continuat

enllà i ho paga car »

(Proverbis 27:12)

A mesura que s’apropa la gran tribulació, « la desgràcia », què hem de fer per preparar-nos, « amagar-nos »?

La preparació espiritual davant la gran tribulació

« Tots aquests que invoca el nom de Jehovà serà segur salvat »

(Joel 2:32)

• Aquesta preparació abans es pot resumir una frase: Buscar a Jehovà. El dia de Jehovà ha de ser temut: « El gran dia de Jehovà s’acosta, ve molt de pressa, ja és a prop. Escolteu el clam que s’aixeca el dia de Jehovà, quan fins i tot els valents cridaran amargament. Aquell dia serà d’indignació, dia de tràngol i d’angoixa, dia de destrucció i de ruïna. Serà un dia de fosca i de tenebra, un dia de negres nuvolades. Aquell dia se sentiran tocs de corn i crits de guerra contra les ciutats fortificades i les seves torres inexpugnables » (Sofonies 1:14-16). Per tant, hem de buscar el favor de Jehová: « Busca Jehovà, vosaltres, tots els humils del país, que compliu els seus preceptes. Busca la bondat, busca la humilitat. Potser així quedareu protegits el dia de l’enuig del Jehovà » (Sofonies 2:3). Buscar Jehová significa aprendre a estimar-lo i obeir-lo.
• Estimar Déu és reconèixer que té un nom: Jehovà (YHWH) (Mateu 6: 9 « el teu nom sigui santificat »). « Jo sóc Jehovà. Aquest és el meu nom; i no donaré la meva glòria a cap altra ni la meva lloança a les imatges tallades » (Isaïes 42: 8) (Dios Tiene un Nombre (YHWH) (Ezéchiel 38:23)). Hem d’adorar només a Jehovà: « Jehovà, Déu nostre, ets digne de rebre la glòria, l’honor i el poder, perquè tu vas crear totes les coses i vas voler que existissin » (Revelació 4:11). Hem d’estimar-lo amb tota la nostra força vital: « Ell li va contestar: “Estima Jehovà, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb tota la teva ment”.  Aquest és el primer manament i el més important » (Mateu 22:37,38). Déu no és una Trinitat. La trinitat no és una docència bíblica.
• Aquest amor de Déu passa per l’oració. Jesucrist va donar consells concrets sobre la pregària de Mateu 6: « També, quan oreu, no feu com els hipòcrites, a qui els agrada orar drets a les sinagogues i a les cantonades dels carrers principals perquè la gent els vegi. Us asseguro que ja han rebut tota la seva recompensa. En canvi, quan vulguis fer oració, entra a la teva habitació, tanca la porta i ora al teu Pare, que està on no el pot veure ningú. D’aquesta manera, el teu Pare, que mira des d’un lloc secret, et beneirà. Quan facis oració, no repeteixis les mateixes paraules una vegada rere l’altra com fan els de les altres nacions, que pensen que Déu els escoltarà perquè fan oracions molt llargues.  No sigueu com ells, perquè el vostre Pare sap el que necessiteu fins i tot abans que l’hi demaneu. « Per tant, heu d’orar d’aquesta manera: « “Pare nostre que ets al cel, que el teu nom sigui santificat.  Que vingui el teu Regne. Que es faci la teva voluntat, com al cel, també a la terra.  Dóna’ns el pa que necessitem avui. Perdona les nostres ofenses, tal com nosaltres hem perdonat els que ens ofenen. I no permetis que caiguem en la temptació, sinó allibera’ns* del Malvat”. « Perquè si perdoneu els errors dels altres, el vostre Pare celestial també us perdonarà a vosaltres; però si no perdoneu els errors dels altres, el vostre Pare tampoc us perdonarà els vostres » (Mateu 6:5-15) (Cómo Orar a Dios (Mateo 6:5-13) ; La Administración de la Congregación Cristiana, según la Biblia (Colosenses 2:17)).
• Jehovà Déu demana que la nostra relació amb ell sigui exclusiva: « No. El que vull dir és que allò que els de les altres nacions sacrifiquen, ho sacrifiquen als dimonis, i no a Déu, i jo no vull que tingueu res a veure amb els dimonis.  No podeu beure de la copa de Jehovà i de la copa dels dimonis. No podeu participar de «la taula de Jehovà” i de la taula dels dimonis.  ¿O és que volem fer que Jehovà s’indigni? ¿Que potser som més forts que ell? » (1 Corintis 10:20-22).
• Estimar Déu és reconèixer que ell té un Fill, Jesucrist. Jesucrist és l’únic Fill de Déu en el sentit que Ell és l’únic Fill de Déu creat directament per Déu: « Al principi la Paraula existia, i la Paraula estava amb Déu i la Paraula era un déu.  Ell estava amb Déu al principi.  Totes les coses van arribar a existir per mitjà d’ell, i ni una sola cosa ha arribat a existir sense ell »  (Joan 1: 1-3). Jesucrist no és el Déu Totpoderós i no forma part d’una Trinitat: « Qui diu la gent que és el Fill de l’home? ». Ells van contestar: « Alguns diuen que és Joan el Baptista; d’altres, Elies; i d’altres diuen que és Jeremies o un dels profetes».  Ell els hi va dir: « I vosaltres, qui dieu que sóc? ». Simó Pere va contestar: « Tu ets el Crist, el Fill del Déu viu ». Jesús li va respondre: « Alegra’t, Simó, fill de Jonàs, perquè això no t’ho ha revelat cap home, sinó el meu Pare que està al cel » (Mateu 16: 13-17). Només la fe en el sacrifici de Crist permet el perdó dels pecats i després la curació i la resurrecció dels morts: « Perquè Déu va estimar tant el món que va entregar el seu Fill únic, perquè tots els que creguin* en ell no siguin destruïts sinó que puguin viure per sempre. (…) Qui creu en el Fill viurà per sempre; qui desobeeix el Fill no obtindrà la vida, i la ira de Déu sempre estarà damunt d’ell » (Joan 3:16). « Això és el que va fer el Fill de l’home. Ell no va venir perquè el servissin, sinó per servir els altres i donar la seva vida com a rescat per moltes persones » (Mateu 20:28) (La Conmemoración de la Muerte de Jesucristo (Lucas 22:19)).
• El segon manament important, segons Jesucrist, és que estimem el nostre veí: «  »El segon és semblant a aquest i diu: “Estima els altres com a tu mateix”.  Aquests dos manaments són el fonament de tota la Llei i els Profetes » (Mateu 22:37-40). L’odi està prohibit: « Tot el qui odia el seu germà és un assassí, i ja sabeu que cap assassí té vida eterna » (1 Joan 3:15). L’assassinat està prohibit, assassinat per motius personals, assassinat per patriotisme religiós o per patriotisme estatal està prohibit: « Jesús li va dir: « Guarda’t l’espasa, perquè tots els que agafen l’espasa, moriran per l’espasa » » (Mateu 26:52) (El Hombre Espiritual y el Hombre Físico; El fin del globalismo y del patriotismo).
• Si estimem a Déu, intentarem complaure-lo tenint un bon comportament: « Ell us va revelar, home que ve del terra, el que és bo. I el que Jehovà exigeix de vosaltres, practicar la justícia, estimar la bondat i caminar modestament amb el vostre Déu? » (Miquees 6:8). Si estimem a Déu, evitarem tenir una conducta que no aprovi: « ¿És que no sabeu que els injustos no heretaran el Regne de Déu? No us enganyeu. Els que practiquen immoralitat sexual, els idòlatres, els adúlters, els que se sotmeten a actes homosexuals, els que practiquen homosexualitat, els lladres, els avariciosos, els borratxos, els injuriadors i els estafadors no heretaran el Regne de Déu » (1 Corintis 6:9,10) (Las enseñanzas básicas de la Biblia (Hebreos 6:1-3)).
• Estimar Déu és reconèixer que ens guia (indirectament) mitjançant la seva paraula la Bíblia. La Bíblia és la Paraula de Déu: « Tot el que està escrit a les Escriptures és inspirat per Déu, i és útil per ensenyar, per reprendre, per corregir* i per educar segons els principis justos, perquè els que serveixen Déu estiguin totalment capacitats, ben preparats per a tota bona obra » (2 Timoteu 3:16,17). Hem de llegir-lo, estudiar-lo i aplicar-lo a les nostres vides: « estima de cor la Llei del Senyor, medita la seva Llei de nit i de dia. Serà com un arbre que arrela vora l’aigua: dóna fruit quan n’és el temps, i mai no es marceix el seu fullatge; duu a bon terme tot el que emprèn » (Salms 1:1-3). Una bíblia en línia està disponible al lloc i alguns passatges de la Bíblia per a beneficiar-se millor de la seva orientació (Capítols de Mateu 5-7: El sermó a la muntanya, el llibre de Salms, Proverbis, els quatre Evangelis Mateu, Marcos, Lucas i Joan i molts altres passatges bíblics (2 Timoteu 3: 16,17)) (Read the Bible Daily).

Què fer durant la Gran Tribulació

Segons la Bíblia, hi ha cinc condicions importants que ens permetran obtenir la misericòrdia de Déu durant la gran tribulació:

• Invoca el nom de Jehová: « Tots aquests que invoca el nom de Jehovà serà segur salvat » (Joel 2:32).

• Tenir fe en el sacrifici de Jesucrist per obtenir el perdó dels pecats: « Després d’això, vaig veure una gran multitud que ningú era capaç de comptar. Eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües, que estaven drets davant del tron i davant del Corder. Anaven vestits amb roba blanca i portaven fulles de palmera a les mans.(…) « Aquests són els que vénen de la gran tribulació, i han rentat i blanquejat la seva roba amb la sang del Corder.   És per això que estan davant del tron de Déu servint-lo* nit i dia al seu temple; i Aquell que està assegut al tron els protegirà.  No tindran gana ni set mai més, ni els cremarà el sol ni la xafogor,  perquè el Corder, que està al mig* del tron, els pasturarà i els portarà a les fonts de l’aigua de la vida. I Déu eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls » (Apocaplipsi 7:9-17).

• Una lamentació sobre el preu que Jehová havia de pagar per mantenir-nos vius: la vida humana sense pecat de Jesucrist: « Abocaré sobre el casal de David i sobre els habitants de Jerusalem un esperit penedit i suplicant. Llavors em miraran a mi, aquell que han traspassat, ploraran com es plora la mort d’un fill únic, faran dol com per la mort del primer fill. Aquell dia la lamentació a Jerusalem serà tan gran com la que es fa per Adad-Rimmon a la vall de Meguidó » (Zacaries 12:10,11). Una lamentació també a causa del mal comportament humà: « Jehovà li digué: « Travessa pel mig de la ciutat de Jerusalem i fer una marca al front dels homes que es planyen i gemeguen per totes les abominacions que es cometen enmig d’ella » » (Ezequiel 9:4).

• Dejuni: « Toqueu el corn a Sió, santifica un temps de dejuni, convoca una assemblea solemne, acumula el poble, santifica una assemblea, aplega els vells, reuniu els nens i els infants de pit » (Joel 2 :15,16; el context general d’aquest text és la gran tribulació (Joel 2:1,2)).

• L’abstinència sexual: « Que els joves esposos surtin de la cambra nupcial » (Joel 2 :16b; el context general d’aquest text és la gran tribulació (Joel 2:1,2)). « i en tots els altres clans, els homes a part de les dones » (Zacaries 12:12-14; « Les dones separades (separades dels homes) » significa abstinència sexual).

Què fer després de la gran tribulació

Hi ha dues recomanacions divines principals:

• Celebrar la sobirania de Jehovà i l’alliberament de la humanitat: « Tots els supervivents dels pobles que havien vingut a atacar Jerusalem hi pujaran cada any per adorar el Rei, Jehov `a dels exèrcits, i per celebrar la festa dels Tabernacles » (Zacaries 14:16) (La esperanza de la vida eterna).
• La neteja de la terra durant 7 mesos, després de la gran tribulació, fins al 10 de « nisan » (mes calendari jueu) (Ezek. 40: 1,2): « El poble d’Israel necessitarà set mesos per a enterrar-los i purificar així el país » (Ezequiel 39:12).

Si teniu cap pregunta o voleu informació addicional, no dubteu a posar-vos en contacte amb el lloc o el compte de Twitter del lloc. Que Déu beneeixi cors purs a través del seu Fill Jesucrist. Amén (Joan 13,10).

***

Altres articles d’estudi bíblic:

La teva paraula és una làmpada per als meus peus i una llum per al meu camí (Salm 119:105)

La celebració de la commemoració de la mort de Jesucrist

La promesa de Déu

Per què Déu permet el sofriment i el mal?

L’esperança de la vida eterna

Els miracles de Jesucrist per reforçar la fe en l’esperança de la vida eterna

L’ensenyament elemental de la Bíblia

Bible Articles Language Menu

Una taula resum de més de setanta idiomes, cadascun dels quals conté sis articles bíblics importants…

Table of contents of the http://yomelyah.fr/ website

Llegiu la Bíblia cada dia. Aquest contingut inclou articles bíblics educatius en anglès, francès, castellà i portuguès (utilitzeu Google Translate per seleccionar un d’aquests idiomes, així com el vostre idioma preferit per entendre el contingut d’aquests articles)…

***

X.COM (Twitter)

FACEBOOK

FACEBOOK BLOG

MEDIUM BLOG

Biblia Catalana – Traduccio Interconfessional

• Déu té un nom: Jehová: « Jo sóc Jehovà. Aquest és el meu nom; i no donaré la meva glòria a cap altra ni la meva lloança a les imatges tallades » (Isaïes 42:8) (Dios Tiene un Nombre (YHWH) (Ezéchiel 38:23)). Hem d’adorar només a Jehovà: « Jehovà, Déu nostre, ets digne de rebre la glòria, l’honor i el poder, perquè tu vas crear totes les coses i vas voler que existissin » (Revelació 4:11) (Cómo Orar a Dios (Mateo 6:5-13); La Administración de la Congregación Cristiana, según la Biblia (Colosenses 2:17)). Hem d’estimar-lo amb tota la nostra força vital: « Ell li va contestar: “Estima Jehovà, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb tota la teva ment”.  Aquest és el primer manament i el més important » (Mateu 22:37,38). Déu no és una Trinitat. La trinitat no és una docència bíblica.
• Jesucrist és l’únic Fill de Déu en el sentit que Ell és l’únic Fill de Déu creat directament per Déu: « Al principi la Paraula existia, i la Paraula estava amb Déu i la Paraula era un déu.  Ell estava amb Déu al principi.  Totes les coses van arribar a existir per mitjà d’ell, i ni una sola cosa ha arribat a existir sense ell »  (Joan 1: 1-3). Jesucrist no és el Déu Totpoderós i no forma part d’una Trinitat: « Qui diu la gent que és el Fill de l’home? ». Ells van contestar: « Alguns diuen que és Joan el Baptista; d’altres, Elies; i d’altres diuen que és Jeremies o un dels profetes».  Ell els hi va dir: « I vosaltres, qui dieu que sóc? ». Simó Pere va contestar: « Tu ets el Crist, el Fill del Déu viu ». Jesús li va respondre: « Alegra’t, Simó, fill de Jonàs, perquè això no t’ho ha revelat cap home, sinó el meu Pare que està al cel » (Mateu 16: 13-17) (La Conmemoración de la Muerte de Jesucristo (Lucas 22:19)).
• L’esperit sant és la força activa de Déu. No és una persona: « I se’ls hi van aparèixer unes flames de foc que semblaven llengües, i cada llengua de foc es va coŀlocar a sobre de cadascun d’ells » (Fets 2: 3). L’Esperit Sant no forma part d’una Trinitat.
• La Bíblia és la Paraula de Déu: « Tot el que està escrit a les Escriptures és inspirat per Déu, i és útil per ensenyar, per reprendre, per corregir* i per educar segons els principis justos, perquè els que serveixen Déu estiguin totalment capacitats, ben preparats per a tota bona obra » (2 Timoteu 3:16,17). Hem de llegir-lo, estudiar-lo i aplicar-lo a les nostres vides: « estima de cor la Llei del Senyor, medita la seva Llei de nit i de dia. Serà com un arbre que arrela vora l’aigua: dóna fruit quan n’és el temps, i mai no es marceix el seu fullatge; duu a bon terme tot el que emprèn » (Salms 1:1-3) (La Lectura y la Comprensión de la Biblia (Salmo 1:2, 3)).
• Només la fe en el sacrifici de Crist permet el perdó dels pecats i després la curació i la resurrecció dels morts: « Perquè Déu va estimar tant el món que va entregar el seu Fill únic, perquè tots els que creguin* en ell no siguin destruïts sinó que puguin viure per sempre. (…) Qui creu en el Fill viurà per sempre; qui desobeeix el Fill no obtindrà la vida, i la ira de Déu sempre estarà damunt d’ell » (Joan 3:16). « Això és el que va fer el Fill de l’home. Ell no va venir perquè el servissin, sinó per servir els altres i donar la seva vida com a rescat per moltes persones » (Mateu 20:28).
• El Regne de Déu és un govern celestial establert al cel el 1914, del qual el Rei és Jesucrist acompanyat de 144.000 reis i sacerdots que constitueixen la « Nova Jerusalem », la núvia de Crist: « I vaig veure un cel nou i una terra nova, perquè el cel i la terra d’abans ja no existien, i el mar ja no hi era. També vaig veure la Nova Jerusalem, la ciutat santa, que baixava del cel i provenia de Déu, preparada com una núvia adornada per al seu nuvi » (Apocalipsi 21:1,2). Aquest govern celestial de Déu posarà fi al present domini humà durant la gran tribulació i serà establert a la Terra: « En temps d’aquests reis, el Déu del cel farà que s’aixequi un Regne que mai no serà destruït ni passarà a cap altre poble. Farà miques i aniquilarà tots aquells altres regnes, però ell es mantindrà per sempre » (Mateu 6: 9,10; Daniel 2:44) (El fin del globalismo y del patriotismo; Las 144.000 tribus).
• La mort és tot el contrari de la vida. L’ànima mor i l’esperit (la força vital) desapareix: « No posis la teva confiança en els nobles, ni en el fill de l’home des del terra, que no té salvació. La seva ment surt, torna al seu sòl; en aquell dia moren els seus pensaments » (Salm 146:3,4). « Perquè el destí dels homes i el destí de les bèsties és el mateix: la bèstia mor i l’home mor. Tots dos tenien el mateix alè de vida. L’home no és pas més que la bèstia: tots dos són efímers. Tot va al mateix lloc: tot ha sortit de la pols i a la pols torna tot. (…) Almenys els vius saben que han de morir, mentre que els morts ja no saben res, i tampoc no poden esperar res, perquè el seu record s’ha esborrat (…) El que ara et vegis capaç de fer, fes-ho de la manera que puguis, perquè en el món dels morts on hauràs d’anar, no hi ha obres ni projectes, no hi ha coneixement ni saviesa » (Eclesiastès 3: 19,20, 9: 5,10).
• Hi haurà resurrecció del just i l’injust: « No us sorprengueu d’això, perquè ve l’hora en què tots els que estan a les tombes* escoltaran la seva veu  i en sortiran. Els que van fer coses bones rebran una resurrecció de vida, i els que van fer coses dolentes rebran una resurrecció de judici » (Joan 5: 28,29). « I tinc la mateixa esperança que ells, que Déu ressuscitarà tant els justos com els injustos » (Fets 24:15). Els injustos seran jutjats sobre la base del seu comportament durant el regnat de 1000 anys (i no sobre la base del seu comportament passat): « I vaig veure un gran tron de color blanc i Aquell que hi estava assegut. El cel i la terra van fugir de davant seu, i mai més van ser trobats.  Vaig veure els morts, tant els grans com els petits, drets davant del tron, i es van obrir uns llibres. També es va obrir un altre llibre: el llibre de la vida. Els morts van ser jutjats per les seves accions segons el que hi havia escrit als llibres. I el mar va tornar els seus morts, i la mort i la Tomba també van tornar els seus morts, i aquests van ser jutjats individualment segons les seves accions » (Apocalipsi 20:11-13) (El significado de las resurrecciones realizadas por Jesucristo (Juan 11:30-44); La resurrección terrestre de los justos que no serán juzgados (Juan 5:28, 29); La resurrección terrestre de los injustos que serán juzgados (Juan 5:28, 29); La resurrección celestial de los 144.000 (Apocalipsis 14:1-3); Las fiestas de las cosechas – Prefiguración de las diferentes resurrecciones (Colosenses 1:1-3; 2:17)).
• Només 144.000 humans aniran al cel amb Jesucrist: « Aleshores vaig veure el Corder dret a la muntanya de Sió, i amb ell 144.000 que tenen escrit al front el nom del Corder i el nom del seu Pare. Vaig sentir que del cel venia un so com el soroll de corrents d’aigua, com el soroll d’un gran tro. El so que vaig sentir era com la veu de cantants que s’acompanyen amb l’arpa. I cantaven el que semblava una cançó nova davant del tron i davant dels quatre querubins i dels ancians, i ningú va ser capaç d’aprendre aquesta cançó excepte els 144.000, que han sigut comprats de la terra. Aquests són els que no es van contaminar amb dones; de fet, són verges. Són els que segueixen el Corder allà on va. Van ser comprats d’entre la humanitat com a primícies per a Déu i per al Corder, i no es va trobar cap engany a la seva boca; no tenen cap defecte » (Revelació 7:3-8, 14: 1-5). La gran multitud esmentada en Apocalipsi 7: 9-17 és aquells que sobreviuran a la gran tribulació i que viuran per sempre en el paradís terrenal: « Després d’això, vaig veure una gran multitud que ningú era capaç de comptar. Eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües, que estaven drets davant del tron i davant del Corder. Anaven vestits amb roba blanca i portaven fulles de palmera a les mans.(…) « Aquests són els que vénen de la gran tribulació, i han rentat i blanquejat la seva roba amb la sang del Corder.   És per això que estan davant del tron de Déu servint-lo* nit i dia al seu temple; i Aquell que està assegut al tron els protegirà.  No tindran gana ni set mai més, ni els cremarà el sol ni la xafogor,  perquè el Corder, que està al mig* del tron, els pasturarà i els portarà a les fonts de l’aigua de la vida. I Déu eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls » (Apocaplipsi 7:9-17) (El Apocalipsis y la gran muchedumbre que sale de la Gran Tribulación (Apocalipsis 7:9-17); Los levitas y la gran muchedumbre que viene de la Gran Tribulación (Apocalipsis 7:9-17)).
• Estem vivint els últims dies que acabaran amb la gran tribulació (Mateu 24,25, Marc 13, Lluc 21, Apocalipsis 19: 11-21). La presència (Parousia) de Crist ha començat invisiblement des de 1914 i acabarà al final dels mil anys: « Mentre estava assegut a la muntanya de les Oliveres, els deixebles se li van apropar en privat i li van preguntar: « Digue’ns, quan passarà això, i quin serà el senyal de la teva presència i de la part final d’aquesta època? (…)  I les bones notícies del Regne es predicaran per tota la terra per donar testimoni a totes les nacions, i llavors vindrà la fi » (Mateu 24:3) (Las Señales del Fin de este Sistema de Cosas descritas por Jesucristo (Mateo 24; Marcos 13; Lucas 21); La Gran Tribulación ocurrirá en un solo día (Zacarías 14:16)).
• El paradís  serà terrenal: « El llop conviurà amb l’anyell, la pantera jaurà amb el cabrit; menjaran junts el vedell i el lleó, i un nen petit els guiarà. La vaca i l’óssa pasturaran juntes, jauran plegades les seves cries. El lleó menjarà palla com el bou, l’infant de llet jugarà vora el cau de l’escurçó, el nen ficarà la mà a l’amagatall de la serp. Ningú no serà dolent ni farà mal en tota la muntanya santa, perquè el país serà ple del coneixement de Jehová, com l’aigua cobreix la conca del mar » (Isaies 11:6-9). « Llavors es desclouran els ulls dels cecs, i les orelles dels sords s’obriran. Llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig, perquè l’aigua ha brollat al desert, han nascut torrents a l’estepa » (Isaies 35:5,6). « Feliços els dòcils, perquè heretaran la terra » (Mateu 5:5). « Aleshores vaig sentir una veu forta que sortia del tron i deia: « Mira! El tabernacle* de Déu està amb la humanitat, i ell viurà amb ells, i ells seran el seu poble, i Déu estarà amb ells. I eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i la mort ja no existirà, i mai més hi haurà laments, ni plors, ni sofriment. Les coses del passat ja no hi són » » (Apocalipsi 21:3,4). (Isaías 11,35,65, Apocalipsi 21:1-5).
• Déu va permetre el mal. Això va donar una resposta al desafiament del diable a la legitimitat de la sobirania de Jehovà (Gènesi 3:1-6). I també per donar una resposta a l’acusació del dimoni sobre la integritat de les criatures humanes (Job 1:7-12; 2:1-6). No és Déu qui causa el sofriment (Jaume 1:13). Els sofriments són el resultat de quatre factors principals: El diable pot ser el que causa els patiments (però no sempre) (Job 1:7-12; 2:1-6). El sofriment és el resultat de la caiguda condició del pecador heretat d’Adam que ens condueix a la vellesa, la malaltia i la mort (Romanos 5:12, 6:23). El sofriment pot ser el resultat de males decisions humanes (de la nostra part o d’altres éssers humans) (Deuteronomi 32:5, Romanos 7:19). El sofriment pot ser el resultat de « temps imprevistos i esdeveniments » que fan que la persona estigui en un lloc equivocat en el moment equivocat (Eclesiastès 9:11). El destí no és una ensenyança bíblica, no estem « destinats » a fer el bé o el mal, però sobre la base del lliure albir, triem fer « bé » o « mal » (Deuteronomio 30:15).
• Hem de servir els interessos del regne de Déu. Ser batejat i actuar d’acord amb el que està escrit a la Bíblia (Mateu 28:19,20). Aquesta ferma postura a favor del regne de Déu es demostra públicament proclamant regularment les bones notícies (Mateu 24:14) (La Predicación de la Buenas Nuevas y el Bautismo (Mateo 24:14)).

El que la Bíblia prohibeix

• L’odi està prohibit: « Tot el qui odia el seu germà és un assassí, i ja sabeu que cap assassí té vida eterna » (1 Joan 3:15). L’assassinat està prohibit, assassinat per motius personals, assassinat per patriotisme religiós o per patriotisme estatal està prohibit:  » Jesús li va dir: « Guarda’t l’espasa, perquè tots els que agafen l’espasa, moriran per l’espasa » » (Mateu 26:52).
• El robatori està prohibit: « Qui roba, que ja no robi més, sinó que treballi de valent, fent feines honrades amb les seves mans, i així tindrà alguna cosa per compartir amb els que ho necessiten » (Efesis 4:28).
• La mentida està prohibida: « No us mentiu els uns als altres. Despulleu-vos de la vella personalitat* i de les coses que fèieu » (Colossencs 3: 9).
• Altres prohibicions de la Bíblia: « Perquè l’esperit sant i nosaltres hem decidit no posar-vos més càrregues a part d’aquestes coses necessàries:  que us abstingueu del que ha sigut sacrificat als ídols, de la sang, de menjar carn d’animals estrangulats i de la immoralitat sexual. Si eviteu del tot aquestes coses, us anirà bé. Desitgem que estigueu bé! » (Fets 15:19,20,28,29).
• Coses que han estat contaminades per ídols: són coses relacionades amb pràctiques religioses contràries a la Bíblia, la celebració de festes paganes. Això pot ser pràctiques religioses abans del sacrifici o el consum de carn: « Mengeu tota la carn que es ven al mercat, i no feu preguntes per tranquiŀlitzar la vostra consciència, perquè “la terra i tot el que conté és de Jehovà ».  Si algú que no és creient us convida a menjar i vosaltres hi voleu anar, mengeu tot el que us ofereixi, i no feu preguntes per tranquiŀlitzar la vostra consciència. Però si algú us diu: « Aquesta carn ha sigut sacrificada als ídols », no en mengeu a causa de qui us ho ha dit i a causa de la consciència.  No em refereixo a la vostra consciència, sinó a la consciència de l’altra persona. Ara bé, ¿per què la meva llibertat ha de ser jutjada per la consciència d’un altre?  I si dono gràcies a Déu pel que menjo, ¿per què he de ser criticat pel menjar pel qual he donat gràcies? » (1 Corintis 10:25-30).
• « No us uniu amb els no creients. Perquè, ¿quina relació tenen la justícia i la maldat? O què tenen en comú la llum i la foscor?  A més, ¿com poden estar d’acord Crist i Belial? O què tenen en comú un creient i un no creient? I, ¿quin acord hi pot haver entre el temple de Déu i els ídols? Perquè nosaltres som un temple del Déu viu, tal com Déu va dir: « Viuré i caminaré enmig d’ells, jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble ».  « Per tant, sortiu d’enmig d’ells, i separeu-vos d’ells », diu Jehovà, « deixeu de tocar el que és impur », « i jo us acolliré ».  « Jo seré com un pare per a vosaltres, i vosaltres sereu com fills i filles per a mi », diu Jehovà, el Totpoderós » (2 Corintis 6:14-18).
• No practiques idolatria. Cal destruir tots els objectes o imatges idolàvers, creus, estàtues amb finalitats religioses (Mateu 7:13-23). No practiquis l’ocultisme: l’adivinació, la màgia, l’astrologia… Hem de destruir tots els objectes relacionats amb l’ocultisme (Fets 19:19, 20).
• No mireu pel·lícules ni imatges pornogràfiques ni violentes i degradants. Abstenir-se del joc, l’ús de drogues, com la marihuana, el betel, el tabac, l’excés d’alcohol o les orgies: « Per tant, germans, per la compassió que Déu ens té, us demano que presenteu els vostres cossos com un sacrifici viu, sant i agradable a Déu; d’aquesta manera l’adorareu amb les vostres facultats mentals » (Romans 12:1, Mateu 5:27-30, Salm 11:5).
• Immoralitat sexual (fornicació): adulteri, sexe no casat (home / dona), homosexualitat masculina i femenina, i pràctiques sexuals perverses: « ¿És que no sabeu que els injustos no heretaran el Regne de Déu? No us enganyeu. Els que practiquen immoralitat sexual, els idòlatres, els adúlters, els que se sotmeten a actes homosexuals, els que practiquen homosexualitat, els lladres, els avariciosos, els borratxos, els injuriadors i els estafadors no heretaran el Regne de Déu » (1 Corintis 6:9,10). « Que tothom respecti el matrimoni, i que ningú contamini la vida matrimonial, perquè Déu jutjarà els que practiquen immoralitat sexual i els que cometen adulteri » (Hebreus 13:4).
• La Bíblia condemna la poligàmia, qualsevol home en aquesta situació que vulgui fer la voluntat de Déu, ha de regularitzar la seva situació romanent només amb la seva primera esposa amb qui s’ha casat (1 Timoteu 3: 2 « marit d’un dona « ). La Bíblia prohibeix la masturbació: « Per tant, feu morir els membres del vostre cos per no caure en la immoralitat sexual, la impuresa, el desig sexual desenfrenat, els mals desitjos i la cobdícia, que és idolatria » (Colossencs 3:5).
• Està prohibit menjar sang, fins i tot en entorns terapèutics (transfusió de sang): « Només la carn amb la seva ànima, la seva sang, no es pot menjar » (Genesi 9:4) (Lo Sagrado de la Sangre (Génesis 9:4); El Hombre Espiritual y el Hombre Físico).
• Totes les coses condemnades per la Bíblia no s’especifiquen en aquest estudi de la Bíblia. El cristià que ha arribat a la maduresa i un bon coneixement dels principis bíblics, sabrà la diferència entre el « bé » i el « mal », fins i tot si no està escrit directament a la Bíblia: « En canvi, el menjar sòlid és per a les persones madures que fan servir el seu discerniment, i així s’entrenen per distingir el que està bé del que està malament » (Hebreus 5:14) (Alcanzando la madurez espiritual (Hebreos 6:1)).

***

Altres articles d’estudi bíblic:

La teva paraula és una làmpada per als meus peus i una llum per al meu camí (Salm 119:105)

La celebració de la commemoració de la mort de Jesucrist

La promesa de Déu

Per què Déu permet el sofriment i el mal?

L’esperança de la vida eterna

Els miracles de Jesucrist per reforçar la fe en l’esperança de la vida eterna

Què cal fer abans de la gran tribulació?

Bible Articles Language Menu

Una taula resum de més de setanta idiomes, cadascun dels quals conté sis articles bíblics importants…

Table of contents of the http://yomelyah.fr/ website

Llegiu la Bíblia cada dia. Aquest contingut inclou articles bíblics educatius en anglès, francès, castellà i portuguès (utilitzeu Google Translate per seleccionar un d’aquests idiomes, així com el vostre idioma preferit per entendre el contingut d’aquests articles)…

***

X.COM (Twitter)

FACEBOOK

FACEBOOK BLOG

MEDIUM BLOG

Biblia Catalana – Traduccio Interconfessional

“Jesús encara va fer moltes altres coses, que si s’escrivissin una per una, crec que el món no podria contenir tots els rotlles que s’escriurien » (Joan 21:25)

Jesucrist i el primer miracle escrit a l’Evangeli de Joan, converteix l’aigua en vi: « El tercer dia es va celebrar un banquet de casament a Canà de Galilea, i la mare de Jesús estava allà. Jesús i els seus deixebles també hi estaven convidats. Quan el vi s’estava a punt d’acabar, la mare de Jesús li va dir: «S’han quedat sense vi». Però Jesús li va respondre: «Dona, què té a veure això amb nosaltres? La meva hora encara no ha arribat». Aleshores la seva mare va dir als que estaven servint: «Feu tot el que ell us digui». Allà hi havia sis gerres de pedra, tal com exigien les normes de purificació dels jueus. A cada gerra hi cabien d’uns 44 a uns 66 litres.  I Jesús va dir als que servien: «Ompliu les gerres d’aigua». I les van omplir fins dalt. Llavors va afegir: «Agafeu-ne una mica i porteu-ne al director del banquet». I ells n’hi van portar. El director del banquet va tastar l’aigua que havia estat convertida en vi, però no sabia d’on havia sortit, encara que els servidors que havien tret l’aigua sí que ho sabien. Aleshores el director del banquet va cridar el nuvi i li va dir: «Tothom serveix primer el vi bo, i quan la gent està beguda, el de menys qualitat. Però tu has guardat el vi bo fins ara». Jesús va fer aquest primer miracle a Canà de Galilea i així va mostrar la seva glòria, i els seus deixebles van creure en ell » (Joan 2:1-11).

Jesucrist guareix el fill d’un servidor del rei: « Llavors va tornar a Canà de Galilea, on havia convertit l’aigua en vi. A Cafarnaüm hi havia un funcionari del rei que tenia el fill malalt.  Quan aquest home va sentir que Jesús havia marxat de Judea i se n’havia anat a Galilea, el va anar a trobar i li va demanar que baixés a Cafarnaüm per curar el seu fill, perquè estava a punt de morir.  Però Jesús li va dir: «Si no veieu senyals i miracles, no creieu».  El funcionari del rei li va demanar: «Senyor, baixa abans que el meu fill es mori».  I Jesús li va contestar: «Vés, el teu fill està viu». L’home va creure el que Jesús li va dir, i va marxar.  Mentre baixava a Cafarnaüm, els seus esclaus el van anar a trobar per dir-li que el seu fill estava viu.  Ell els hi va preguntar a quina hora havia millorat, i ells li van contestar: «La febre li va marxar ahir cap a la una del migdia».  Aleshores el pare es va adonar que era la mateixa hora en què Jesús li havia dit: «El teu fill està viu». I ell i tota la seva casa es van fer creients.  Aquest va ser el segon miracle que Jesús va fer després d’anar a Galilea des de Judea » (Joan 4:46-54).

Jesucrist cura un home posseït per dimonis a Cafarnaüm: « Després va baixar a Cafarnaüm, una ciutat de Galilea. Els dissabtes ensenyava a la gent, i tots es quedaven meravellats de la seva ensenyança, perquè parlava amb autoritat. A la sinagoga hi havia un home posseït per un esperit impur, un dimoni, que va cridar molt fort: «Aaah! Per què ens molestes, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Sé qui ets: el Sant de Déu». Però Jesús el va reprendre dient: «Calla i surt d’ell!». Llavors el dimoni va llançar l’home al terra davant d’ells i en va sortir sense fer-li cap mal. I tots es van quedar sorpresos i van començar a dir entre ells: «¿Heu sentit què ha dit? Dóna ordres amb autoritat i poder als dimonis, i surten!». I la seva fama es va anar escampant per tots els racons d’aquella regió » (Lluc 4:31-37).

Jesucrist expulsa dimonis a la terra dels gadarenes (ara Jordània, la part oriental del Jordà, prop del llac Tiberíades): « Quan va arribar a l’altra banda, a la regió dels gadarencs, se li van apropar dos homes endimoniats que sortien d’entre les tombes. Eren tan violents que ningú s’atrevia a passar per aquell camí. I van començar a cridar: «Què vols de nosaltres, Fill de Déu? ¿Has vingut a castigar-nos abans d’hora?». Bastant més enllà hi havia un ramat de porcs pasturant, i els dimonis li van suplicar: «Si ens expulses, envia’ns als porcs!». I ell els hi va dir: «Aneu-hi!». Tot seguit els dimonis van sortir dels homes i es van ficar dins dels porcs. Aleshores, els porcs es van llançar al llac pel precipici i es van ofegar. Però els porquers van fugir corrents i van anar cap a la ciutat. Allà ho van explicar tot, inclòs el que havia passat als endimoniats. I tota la gent de la ciutat va sortir a buscar Jesús i, quan el van trobar, li van suplicar que marxés d’aquella regió » (Mateu 8:28-34).

Jesucrist guareix la sogra de l’apòstol Pere: « I Jesús va anar a casa de Pere i va veure que la sogra de Pere estava al llit amb febre. Aleshores, li va tocar la mà i la febre li va marxar, i ella es va aixecar i es va posar a servir-lo » (Mateu 8:14,15).

Jesucrist guareix un home paralitzat amb la mà dreta:  » Un altre dissabte va entrar a la sinagoga i es va posar a ensenyar. Allà hi havia un home que tenia la mà dreta paralitzada.  Els escribes i els fariseus observaven Jesús atentament per veure si curaria algú en dissabte, i així trobar alguna raó per acusar-lo. Però ell, que sabia el que pensaven, va dir a l’home de la mà paralitzada: «Aixeca’t i posa’t dret aquí al mig». L’home es va aixecar i s’hi va posar. Llavors Jesús els hi va dir: «Us faré una pregunta: “Què està permès fer en dissabte: el bé o el mal, salvar una vida* o destruir-la?”». Després de mirar-los a tots, Jesús va dir a l’home: «Estén la mà». Ell ho va fer, i la mà se li va curar. Però ells, morts de ràbia, van començar a parlar sobre què podien fer contra Jesús » (Lluc 6:6-11).

Jesucrist guareix un home que pateix d’hidropesa (edema, acumulació excessiva de líquid al cos): « Un dissabte, Jesús va anar a menjar a casa d’un dels líders dels fariseus, i els que estaven a la casa l’observaven. Davant seu hi havia un home que tenia hidropesia.  I Jesús va preguntar als fariseus i als mestres de la Llei: «Està permès curar en dissabte, o no?». Però ells es van quedar callats. Aleshores Jesús va tocar l’home, el va curar i el va fer marxar. I els hi va dir: «Qui de vosaltres, si el seu fill o el seu bou cau en un pou, no el traurà de seguida encara que sigui dissabte?».  I no van ser capaços de contestar-li res » (Lluc 14:1-6).

Jesucrist cura a un cec: « Quan Jesús s’apropava a Jericó, hi havia un home cec que demanava caritat assegut al costat del camí. Com que va sentir que passava molta gent, va començar a preguntar què era tot allò. Li van dir: «Jesús de Natzaret passa per aquí!». Llavors va cridar: «Jesús, Fill de David, compadeix-te de mi!». I la gent que anava davant el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort: «Fill de David, compadeix-te* de mi!».  Jesús es va aturar i va manar que li portessin l’home. Quan va ser a prop, Jesús li va preguntar:  «Què vols que faci per tu?». I ell li va dir: «Senyor, fes que hi torni a veure».  Jesús li va dir: «Recupera la vista. La teva fe t’ha curat».  El cec va recuperar la vista a l’instant i es va posar a seguir-lo, glorificant Déu. Al veure-ho, tota la gent també va alabar Déu » (Lluc 18:35-43).

Jesucrist cura dos cecs: « Quan Jesús va marxar d’allà, dos homes cecs el van seguir, cridant: «Tingues compassió de nosaltres, Fill de David!». Després va entrar a una casa i els cecs se li van acostar, i Jesús els hi va preguntar: «Teniu fe que us puc curar?». Ells li van contestar: «Sí, Senyor».  Llavors els hi va tocar els ulls i els hi va dir: «Que es faci segons la vostra fe».  I van recuperar la vista. A més, Jesús els hi va dir molt seriosament: «No ho digueu a ningú».  Però quan van marxar, van escampar la notícia per tota la regió » (Mateu 9:27-31).

Jesucrist guareix un sord mut: “Quan Jesús va tornar de la regió de Tir, va anar al llac de Galilea passant per Sidó, a través de la regió de la Decàpolis.  Allà li van portar un home sord que parlava amb dificultat, i li van suplicar que el curés.  Jesús se’l va emportar a part, lluny de la gent. Llavors li va posar els dits a les orelles i, després d’escopir, li va tocar la llengua. I mirant al cel, va sospirar profundament i li va dir: «Efatà», que vol dir: «Obre’t». A l’instant se li van obrir les orelles, i el defecte que tenia en la parla va desaparèixer, i va començar a parlar bé. Aleshores Jesús els hi va ordenar que no ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho deien. De fet, estaven completament admirats, i deien: «Ho ha fet tot bé. Fins i tot fa que els sords hi sentin i que els muts parlin!» »(Marc 7:31-37).

Jesucrist cura un leprós:  » També se li va apropar un leprós, que li suplicava fins i tot de genolls: «Si vols, em pots curar».  Jesús es va compadir i va estendre la mà, el va tocar i li va dir: «És clar que ho vull. Cura’t».  A l’instant la lepra li va desaparèixer i es va curar » (Marc 1:40-42).

La curació dels deu leprosos: « De camí a Jerusalem, va passar entre Samària i Galilea. A l’entrar a un poble, deu leprosos el van veure, però es van quedar drets a certa distància.  es van posar a cridar: «Jesús, Mestre, tingues compassió de nosaltres!». Quan Jesús els va veure, els hi va dir: «Aneu a presentar-vos als sacerdots». I mentre hi anaven, es van curar. Un d’ells, al veure que s’havia curat, va tornar enrere glorificant Déu amb grans crits.  I es va agenollar de cara a terra als peus de Jesús, donant-li les gràcies. Precisament, aquest home era samarità.  Jesús va dir: «¿No eren deu els que s’han curat? ¿On són els altres nou?  A part d’aquest home que és estranger, ¿no ha tornat ningú més per donar glòria a Déu?».  Llavors li va dir: «Aixeca’t i vés-te’n. La teva fe t’ha curat» » (Lluc 17:11-19).

Jesucrist cura un paralític: « Després d’això, Jesús va pujar a Jerusalem per a una festa dels jueus.  A Jerusalem, a la porta de les Ovelles, hi ha una piscina amb cinc pòrtics que en hebreu es diu Betzata. Sota els pòrtics hi havia ajaguda una multitud de malalts, cecs, coixos i persones que tenien les extremitats paralitzades.  Allà hi havia un home que feia 38 anys que estava malalt.  Quan Jesús va veure aquell home allà estirat, i com que sabia que feia molt de temps que estava malalt, li va preguntar: «Et vols curar?».  El malalt li va contestar: «Senyor, no tinc ningú que m’ajudi a ficar-me a la piscina quan l’aigua es remou. I mentre hi vaig, un altre hi baixa abans que jo». Jesús li va dir: «Aixeca’t! Agafa la teva llitera i camina». L’home es va curar immediatament, va agafar la llitera i va començar a caminar » (Joan 5:1-9).

Jesucrist guareix un epilèptic: “Quan van arribar on era la gent, un home se li va apropar, es va agenollar i li va dir: «Senyor, tingues compassió del meu fill, perquè és epilèptic i està molt malalt, i moltes vegades cau al foc o a l’aigua. L’he portat als teus deixebles, però no l’han pogut curar». Jesús va respondre: «Generació corrupta i sense fe! ¿Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? ¿Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me’l aquí». Aleshores Jesús va reprendre el dimoni, el dimoni va sortir del noi, i el noi es va curar immediatament. Llavors, els deixebles es van acostar a Jesús en privat i li van preguntar: «Com és que nosaltres no l’hem pogut expulsar?». Ell els hi va respondre: «Perquè teniu poca fe. Us asseguro que si teniu fe de la mida d’un gra de mostassa, direu a aquesta muntanya: “Mou-te d’aquí cap a allà”, i s’hi mourà; i no hi haurà res impossible per a vosaltres» » (Mateu 17:14-20).

Jesucrist fa un miracle sense saber-ho: « Mentre Jesús hi anava, la gentada l’oprimia. Hi havia una dona que feia dotze anys que tenia hemorràgies, però no havia trobat ningú que la pogués curar. Se li va apropar per darrere i li va tocar la vora del vestit, i immediatament se li va parar l’hemorràgia. Aleshores, Jesús va preguntar: «Qui m’ha tocat?». Com que tothom negava haver-ho fet, Pere va dir: «Mestre, la gent t’envolta i t’oprimeix». Però Jesús va dir: «Sé que algú m’ha tocat, perquè ha sortit força de mi». La dona, al veure que l’havien descobert, es va acostar a Jesús tremolant, es va agenollar davant seu i va explicar davant de tothom per què l’havia tocat i com s’havia curat a l’instant. Però ell li va dir: «Filla, la teva fe t’ha curat. Vés-te’n en pau» » (Lluc 8:42-48).

Jesucrist fa una curació a distància: « Quan Jesús va acabar de dir totes aquestes coses a la gent, va entrar a Cafarnaüm. Un centurió tenia un esclau a qui estimava molt però que estava malalt, a punt de morir. Quan va sentir a parlar de Jesús, va enviar alguns ancians dels jueus a demanar-li que vingués i curés el seu esclau. Ells van anar on estava Jesús i van començar a suplicar-li amb insistència: «Es mereix que l’ajudis, perquè estima el nostre poble i ens ha construït la sinagoga». Jesús se’n va anar amb ells, però quan ja estava a prop de la casa el centurió va enviar uns amics a dir-li: «Senyor, no et preocupis, perquè no sóc digne que entris a casa meva. Per això no em considerava digne de venir a tu. Però digues una paraula, i el meu criat es curarà. Perquè jo, tot i que estic sota les ordres d’un altre, també tinc soldats a les meves ordres. I quan li dic a un: “Vés”, hi va; i a un altre: “Vine!”, ve; i quan li dic al meu esclau: “Fes això!”, ho fa». Quan Jesús va sentir això, va quedar impressionat, es va girar cap a la gent que el seguia i va dir: «Us asseguro que ni a Israel he trobat tanta fe». Quan els enviats van tornar a la casa, van veure que l’esclau s’havia curat » (Lluc 7:1-10).

Jesucrist ha curat una dona amb discapacitat durant 18 anys: « Un dissabte, Jesús estava ensenyant en una de les sinagogues,  i hi havia una dona que estava malalta per culpa d’un dimoni des de feia divuit anys; anava tota encorbada i no es podia posar recta.  Quan Jesús la va veure, la va cridar i li va dir: «Dona, quedes lliure de la teva malaltia». Va posar les mans sobre ella, i a l’instant es va posar recta i va començar a glorificar Déu. Però el cap de la sinagoga, indignat perquè Jesús l’havia curada en dissabte, va dir a la gent: «Hi ha sis dies per treballar; veniu a fer-vos curar un d’aquests dies, i no pas en dissabte». El Senyor li va contestar: «Hipòcrites! ¿És que vosaltres no deslligueu el vostre bou o el vostre ase de l’estable per dur-lo a beure en dissabte? I a aquesta dona, que és filla d’Abraham i que Satanàs ha tingut lligada divuit anys, ¿no se l’havia d’alliberar en dissabte?». Quan va dir tot això, tots els seus adversaris es van avergonyir, però la multitud s’alegrava de totes les coses meravelloses que feia » (Lluc 13:10-17).

Jesucrist guareix la filla d’una dona fenícia: « Quan Jesús va marxar d’allà, va anar cap a les regions de Tir i Sidó. Aleshores, una dona fenícia que vivia en aquella regió va començar a cridar: «Tingues compassió de mi, Senyor, Fill de David. La meva filla està endimoniada i pateix molt». Però ell no li va respondre. I els deixebles se li van acostar i li van demanar: «Fes-la marxar, perquè no para de cridar darrere nostre». I ell va respondre: «Només he sigut enviat a les ovelles perdudes de la casa d’Israel». Però la dona se li va apropar i es va inclinar davant seu* dient: «Senyor, ajuda’m!». Ell li va contestar: «No està bé agafar el pa dels fills i donar-lo als gossets». Ella va dir: «És veritat, Senyor, però els gossets es mengen les molles de pa que cauen de la taula dels seus amos». 28  Llavors Jesús li va respondre: «Dona, tens molta fe. Que es faci tal com desitges». I la seva filla es va curar immediatament » (Mateu 15:21-28).

Jesucrist calma una tempesta: « Després va pujar a una barca amb els seus deixebles. Llavors, es va aixecar una tempesta tan forta al llac que les onades omplien la barca d’aigua; però Jesús dormia. 25  I els deixebles el van despertar, dient-li: « Senyor, salva’ns, que estem a punt de morir! ». Però ell els hi va dir: « Per què teniu tanta por? Quina poca fe teniu! ». Tot seguit es va aixecar, va reprendre els vents i el llac, i es va fer una gran calma. Els deixebles es van meravellar i van dir: « Qui és aquest home, que fins i tot els vents i el llac li fan cas? » » (Mateu 8:23-27). Aquest miracle demostra que al paradís terrenal ja no hi haurà tempestes ni inundacions que causin desastres.

Jesucrist caminant pel mar: « Després d’acomiadar la gent, va pujar sol a la muntanya a orar. I quan es va fer de nit, encara estava allà tot sol. La barca ja estava a centenars de metres* de la vora del llac, i lluitava contra les onades perquè tenia el vent en contra. A la matinada, Jesús va anar cap a ells caminant sobre l’aigua. Quan els deixebles el van veure caminar sobre l’aigua, es van espantar i van dir: «És una aparició!». I es van posar a cridar de por. Però Jesús els hi va dir de seguida: «Tranquils! Sóc jo. No tingueu por!». Pere li va dir: «Senyor, si ets tu, mana’m que vingui cap a tu caminant sobre l’aigua». Ell va dir: «Vine!». I Pere va sortir de la barca i va anar cap a Jesús caminant sobre l’aigua. Però al veure la força del vent, va tenir por. Llavors es va començar a enfonsar i va cridar: «Senyor, salva’m!». A l’instant, Jesús va allargar la mà i el va agafar, dient: «Quina poca fe tens! Per què has dubtat?».  I quan van pujar a la barca, el vent va parar de bufar. Aleshores, els que estaven a la barca li van fer homenatge* dient: «Realment ets el Fill de Déu!» » (Mateu 14:23-33).

El préssec miraculosa: « En una ocasió, Jesús estava a la vora del llac de Genesaret ensenyant la paraula de Déu, i la multitud que l’escoltava va començar a apinyar-se al seu voltant. Aleshores va veure dues barques amarrades vora l’aigua; els pescadors havien baixat de les barques i estaven rentant les xarxes. Va pujar a una de les barques, que era de Simó, i li va demanar que l’allunyés una mica de terra. Després es va asseure i va començar a ensenyar a les multituds des de la barca. Quan va acabar de parlar, li va dir a Simó: «Vés llac endins, i llanceu les xarxes a l’aigua». Però Simó li va dir: «Mestre, ens hem esforçat molt tota la nit i no hem pescat res, però perquè tu ho dius, llançaré les xarxes». I quan ho van fer, van agafar tants peixos que les xarxes van començar a trencar-se. Aleshores van fer senyals als companys de l’altra barca perquè anessin a ajudar-los. Ells hi van anar i van omplir les dues barques, tant que van començar a enfonsar-se. Quan Simó Pere ho va veure, es va llançar als genolls de Jesús dient: «Senyor, no sóc digne d’estar prop teu, perquè sóc pecador!». Al veure que havien pescat tants peixos, ell i els que estaven amb ell no s’ho podien creure; i els va passar el mateix a Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Però Jesús li va dir a Simó: «No tinguis por. D’ara endavant seràs pescador de persones». I ells van tornar les barques a terra, ho van deixar tot i el van seguir » (Lluc 5:1-11).

Jesucrist multiplica els pans: « Després d’això, Jesús va anar a l’altra banda del llac de Galilea, o de Tiberíades. I el va seguir molta gent, perquè veien els miracles que feia quan curava els malalts. Aleshores Jesús va pujar a una muntanya i s’hi va asseure amb els seus deixebles. S’apropava la Pasqua, la festa dels jueus. Quan Jesús va alçar els ulls i va veure una gran gentada que venia cap a ell, li va dir a Felip: «¿On comprarem pa perquè mengi tota aquesta gent?». Li va dir això per posar-lo a prova, perquè sabia el que estava a punt de fer. Felip li va contestar: «Ni amb 200 denaris* n’hi hauria prou per donar un trosset de pa a cadascú».  Un dels seus deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, li va dir:  «Aquí hi ha un noiet que té cinc pans d’ordi i dos peixets. Però això no és res per a tanta gent». Llavors Jesús va dir: «Feu seure la gent». En aquell lloc hi havia molta herba i la gent s’hi va asseure. Entre la multitud hi havia uns 5.000 homes. Jesús va agafar el pa, i després de donar gràcies a Déu, el va repartir als que estaven asseguts. Va fer el mateix amb els peixets, i en van menjar tant com van voler.  Quan tothom va quedar satisfet, va dir als seus deixebles: «Recolliu els trossos que han sobrat perquè no es desaprofiti res». Ells els van recollir, i van omplir dotze cistells amb els trossos que van sobrar als que havien menjat dels cinc pans d’ordi. Quan la gent va veure el miracle que havia fet, van dir: «Aquest realment és el Profeta que havia de venir al món». Però Jesús, que sabia que estaven a punt de venir i endur-se’l per fer-lo rei, se’n va anar una altra vegada a la muntanya tot sol » (Joan 6:1-15). Hi haurà menjar en abundància a tota la terra (Salms 72:16; Isaïes 30:23).

Jesucrist ressuscita el fill d’una vídua: « Poc després Jesús va viatjar a una ciutat anomenada Naïm, i l’acompanyaven els seus deixebles i una gran gentada.  Quan s’acostava a l’entrada de la ciutat, va veure que duien a enterrar un mort, l’únic fill d’una viuda. I molta gent de la ciutat anava amb ella.  Quan el Senyor la va veure, se’n va compadir i li va dir: «No ploris».  Jesús es va apropar i va tocar el fèretre, i els que el portaven es van aturar. Aleshores, Jesús va dir: «Noi, t’ho mano: Aixeca’t!».  El mort es va incorporar i va començar a parlar, i Jesús el va tornar a la seva mare.  Tots van quedar admirats i van començar a glorificar Déu, dient: «Ha sorgit un gran profeta entre nosaltres» i «Déu s’ha recordat del seu poble».  Aquesta notícia es va escampar per tot Judea i per tota aquella regió » (Lluc 7:11-17).

Jesucrist ressuscita a la filla de Jairus: « Mentre encara parlava, va arribar un missatger del cap de la sinagoga i va dir: «La teva filla ha mort, no molestis més el Mestre». Però Jesús, que ho va sentir, li va dir: «No pateixis, només tingues fe, i viurà».  Quan va arribar a la casa, només va deixar que entressin amb ell Pere, Joan, Jaume i els pares de la nena.  La gent plorava per la nena i es donaven cops al pit perquè estaven molt tristos. Per això Jesús els hi va dir: «No ploreu, perquè no és morta, sinó que dorm».  I van començar a burlar-se d’ell, perquè sabien que la nena era morta.  Però ell la va agafar de la mà i li va dir: «Noieta, aixeca’t!».  Ella va tornar a la vida i es va aixecar immediatament, i Jesús va manar que li donessin alguna cosa per menjar. Els seus pares estaven tan contents que no s’ho podien creure, però Jesús els hi va manar que no expliquessin a ningú el que havia passat » (Lluc 8:49-56).

Jesucrist ressuscita al seu amic Lázaro, que havia mort feia quatre dies: « Jesús encara no havia entrat al poble, sinó que estava on Marta l’havia trobat. Al veure que Maria s’aixecava corrents i sortia, els jueus que l’estaven consolant a casa la van seguir, pensant-se que anava a la tomba a plorar. Quan Maria va arribar on estava Jesús i el va veure, es va llançar als seus peus i li va dir: « Senyor, si haguessis estat aquí, el meu germà no hauria mort ». Quan Jesús va veure que plorava i que els jueus que l’acompanyaven també ploraven, se li va encongir el cor i es va posar molt trist. Ell va preguntar: « On l’heu posat? ». Ells li van dir: « Senyor, vine i ho veuràs ». I Jesús es va posar a plorar. Aleshores els jueus van dir: « Mireu com se l’estimava! ». Però alguns d’ells van dir: « Si aquest home va obrir els ulls del cec, ¿no hauria pogut impedir que Llàtzer morís? ».

A Jesús se li va tornar a encongir el cor. Llavors va anar a la tomba, que era una cova tancada amb una pedra, i va dir: « Traieu la pedra ». Però Marta, la germana del difunt, li va dir: « Senyor, després de quatre dies, ja deu fer mala olor ». Jesús li va contestar: « ¿No t’he dit que si tenies fe, veuries la glòria de Déu? ». Llavors van treure la pedra, i Jesús va mirar cap al cel i va dir: « Pare, et dono les gràcies perquè m’has escoltat. Ja sé que sempre m’escoltes, però ho dic perquè la gent que m’envolta cregui que tu m’has enviat ». Després de dir això, va cridar amb veu forta: « Llàtzer, surt! ».  I l’home que havia estat mort va sortir. Tenia els peus i les mans embolicades amb roba, i la seva cara estava embolicada amb un mocador. I Jesús els hi va dir: « Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar » »  (Joan 11:30-44).

La darrera préssec miraculosa (poc després de la resurrecció de Crist): « Quan començava a clarejar, Jesús estava a la vora del llac, però els deixebles no el van reconèixer. Aleshores, Jesús els hi va dir: «Fills meus, no teniu res per menjar, veritat?». Ells van respondre: «No, no tenim res». Ell els hi va dir: «Llanceu la xarxa al costat dret de la barca i trobareu peixos». Ells ho van fer i, de tants peixos que van agafar, no van ser capaços de pujar la xarxa. Aleshores, el deixeble que Jesús estimava li va dir a Pere: «És el Senyor!». Quan Simó Pere ho va sentir, es va posar la roba, perquè anava mig despullat, i es va llançar a l’aigua. Els altres deixebles hi van arribar amb la barqueta, arrossegant la xarxa plena de peixos, perquè no estaven gaire lluny de terra, només a uns noranta metres » (Joan 21:4-8).

Jesucrist va fer molts altres miracles. Ens permeten reforçar la nostra fe, animar-nos i tenir una visió de les moltes benediccions que hi haurà al paradís. Les paraules escrites de l’apòstol Joan resumeixen molt bé el nombre prodigiós de miracles que va fer Jesucrist, com a garantia del que passarà al paradís: “Jesús encara va fer moltes altres coses, que si s’escrivissin una per una, crec que el món no podria contenir tots els rotlles que s’escriurien » (Joan 21:25).

***

Altres articles d’estudi bíblic:

La teva paraula és una làmpada per als meus peus i una llum per al meu camí (Salm 119:105)

La celebració de la commemoració de la mort de Jesucrist

La promesa de Déu

Per què Déu permet el sofriment i el mal?

L’esperança de la vida eterna

L’ensenyament elemental de la Bíblia

Què cal fer abans de la gran tribulació?

Bible Articles Language Menu

Una taula resum de més de setanta idiomes, cadascun dels quals conté sis articles bíblics importants…

Table of contents of the http://yomelyah.fr/ website

Llegiu la Bíblia cada dia. Aquest contingut inclou articles bíblics educatius en anglès, francès, castellà i portuguès (utilitzeu Google Translate per seleccionar un d’aquests idiomes, així com el vostre idioma preferit per entendre el contingut d’aquests articles)…

***

X.COM (Twitter)

FACEBOOK

FACEBOOK BLOG

MEDIUM BLOG

Biblia Catalana – Traduccio Interconfessional

L’alegria per l’esperança és l’energia de la nostra resistència

« Però quan comenci a passar tot això, aixequeu-vos i alceu el cap, perquè Déu us alliberarà aviat »

(Lluc 21:28)

Després de descriure esdeveniments dramàtics que precedirien la fi d’aquest sistema de coses, en un moment que hauria de ser molt angoixant i que vivim ara, Jesucrist va dir als seus deixebles que “aixequessin el cap” perquè el compliment de la nostra esperança està dibuixant a prop.

Com mantenir l’alegria mentre es troba a les proves personals? L’apòstol Pau va escriure que hem de seguir el patró de Jesucrist: « Per tant, com que ens envolta un núvol de testimonis tan gran, alliberem-nos nosaltres també de tota càrrega i del pecat que fàcilment ens atrapa, i correm amb aguant la carrera que tenim davant nostre,  mentre mirem fixament Jesús, el Representant Principal i el Perfeccionador de la nostra fe. Ell, pel goig que tenia al seu davant, va suportar la mort en un pal de turment sense avergonyir-se’n, i s’ha assegut a la dreta del tron de Déu.  Així doncs, penseu atentament en aquell que ha aguantat tantes paraules hostils dels pecadors, amb les quals es condemnen a ells mateixos, i d’aquesta manera no us cansareu ni abandonareu » (Hebreus 12:1-3).

Jesucrist va treure l’energia de la seva resistència davant les proves per l’alegria de l’esperança que se li posava. És important treure energia per alimentar la nostra resistència, a través de l ‘ »alegria » de la nostra esperança de vida eterna posada davant nostre. Pel que fa a les nostres proves, Jesucrist va dir que s’haurien de resoldre dia a dia: « Qui de vosaltres, per més que es preocupi, pot allargar una mica* la seva vida? » (Mateu 6:27-34). El principi és senzill, hem d’utilitzar el present per resoldre els nostres problemes que sorgeixen, posant la nostra confiança en Déu, per ajudar-nos a trobar una solució: « Així doncs, no us preocupeu per l’endemà, perquè l’endemà tindrà les seves preocupacions. Ja n’hi ha prou amb els problemes de cada dia” (Mateu 6:34). L’aplicació d’aquest principi ens ajudarà a gestionar millor l’energia mental o emocional per fer front als nostres problemes quotidians. Jesucrist desaconsella una previsió excessiva, fins i tot morbosa, problemes o proves que puguin desordenar la nostra ment i treure tota l’energia espiritual (compareu amb Marc 4:18,19).

Per tornar a l’ànim escrit a Hebreus 12:1-3, hem d’utilitzar la nostra capacitat mental per projectar-nos cap al futur a través de l’alegria amb l’esperança, que forma part del fruit de l’esperit sant (Gàlates 5:22,23). A la Bíblia està escrit que Jehovà és un Déu feliç i que el cristià predica « bones notícies d’un Déu feliç » (1 Timoteu 1:11). Tot i que aquest sistema de coses mai no ha estat tant en la foscor espiritual, hem de ser focus de llum per les bones notícies que compartim, però també per l’alegria de la nostra esperança de voler irradiar als altres (Mateu 5:14-16). El següent vídeo i l’article, basats en l’esperança de la vida eterna, s’han desenvolupat amb aquest objectiu d’alegria amb esperança: “Alegreu-vos i estigueu molt contents, perquè us espera una gran recompensa al cel, ja que els profetes de l’antiguitat també van ser perseguits d’aquesta manera” (Mateu 5:12). Fem de l’alegria de Jehovà el nostre reducte: “No estiguis trist, perquè l’alegria de Jehovà és el vostre reducte” (Nehemies 8:10).

Vida eterna al paradís terrestre

« I tinc la mateixa esperança que ells, que Déu ressuscitarà tant els justos com els injustos » (Fets 24:15)

« Això és el que va fer el Fill de l’home. Ell no va venir perquè el servissin, sinó per servir els altres i donar la seva vida com a rescat per moltes persones »

« Que la seva carn sigui més fresca que en la joventut, que torni als dies del seu jovent vigor » (Job 33:25)

« Cap resident dirà: »Estic malalt » Les persones que viuen a la terra tindran la seva culpa perdonada » (Isaïes 33:24)

Les benediccions del sacrifici de Crist, que ens lliurarà de la mort

« I tinc la mateixa esperança que ells, que Déu ressuscitarà tant els justos com els injustos » (Fets 24:15)

« Això és el que va fer el Fill de l’home. Ell no va venir perquè el servissin, sinó per servir els altres i donar la seva vida com a rescat per moltes persones »

« I només estareu contents! » (Deuteronomi 16:15)

La vida eterna mitjançant l’alliberament de la humanitat de la servitud del pecat

« Perquè Déu va estimar tant el món que va entregar el seu Fill únic, perquè tots els que creguin en ell no siguin destruïts sinó que puguin viure per sempre. (…) Qui creu en el Fill viurà per sempre; qui desobeeix el Fill no obtindrà la vida, i la ira de Déu sempre estarà damunt d’ell »

(Joan 3:16,36)

Jesucrist, quan era a la terra, ensenyava sovint l’esperança de la vida eterna. Tot i això, també va ensenyar que la vida eterna només s’obtindrà mitjançant la fe en el sacrifici de Crist (Joan 3:16,36). El valor de rescat del sacrifici de Crist permetrà la curació, rejoveniment i resurrecció.

Llibertat mitjançant les benediccions del sacrifici de Crist

« Això és el que va fer el Fill de l’home. Ell no va venir perquè el servissin, sinó per servir els altres i donar la seva vida com a rescat per moltes persones »

(Mateu 20:28)

« Quan Job hagué pregat pels seus amics, Jehovà li va retornar la felicitat perduda i li va duplicar els béns » (Job 42:10). Serà el mateix per a tots els membres de la gran multitud que hauran sobreviscut a la Gran Tribulació. Jehovà Déu, mitjançant el rei Jesucrist, els beneirà, ja que el deixeble Jaume ens va recordar: « Proclamem feliços els que han aguantat. Heu sentit a parlar de l’aguant de Job i heu vist com Jehovà el va beneir, i per això sabeu que Jehovà és molt compassiu i misericordiós » (Jaume 5:11).

El sacrifici de Crist permet el perdó i un valor de rescat que permet un intercanvi de cossos per resurrecció, regeneració per curació i rejoveniment.

El sacrifici de Crist eliminarà les malalties

« Cap resident dirà: »Estic malalt » Les persones que viuen a la terra tindran la seva culpa perdonada » (Isaïes 33:24).

« En aquell moment s’obriran els ulls dels cecs, i les orelles dels sords s’obriran. Aleshores, els coixos pujaran com un cérvol, i la llengua de la muda plorarà d’alegria. Perquè les aigües hauran brollat al desert i els torrents a la plana del desert” (Isaïes 35:5,6).

El sacrifici de Crist permetrà rejovenir

« Que la seva carn sigui més fresca que en la joventut, que torni als dies del seu jovent vigor » (Job 33:25).

El sacrifici de Crist permetrà la resurrecció dels morts

« Molts dels qui dormen a la pols de la terra es desvetllaran, els uns per a la vi-da eterna, els altres per a l’oprobi, per a la reprovació eterna » (Daniel 12:2).

« I tinc la mateixa esperança que ells, que Déu ressuscitarà tant els justos com els injustos » (Fets 24:15).

« No us sorprengueu d’això, perquè ve l’hora en què tots els que estan a les tombes escoltaran la seva veu i en sortiran. Els que van fer coses bones rebran una resurrecció de vida, i els que van fer coses dolentes rebran una resurrecció de judici » (Joan 5:28,29).

« I vaig veure un gran tron de color blanc i Aquell que hi estava assegut. El cel i la terra van fugir de davant seu, i mai més van ser trobats. Vaig veure els morts, tant els grans com els petits, drets davant del tron, i es van obrir uns llibres. També es va obrir un altre llibre: el llibre de la vida. Els morts van ser jutjats per les seves accions segons el que hi havia escrit als llibres. I el mar va tornar els seus morts, i la mort i la Tomba* també van tornar els seus morts, i aquests van ser jutjats individualment segons les seves accions. I la mort i la Tomba van ser llançades al llac de foc, que representa la segona mort. I tots els que no tenien el nom escrit al llibre de la vida també van ser llançats al llac de foc » (Apocalipsis 20:11-13).

Les persones injustes ressuscitades, seran jutjades sobre la base de les seves accions bones o dolentes, en el futur paradís terrestre.

El sacrifici de Crist permetrà a la gran multitud sobreviure a la gran tribulació i tenir vida eterna sense morir mai

« Després d’això, vaig veure una gran multitud que ningú era capaç de comptar. Eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües, que estaven drets davant del tron i davant del Corder. Anaven vestits amb roba blanca i portaven fulles de palmera a les mans. I cridaven amb veu forta: « La salvació ve del nostre Déu, que està assegut al tron, i del Corder ».

Tots els àngels estaven drets al voltant del tron, dels ancians i dels quatre querubins, i es van agenollar de cara a terra davant del tron i van adorar Déu, dient: « Amén! Que el nostre Déu rebi l’alabança, la glòria, la saviesa, l’agraïment, l’honor, el poder i la força per sempre. Amén ».

Aleshores, un dels ancians em va preguntar: « Qui són aquests que van vestits de blanc, i d’on vénen? ». Tot seguit li vaig respondre: « Senyor meu, tu ets qui ho sap ». I ell em va dir: « Aquests són els que vénen de la gran tribulació, i han rentat i blanquejat la seva roba amb la sang del Corder.  És per això que estan davant del tron de Déu servint-lo nit i dia al seu temple; i Aquell que està assegut al tron els protegirà.  No tindran gana ni set mai més, ni els cremarà el sol ni la xafogor,  perquè el Corder, que està al mig* del tron, els pasturarà i els portarà a les fonts de l’aigua de la vida. I Déu eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls » » (Apocalipsi 7:9-17).

El regne de Déu governarà la terra

« Aleshores vaig sentir una veu forta que sortia del tron i deia: « Mira! El tabernacle de Déu està amb la humanitat, i ell viurà amb ells, i ells seran el seu poble, i Déu estarà amb ells.  I eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i la mort ja no existirà, i mai més hi haurà laments, ni plors, ni sofriment. Les coses del passat ja no hi són » » ( Apocalipsi 21:1-4).

« Alegreu-vos de Jehovà i sigueu alegres, justos; i crideu d’alegria, tots els que teniu el cor dret » (Salms 32:11)

Els justos viuran per sempre i els malvats periran

« Feliços els dòcils, perquè heretaran la terra » (Mateu 5:5).

« Dura tan poc, el malvat! Si mires al seu lloc, ja no l’hi trobes. Però els humils posseiran la terra, fruiran d’una gran pau. El malvat intriga contra el just, estreny les dents contra ell. Però Jehovà se’n riu, perquè veu com s’acosta la seva hora. Els malvats desembeinen l’espasa i tiben l’arc per abatre els pobres i els humils, per assassinar els qui van per bon camí; però l’espasa els entra fins al cor i els arcs se’ls trenquen. (…) perquè els braços dels malvats es trencaran, però als justos, Jehovà els sosté. (…) Els malvats acabaran malament; els enemics de Jehovà s’esvairan, acabaran com el greix de les víctimes, s’esvairan amb el fum. (…) No quedarà ni rastre dels injustos, serà exclòs el llinatge dels malvats; però els justos posseiran la terra, hi habitaran per sempre més. (…) Espera en Jehovà, segueix els seus camins; t’exaltarà i tu posseiràs la terra, i en veuràs exclosos els malvats. (…) Fixa’t en els íntegres, mira els honrats: l’home de pau té descendència; però els pecadors desapareixen tots alhora, serà exclosa la descendència dels malvats. És Jehovà qui salva els justos, els protegeix en dies de perill. Jehovà els ajuda i els allibera, els allibera dels malvats i els salva, perquè en ell es refugien » (Salms 37:10-15, 17, 20, 29, 34, 37-40).

« Segueix, doncs, la bona ruta, fressa les vies dels justos. Perquè els rectes habitaran el país i els honrats podran quedar-s’hi, mentre que els malvats en seran exclosos i els infidels seran arrencats de la terra. (…) Plouen benediccions sobre el cap del just, però la mala fama cobreix el malvat. La memòria del just serà beneïda, el nom del malvat serà oblidat » (Proverbis 2:20-22; 10:6,7).

Les guerres cessaran, hi haurà pau als cors i a tota la terra

« Heu sentit que es va dir: “Estima els altres, però odia els enemics”. Però jo us dic que heu d’estimar els vostres enemics i orar pels que us persegueixen. Així demostrareu que sou fills del vostre Pare celestial, ja que ell fa sortir el sol sobre dolents i bons, i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè si només estimeu els que us estimen, quin premi us mereixeu? ¿No fan el mateix els cobradors d’impostos? I si només saludeu els vostres germans, quin mèrit té? ¿No fa el mateix la gent de les altres nacions? Per tant, heu de ser perfectes, tal com el vostre Pare celestial és perfecte” (Mateu 5:43-48).

« Perquè si perdoneu els errors dels altres, el vostre Pare celestial també us perdonarà a vosaltres; 15  però si no perdoneu els errors dels altres, el vostre Pare tampoc us perdonarà els vostres » (Mateu 6:14,15).

« Jesús li va dir: « Guarda’t l’espasa, perquè tots els que agafen l’espasa, moriran per l’espasa » » (Mateu 26:52).

« Vine a veure les gestes de Jehovà, les meravelles que fa sobre la terra. Fa cessar les guerres fins a l’extrem de la terra. L’arc, el trenca, sí que trenca la llança; crema els carros amb foc » (Salms 46:8,9).

« Ell serà jutge entre les nacions, arbitrarà sobre els pobles. Forjaran relles de les seves espasesi falçs de les seves llances. Cap nació no empunyarà l’espasa contra una altra ni s’entrenaran mai més a fer la guerra » (Isaïes 2:4).

« En els darrers temps, s’alçarà ferma la muntanya del temple de Jehovà sobre els cims de les muntanyes, dominarà per damunt dels turons. Hi afluiran nacions, s’hi encaminaran tots els pobles dient: «Veniu, pugem a la muntanya de Jehovà, al temple del Déu de Jacob. Ell ens ensenyarà els seus camins i nosaltres seguirem les seves rutes.» Perquè de Sió en surt l’ensenyament, de Jerusalem, la paraula de Jehovà. Ell serà jutge entre moltes nacions, arbitrarà sobre pobles nombrosos i llunyans. Forjaran relles de les seves espases i falçs de les seves llances. Cap nació no empunyarà l’espasa contra una altra ni s’entrenaran mai més a fer la guerra. Cadascú s’asseurà a l’ombra de la seva parra o de la seva figuera, sense por de ningú. Ha parlat Jehovà dels exèrcits » (Miquees 4:1-4).

Hi haurà molt menjar a tota la terra

« Hi haurà molt de gra a la terra; a la part superior de les muntanyes serà abundant. El seu fruit serà com al Líban, i els que són de la ciutat floriran com la vegetació de la terra » (Salms 72:16).

« Jehovà donarà la pluja a la llavor sembrada a la terra. El pa que produiran els camps serà bo i substanciós. Aquell dia el teu bestiar pasturarà en prats immensos » (Isaïes 30:23).

***

Altres articles d’estudi bíblic:

La teva paraula és una làmpada per als meus peus i una llum per al meu camí (Salm 119:105)

La celebració de la commemoració de la mort de Jesucrist

La promesa de Déu

Per què Déu permet el sofriment i el mal?

Els miracles de Jesucrist per reforçar la fe en l’esperança de la vida eterna

L’ensenyament elemental de la Bíblia

Què cal fer abans de la gran tribulació?

Bible Articles Language Menu

Una taula resum de més de setanta idiomes, cadascun dels quals conté sis articles bíblics importants…

Table of contents of the http://yomelyah.fr/ website

Llegiu la Bíblia cada dia. Aquest contingut inclou articles bíblics educatius en anglès, francès, castellà i portuguès (utilitzeu Google Translate per seleccionar un d’aquests idiomes, així com el vostre idioma preferit per entendre el contingut d’aquests articles)…

***

X.COM (Twitter)

FACEBOOK

FACEBOOK BLOG

MEDIUM BLOG

Biblia Catalana – Traduccio Interconfessional

PER QUÈ?

Per què Déu ha permès el patiment i la maldat fins avui?

« Fins quan, Jehovà, cridaré auxili i no m’escoltaràs, clamaré contra el violent i no em salvaràs? Per què em fas veure tanta injustícia? Per què et mires de lluny l’opressió, mentre jo he de presenciar destruccions i violències? Pertot esclaten processos i baralles. Les lleis no són respectades i la justícia no surt vencedora. El culpable fa condemnar l’innocent: les sentències es falsegen”

(Habacuc 1:2-4)

« M’he adonat, a més, de l’opressió que es comet en aquest món. Els oprimits ploren i no hi ha qui els consoli; i ningú no els pot consolar, perquè la força és dels opressors. (…) He vist de tot durant la meva vida efímera: gent bona que, malgrat ser bons, morien aviat, i gent dolenta que, tot i ser dolents, vivien molts anys. (…) Tot això ho he vist fixant-me en tot el que es fa sota el sol, en un temps en què l’home domina sobre l’home, per a desgràcia seva. (…) De fet, a la terra hi ha una cosa que decep: hi ha justos a qui les coses van com si fossin malvats i hi ha malvats a qui les coses van com si fossin justos. Jo mantinc que també això és decebedor. (…) Veig esclaus anar a cavall i prínceps anar a peu com esclaus”

(Eclesiastès 4:1; 7:15; 8:9,14; 10:7)

« De fet, tota la creació va ser sotmesa a una vida sense sentit, però no per voluntat pròpia sinó perquè Déu ho va permetre. Però també es va donar aquesta esperança »

(Romans 8:20)

« Quan algú passi per una prova, que no digui: «Déu m’està posant a prova». Perquè, amb coses dolentes, ningú pot posar a prova a Déu, i ell tampoc posa a prova a ningú »

(Jaume 1:13)

Per què Déu ha permès el patiment i la maldat fins avui?

L’autèntic culpable d’aquesta situació és Satanàs el dimoni, qualificat a la Bíblia com a acusador (Apocalipsi 12: 9). Jesucrist, el Fill de Déu, va dir que el dimoni era un mentider i un assassí de la humanitat (Joan 8:44). Hi ha dues grans acusacions que s’han fet:

1 – Una acusació contra el dret de Déu a governar sobre les seves criatures, tant invisibles com visibles.

2 – Una acusació sobre la integritat de la creació, especialment els éssers humans, a imatge de Déu (Gènesi 1:26).

Quan es presenta una denúncia i es presenten acusacions greus, es necessita molt de temps per investigar un processament o una defensa, abans del judici final. La profecia del capítol 7 de Daniel presenta la situació en què estan implicades la sobirania de Déu i la integritat de l’home, en un tribunal on té lloc el judici: “Un riu de foc naixia i sortia del seu davant. Els seus servidors eren mil milers, els seus assistents, deu mil miríades. El tribunal es va asseure i foren oberts uns llibres. (.…) Després el tribunal el judicarà i li traurà el poder, fins a destruir-lo i anorrear-lo totalment” (Daniel 7:10,26). Tal com s’escriu en aquest text, la sobirania de la terra que sempre ha pertangut a Déu s’ha tret del dimoni i també de l’home. Aquesta imatge del tribunal es presenta al capítol 43 d’Isaïes, on s’escriu que els que prenen partit per Déu són els seus « testimonis »: « Ho dic jo, el Jehovà: Els meus testimonis sou vosaltres, i ho és també el meu servent, que m’he escollit perquè comprengueu i cregueu en mi, i entengueu que jo sóc. Abans de mi no hi ha hagut cap Déu, i no n’hi haurà cap després de mi » (Isaïes 43:10,11). Jesucrist també és anomenat el « testimoni fidel » de Déu (Apocalipsi 1:5).

En relació amb aquestes dues acusacions greus, Jehovà Déu ha permès a Satanàs el diable i a la humanitat temps, durant més de 6.000 anys, presentar les seves proves, és a dir, si poden governar la terra sense la sobirania de Déu. Estem al final d’aquesta experiència on la mentida del diable queda exposada a plena llum del dia per la situació catastròfica en què es troba la humanitat, a la vora de la ruïna total (Mateu 24:22). El judici i l’execució de la sentència tindran lloc a la gran tribulació (Mateu 24:21; 25:31-46). Ara tractem les dues acusacions del diable més específicament examinant el que va passar a l’Edèn, als capítols 2 i 3 de Gènesi i al llibre dels capítols 1 i 2 de Job.

1 – Una acusació concernent el dret de Déu a governar sobre les seves criatures, invisibles i visibles

El capítol 2 de Gènesi ens informa que Déu va crear l’home i el va posar en un “jardí” anomenat Eden de diversos milers d’acres, si no més. Adam es trobava en condicions ideals i gaudia d’una gran llibertat (Joan 8:32). Tanmateix, Déu va posar un límit a aquesta immensa llibertat: un arbre: « El Jehovà Déu va prendre l’home i el va posar al jardí de l’Edèn perquè el conreés i el guardés. I li va donar aquest manament: – Pots menjar dels fruits de tots els arbres del jardí. Però no mengis del fruit de l’arbre del coneixement del bé i del mal, perquè el dia que en mengis, tingues per cert que moriràs » (Gènesi 2:15) -17). « L’arbre del coneixement del bé i del dolent » era simplement la representació concreta del concepte abstracte de bo i dolent. D’ara endavant, aquest veritable arbre, representat per a Adam, el límit concret, un « coneixement (concret) del bé i del dolent », fixat per Déu, entre el « bo », per obeir-lo i no menjar-ne i el « dolent » « , la desobediència.

És evident que aquest manament de Déu no era pesat (compareu-ho amb Mateu 11:28-30: « El meu jou és fàcil i la meva càrrega és lleugera » i 1 Joan 5:3 « Els seus manaments no són pesats » (els de Déu) ). Per cert, alguns han dit que el « fruit prohibit » significa relacions carnals: això està malament, perquè quan Déu va donar aquest manament, Eva no existia. Déu no prohibiria alguna cosa que Adam no pogués saber (compareu la cronologia dels esdeveniments Gènesi 2:15-17 (el manament de Déu) amb 2:18-25 (la creació d’Eva)).

La temptació del dimoni

« La serp era el més astut de tots els animals que el Senyor-Déu havia fet. Preguntà, doncs, a la dona: – Així, Déu us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí? La dona va respondre a la serp: – Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, 3però dels fruits de l’arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem. La serp li va replicar: – No, no morireu pas! 5Déu sap que, si un dia en mengeu, se us obriran els ulls i sereu com déus: coneixereu el bé i el mal. Llavors la dona, veient que el fruit de l’arbre era bo per a menjar i feia goig de veure, i que era temptador de tenir aquell coneixement, en va collir i en va menjar; i va donar-ne també al seu home, que en menjà amb ella » (Gènesi 3:1-6).

El diable ha atacat obertament la sobirania de Déu. Satanàs va donar a entendre obertament que Déu retenia informació amb el propòsit de fer mal a les seves criatures: « Perquè Déu ho sap » (el que implica que Adam i Eva no ho sabien i que els estava causant danys). Tot i això, Déu sempre va mantenir el control de la situació.

Per què Satanàs va parlar amb Eva més que amb Adam? L’apòstol Pau va escriure, per « enganyar-la »: « A més, Adam no va ser enganyat, sinó que va ser la dona qui va ser enganyada i va pecar » (1 Timoteu 2:14). Per què Eva va ser enganyada? A causa de la seva curta edat perquè tenia molt pocs anys d’experiència, mentre que Adam tenia almenys més de quaranta anys. De fet, Eva, a la seva curta edat, es va sorprendre poc que una serp li parlés. Normalment continuava aquesta inusual conversa. Per tant, Satanàs va aprofitar la inexperiència d’Eva per fer-la pecar. Tot i això, Adam sabia el que feia, va prendre la decisió de pecar de manera deliberada. Aquesta primera acusació del diable es relacionava amb el dret natural de Déu a governar sobre les seves criatures, tant invisibles com visibles (Apocalipsi 4:11).

El judici i la promesa de Déu

Poc abans d’acabar aquell dia, abans de la posta de sol, Déu va jutjar els tres culpables (Gènesi 3:8-19). Abans de determinar la culpa d’Adam i Eva, Jehovà Déu es va conformar amb fer-los una pregunta sobre el seu gest i van respondre: « L’home va respondre: – La dona que has posat al meu costat m’ha ofert el fruit de l’arbre i n’he menjat. Llavors el Senyor-Déu va dir a la dona: – Per què ho has fet, això? Ella va respondre: – La serp m’ha enganyat i n’he menjat » (Gènesi 3:12,13). Lluny d’admetre la seva culpabilitat, tant Adam com Eva van intentar justificar-se. Fins i tot, Adam va retreure indirectament a Déu que li hagués donat una dona que el va equivocar: « La dona que vas donar perquè estigués amb mi ». A Gènesi 3:14-19 podem llegir el judici de Déu amb una promesa del compliment del seu propòsit: « Posaré enemistat entre tu i la dona, entre el teu llinatge i el seu. Ell t’atacarà al cap i tu l’atacaràs al taló » (Gènesi 3:15). Amb aquesta promesa, Jehovà Déu significava particularment que el seu propòsit inevitablement es faria realitat, informant a Satanàs el diable que seria destruït. A partir d’aquest moment, el pecat va entrar al món, així com la seva principal conseqüència, la mort: « Per mitjà d’un sol home el pecat va entrar al món, i amb el pecat també hi va entrar la mort, i així la mort es va estendre a tots els homes, perquè tots havien pecat » (Romans 5:12).

2 – L’acusació del dimoni sobre la integritat de l’ésser humà, feta a imatge de Déu

El repte del diable

El diable va donar a entendre que hi havia un defecte en la naturalesa humana. Això és evident en el repte del diable sobre la integritat del fidel servidor Job:

« Jehovà li preguntà: – I tu, d’on véns? Ell respongué: – De fer voltes per la terra i recórrer-la. Jehovà li va dir: – ¿T’has fixat en el meu servent Job? No hi ha cap home com ell en tota la terra: és íntegre i recte, em reverencia i s’aparta del mal. L’Acusador va contestar: – ¿És que Job reverencia Déu de franc? 10¿No és cert que l’has envoltat d’un clos per protegir-lo, a ell, la seva família i tots els seus béns? Tu l’has beneït en tot el que ha emprès, i els seus ramats es multipliquen sobre la terra. Però, només que aixequis la mà i toquis els seus béns, et juro que et maleirà a la cara! Llavors el Senyor digué a l’Acusador: – Poso a les teves mans tot el que té, però a ell no el toquis. I l’Acusador es va retirar de la presència de Jehovà. (…) Jehovà li preguntà: – I tu, d’on véns? Ell respongué: – De fer voltes per la terra i recórrer-la. El Senyor li va dir: – ¿T’has fixat en el meu servent Job? No hi ha cap home com ell en tota la terra: és íntegre i recte, em reverencia i s’aparta del mal. M’has incitat a arruïnar-lo i no has aconseguit res: encara es manté ferm en la seva integritat. L’Acusador va contestar: – No és res, això de Job: per salvar la pell, l’home s’ho juga tot. 5Però, només que aixequis la mà i toquis la seva persona, et juro que et maleirà a la cara! Llavors Jehovà digué a l’Acusador: – El poso a les teves mans, però respecta-li la vida » (Job 1:7-12; 2:2-6).

Segons Satanàs el diable, l’home serveix a Déu no per amor al seu Creador, sinó per interès propi i oportunisme. Pressionat per la pèrdua dels seus béns i per la por de la mort, segons Satanàs el diable, l’home només podia apartar-se de la seva lleialtat a Déu. Però Job va demostrar que Satanàs és un mentider: Job va perdre totes les seves possessions, va perdre els seus deu fills i gairebé va morir amb un « bullit maligne » (Job 1 i 2). Tres falsos amics van torturar psicològicament Job, dient que tots els seus problemes provenien de pecats ocults per la seva banda, i per tant Déu el castigava per la seva culpa i maldat. No obstant això, Job no es va apartar de la seva integritat i va respondre: « És impensable que et declari just! Fins que no caduc, no renunciaré a la meva integritat » (Job 27:5).

Tanmateix, la derrota més important del diable pel que fa al manteniment de la integritat de l’home fins a la mort, va ser sobre Jesucrist que va ser obedient al seu Pare fins a la mort: « I encara més, quan va venir com a humà, es va humiliar i va ser obedient fins a la mort, una mort en un pal de turment » (Filipencs 2:8). Jesucrist, per la seva integritat fins a la mort, va oferir al seu Pare una victòria espiritual molt preuada, per això va ser recompensat: « Per aquesta raó, Déu l’ha exalçat a una posició superior i bondadosament li ha donat el nom que està per sobre de qualsevol altre nom, perquè tothom s’agenolli en el nom de Jesús —els que estan al cel, els que estan a la terra i els que estan sota la terra—,  i tothom reconegui públicament que Jesucrist és Senyor per a la glòria de Déu, el Pare » (Filipencs 2:9-11).

En la il·lustració del fill pròdig, Jesucrist ens dóna una millor comprensió de com va actuar el seu Pare en situacions en què les seves criatures desafien la seva autoritat durant un temps (Lluc 15:11-24). El fill pròdig va demanar al seu pare la seva herència i deixar la casa. El pare va permetre que el seu fill ja gran prengués aquesta decisió, però també n’assumeixi les conseqüències. De la mateixa manera, Déu va deixar Adam per utilitzar la seva lliure elecció, però també per assumir-ne les conseqüències. La qual cosa ens porta a la següent pregunta sobre el patiment de la humanitat.

Les causes del patiment

La patiment és el resultat de quatre factors principals

1 – El diable és el que causa sofriment (però no sempre) (Job 1:7-12; 2:1-6). Segons Jesucrist, ell és el governant d’aquest món: « Ara s’està jutjant aquest món, i el governant d’aquest món serà expulsat » (Joan 12:31; 1 Joan 5:19). Per això, tota la humanitat està infeliç: « Perquè sabem que fins ara tota la creació no ha deixat de gemegar ni de patir » (Romans 8:22).

2 – La sofriment és el resultat de la nostra condició de pecador, que ens condueix a la vellesa, a la malaltia i a la mort: « Per mitjà d’un sol home el pecat va entrar al món, i amb el pecat també hi va entrar la mort, i així la mort es va estendre a tots els homes, perquè tots havien pecat. (…) Perquè el pecat ens paga amb la mort” (Romans 5:12; 6:23).

3 – El patiment pot ser el resultat de males decisions humanes (per part nostra o de la resta d’humans): « No faig les coses bones que desitjo fer, sinó que faig les coses dolentes que no desitjo fer » (Deuteronomi 32:5; Romans 7:19). El patiment no és el resultat d’una “suposada llei del karma”. Això és el que podem llegir al capítol 9 de Joan:  » Mentre Jesús passava, va veure un home que era cec de naixement, i els seus deixebles li van preguntar: «Rabí, qui va pecar perquè nasqués cec: ell o els seus pares?». Jesús va respondre: «No van pecar ni ell ni els seus pares. Això ha passat perquè per mitjà d’aquest cas la gent vegi les obres de Déu » (Joan 9:1-3). Les « obres de Déu », en el seu cas, havien de ser la seva curació miraculosa.

4 – El patiment pot ser el resultat de « moments i esdeveniments imprevistos », que fan que la persona estigui en el lloc equivocat en el moment equivocat: « Encara he vist més coses sota el sol: no són els més àgils els qui guanyen la cursa, ni els més forts els qui vencen en el combat; ni són els savis els qui tenen segur el menjar, ni els intel·ligents els qui es fan rics, ni els qui saben moltes coses els qui es guanyen l’amistat. Perquè a tothom li arriba el temps i el contratemps. De fet, l’home ignora la seva hora. Com els peixos agafats per la xarxa traïdora o com els ocells enxampats al parany, així són atrapats els homes per l’hora infausta que d’improvís els cau al damunt » (Eclesiastès 9:11.12).

Això és el que va dir Jesucrist sobre dos fets tràgics que havien causat moltes morts: « En aquell moment, alguns dels presents li van explicar a Jesús el cas dels galileus que Pilat havia matat mentre oferien sacrificis. I ell els hi va dir: « ¿Penseu que això els hi va passar perquè eren més pecadors que tots els altres galileus? És clar que no. Però si no us penediu, tots vosaltres també morireu. I aquelles divuit persones que van morir a Siloam quan la torre els hi va caure al damunt, ¿penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? És clar que no. Però si no us penediu, tots vosaltres també morireu » » (Lluc 13:1-5). Jesucrist no va suggerir en cap moment que les víctimes d’accidents o desastres naturals pecessin més que d’altres, ni tan sols que Déu faci que aquests esdeveniments castigin els pecadors. Tant si es tracta de malalties, accidents o desastres naturals, no és Déu qui les causa i les víctimes no han pecat més que altres.

Déu eliminarà tots aquests patiments: « Aleshores vaig sentir una veu forta que sortia del tron i deia: « Mira! El tabernacle* de Déu està amb la humanitat, i ell viurà amb ells, i ells seran el seu poble, i Déu estarà amb ells. I eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i la mort ja no existirà, i mai més hi haurà laments, ni plors, ni sofriment. Les coses del passat ja no hi són » » (Apocalipsi 21:3,4).

Destí i lliure elecció

El « destí » o el fatalisme no són un ensenyament bíblic. No estem « destinats » a fer el bé o el mal, però segons la « lliure elecció », fem el bé o el mal (Deuteronomi 30:15). Aquesta visió del destí o del fatalisme està estretament relacionada amb la idea que molta gent té sobre l’omnisciència de Déu i la seva capacitat per conèixer el futur. Veurem com Déu utilitza la seva omnisciència o la seva capacitat per conèixer els esdeveniments abans d’hora. Veurem per la Bíblia que Déu l’utilitza de manera selectiva i discrecional o amb un propòsit específic, mitjançant diversos exemples bíblics.

Déu utilitza la seva omnisciència de manera discrecional i selectiva

Sabia Déu que Adam pecaria? Pel context de Gènesi 2 i 3, és obvi que no. Com podria Déu haver donat un manament a Adam quan sabia per endavant que el desobeiria? Això hauria estat contrari al seu amor i s’havia fet tot perquè aquest manament no fos pesat (1 Joan 4:8; 5:3). Aquí hi ha dos exemples bíblics que demostren que Déu utilitza la seva capacitat per conèixer el futur d’una manera selectiva i discrecional. Però també, que sempre utilitza aquesta habilitat per a un propòsit específic.

Prenguem l’exemple d’Abraham. Al Gènesi 22:1-14 hi ha el relat de la petició de Déu a Abraham de sacrificar el seu fill Isaac. En demanar a Abraham que sacrificés el seu fill, sabia per endavant si seria capaç d’obeir? En funció del context immediat de la història, no. Tot i que en el darrer moment Déu va impedir que Abraham fes aquest acte, està escrit així: “L’àngel li va dir: – No aixequis la mà contra el noi, no li facis res. Ara sé que reverencies Déu, tu que no li has refusat el teu fill únic” (Gènesi 22:12). Està escrit « Ara sé que reverencies Déu ». La frase « ara » mostra que Déu no sabia si Abraham seguiria aquesta petició.

El segon exemple es refereix a la destrucció de Sodoma i Gomorra. El fet que Déu enviï dos àngels per verificar una situació escandalosa demostra una vegada més que al principi no tenia totes les proves per prendre una decisió i, en aquest cas, va utilitzar la seva habilitat per conèixer mitjançant dos àngels (Gènesi 18:20,21).

Si llegim els diversos llibres bíblics profètics, trobarem que Déu sempre utilitza la seva capacitat per conèixer el futur amb un propòsit molt específic. Prenem un exemple bíblic senzill. Mentre Rebecca estava embarassada de bessons, el problema era quin dels dos fills seria l’avantpassat de la nació escollida per Déu (Gènesi 25:21-26). Jehovà Déu va fer una simple observació de la composició genètica d’Esaú i Jacob (tot i que no és la genètica la que controla completament el comportament futur), i en la seva capacitat de conèixer el futur, va fer una projecció en el futur per saber quins tipus d’homes anaven a convertir-se en: « Els teus ulls veien el meu embrió i en el teu llibre hi havia escrites totes les parts, pel que fa als dies en què es van formar i on encara no n’hi havia cap » (Salms 139:16). Basant-se en aquest coneixement previ, Déu va escollir (Romans 9:10-13; Fets 1:24-26 « Tu, Jehovà, que coneixes els cors de tots »).

Ens protegeix Déu?

Abans d’entendre el pensament de Déu sobre la nostra protecció personal, és important tenir en compte tres punts bíblics importants (1 Corintis 2:16):

1 – Jesucrist va demostrar que la vida actual que acaba amb la mort té un valor temporal per a tots els humans (Joan 11:11 (la mort de Llàtzer es descriu com a « son »)). A més, Jesucrist va demostrar que l’important és preservar la nostra perspectiva de vida eterna en lloc de buscar « sobreviure » a una prova per falta de coratge (Mateu 10:39, « ànima » = vida (Gènesi 35:16-19)). L’apòstol Pau, va demostrar que la « vida veritable » es centra en l’esperança de la vida eterna (1 Timoteu 6:19).

Quan llegim el llibre de Fets, trobem que de vegades Déu va permetre que la prova del cristià acabés amb la mort, en el cas de l’apòstol Jaume i el deixeble Esteban (Fets 7:54-60; 12:2). En altres casos, Déu va decidir protegir el deixeble. Per exemple, després de la mort de l’apòstol Jaume, Déu va decidir protegir l’apòstol Pere d’una mort idèntica (Fets 12:6-11). En termes generals, en el context bíblic, la protecció d’un servidor de Déu sovint està lligada al seu propòsit. Per exemple, mentre es trobava enmig d’un naufragi, hi havia una protecció divina col·lectiva de l’apòstol Pau i de tota la gent del vaixell (Fets 27:23, 24). La protecció divina col·lectiva formava part d’un propòsit diví superior, és a dir, que Pau havia de donar testimoni als reis (Fets 9:15,16).

2 – Aquesta qüestió de protecció divina s’ha de situar en el context dels dos desafiaments de Satanàs i, particularment, en les paraules que va fer sobre la integritat de Job: « ¿No és cert que l’has envoltat d’un clos per protegir-lo, a ell, la seva família i tots els seus béns? Tu l’has beneït en tot el que ha emprès, i els seus ramats es multipliquen sobre la terra » (Job 1:10). Per respondre a la qüestió d’integritat sobre Job i tota la humanitat, aquest desafiament del diable demostra que Déu havia d’eliminar, de manera relativa, la seva protecció de Job, cosa que també podria aplicar-se a a la humanitat. Poc abans de morir, Jesucrist, citant el salm 22:1, va demostrar que Déu li havia retirat tota protecció, cosa que va provocar la seva mort com a sacrifici (Joan 3:16; Mateu 27:46). No obstant això, per a la humanitat en el seu conjunt, aquesta retirada de la protecció divina continua sent relativa. De la mateixa manera que Déu va prohibir al dimoni provocar la mort de Job, també és evident que el mateix passa amb tota la humanitat (Mateu 24:22).

3 – Hem vist més amunt que el patiment pot ser el resultat de « moments i esdeveniments imprevistos », cosa que significa que les persones poden trobar-se en el moment equivocat, en el lloc equivocat (Eclesiastès 9: 11,12). Per tant, en general, els humans no estan protegits per Déu de les conseqüències de l’elecció que Adam va fer originalment. L’home envellix, es posa malalt i mor (Romans 5:12). Pot ser víctima d’accidents o de desastres naturals (Romans 8:20; el llibre de l’Eclesiastès conté una descripció molt detallada de la inutilitat de la vida present que inevitablement condueix a la mort: « La més gran de les vanitats! A diu l’unificador, la més gran de vanitats! Tot és vanitat! » (Eclesiastès 1:2)).

A més, Déu no protegeix els humans de les conseqüències de les seves males decisions: « No us enganyeu: de Déu no se’n burla ningú. Perquè el que un sembra, és el que recollirà.  Qui sembra per al seu cos imperfecte, del seu cos imperfecte en recollirà destrucció; però qui sembra per a l’esperit, de l’esperit en recollirà vida eterna” (Gàlates 6:7,8). Si Déu va deixar la humanitat a la inutilitat durant un temps relativament llarg, ens ajudarà a entendre que ha retirat la seva protecció de les conseqüències del nostre estat pecaminós. Per descomptat, aquesta perillosa situació per a tota la humanitat serà temporal (Romans 8:21). És llavors quan tota la humanitat, després de resoldre la disputa del diable, recuperarà la protecció benèvola de Déu al paradís terrenal (Salm 91:10-12).

Vol dir això que actualment ja no estem protegits individualment per Déu? La protecció que Déu ens dóna és la del nostre futur etern, en termes d’esperança de vida eterna, ja sigui per sobreviure a la gran tribulació o per la resurrecció, tal aguantarem fins al final (Mateu 24:13; Joan 5:28,29; Fets 24:15; Apocalipsi 7:9-17). A més, Jesucrist en la seva descripció del signe dels darrers dies (Mateu 24, 25, Marc 13 i Lluc 21) i el llibre de l’Apocalipsi (particularment als capítols 6:1-8 i 12:12), mostren que la humanitat passaria per grans desgràcies des del 1914, cosa que suggereix clarament que, durant un temps, Déu no la protegiria. Tot i això, Déu no ens ha deixat sense la possibilitat de protegir-nos individualment mitjançant l’aplicació de la seva benevolència guiada que conté la Bíblia, la seva Paraula. A grans trets, aplicar principis bíblics ajuda a evitar riscos innecessaris que podrien escurçar les nostres vides de manera absurda (Proverbis 3:1,2). Vam veure més amunt que el destí no existeix. Per tant, aplicar principis bíblics, la guia de Déu, serà com mirar atentament cap a la dreta i l’esquerra abans de creuar el carrer, per preservar les nostres vides (Proverbis 27:12).

A més, l’apòstol Pere va insistir a estar vigilant amb l’oració: « Però la fi de totes les coses s’ha apropat. Per tant, tingueu seny i estigueu sempre preparats per fer oració » (1 Pere 4:7). L’oració i la meditació poden protegir el nostre equilibri espiritual i emocional (Filipencs 4:6,7; Gènesi 24:63). Alguns creuen que han estat objecte de la protecció de Déu en algun moment de la seva vida. Res de la Bíblia impedeix que es vegi aquesta possibilitat excepcional, al contrari: « Realment proclamaré el nom de Jehovà davant vostre; sí, afavoriré a qui afavoriré i tindré pietat de qui tindré pietat » ( Èxode 33:19). Aquesta experiència es refereix a la relació exclusiva entre Déu i aquesta persona que hauria estat protegida per Déu, no ens correspon jutjar: « ¿Qui ets tu per jutjar el servidor d’un altre? Que estigui dret o que caigui és cosa del seu amo. De fet, es mantindrà dret, perquè Jehovà pot fer que es mantingui dret » (Romans 14:4).

Estimeu-vos, ajudeu-vos

Abans de la fi final del patiment, ens hem d’estimar i ajudar els uns als altres per tal d’alleujar el patiment del nostre entorn: « Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres; tal com jo us he estimat, estimeu-vos també els uns als altres. Tothom sabrà que sou els meus deixebles si us estimeu els uns als altres » (Joan 13:34,35). El deixeble Jaume, mig germà de Jesucrist, va escriure bé que aquest tipus d’amor s’ha de concretar mitjançant accions o iniciatives per ajudar el nostre proïsme que està en dificultats (Jaume 2:15,16). Jesucrist va animar a ajudar aquells que mai no ens la poden retornar (Lluc 14:13,14). En fer això, en certa manera « prestem » a Jehovà i Ell ens el retornarà… cent vegades (Proverbis 19:17).

És interessant observar el que Jesucrist esmenta com a accions de misericòrdia que ens permetran o no permetre tenir la seva aprovació: « Perquè vaig tenir gana i em vau donar menjar; vaig tenir set i em vau donar aigua; era un desconegut i em vau rebre a casa; no tenia roba i me’n vau donar; vaig estar malalt i em vau cuidar; vaig estar a la presó i em vau visitar » (Mateu 25:31-46). Donar menjar, donar de beure, rebre desconeguts, donar roba, visitar malalts, visitar presos empresonats per la seva fe. Cal tenir en compte que en totes aquestes accions no hi ha cap acte que es pugui considerar « religiós ». Per què ? Sovint, Jesucrist repetia aquest consell: « Vull misericòrdia, no sacrificis » (Mateu 9:13; 12:7). El significat general de la paraula « misericòrdia » és compassió en l’acció (el significat més estret és el perdó). Veure una persona que ho necessita, tant si el coneixem com si no, i si som capaços de fer-ho, li ajudem (Proverbis 3:27,28).

El sacrifici representa actes espirituals relacionats directament amb l’adoració a Déu. Tot i que, per descomptat, la nostra relació amb Déu és molt important, Jesucrist va demostrar que no hem d’utilitzar el pretext del « sacrifici » per abstenir-nos de mostrar pietat. En una determinada circumstància, Jesucrist va condemnar alguns dels seus contemporanis que van utilitzar el pretext del « sacrifici » per no ajudar materialment als seus pares envellits (Mateu 15:3-9). En aquest cas, és interessant llegir el que Jesucrist fa dir a aquells que intentaran tenir la seva aprovació i, no obstant això, no la tindran: “Aquell dia, molts em diran: “Senyor, Senyor, ¿no vam profetitzar en el teu nom, i en el teu nom vam expulsar dimonis, i en el teu nom vam fer molts miracles?” » (Mateu 7:22). Si comparem Mateu 7:21-23 amb 25:31-46 i Joan 13:34,35, ens adonem que, tot i que el « sacrifici » espiritual està estretament relacionat amb la misericòrdia, aquest últim no és menys important, Des de la perspectiva de Jehovà Déu i el seu Fill Jesucrist (1 Joan 3:17,18; Mateu 5:7).

El final del patiment és molt a prop

A la pregunta del profeta Habacuc (1:2-4), sobre per què Déu va permetre el sofriment i la maldat, aquí teniu la resposta: « Jehovà m’ha respost així: « Escriu el que jo et revelo, grava-ho sobre unes tauletes perquè es pugui llegir sense entrebancs. No és encara el moment que es compleixi, però vola cap al terme i no fallarà. Espera-ho, si és que triga; segur que vindrà sense retard » » (Habacuc 2:2,3). A continuació, es detallen alguns textos bíblics d’aquesta “visió” d’esperança que no arribarà tard:

« I vaig veure un cel nou i una terra nova, perquè el cel i la terra d’abans ja no existien, i el mar ja no hi era. També vaig veure la Nova Jerusalem, la ciutat santa, que baixava del cel i provenia de Déu, preparada com una núvia adornada per al seu nuvi. Aleshores vaig sentir una veu forta que sortia del tron i deia: « Mira! El tabernacle de Déu està amb la humanitat, i ell viurà amb ells, i ells seran el seu poble, i Déu estarà amb ells. I eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i la mort ja no existirà, i mai més hi haurà laments, ni plors, ni sofriment. Les coses del passat ja no hi són » » (Apocalipsi 21:1-4).

« El llop conviurà amb l’anyell, la pantera jaurà amb el cabrit; menjaran junts el vedell i el lleó, i un nen petit els guiarà. La vaca i l’óssa pasturaran juntes, jauran plegades les seves cries. El lleó menjarà palla com el bou, l’infant de llet jugarà vora el cau de l’escurçó, el nen ficarà la mà a l’amagatall de la serp. Ningú no serà dolent ni farà mal en tota la muntanya santa, perquè el país serà ple del coneixement de Jehovà, com l’aigua cobreix la conca del mar” (Isaïes 11:6-9).

« Llavors es desclouran els ulls dels cecs, i les orelles dels sords s’obriran. Llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig, perquè l’aigua ha brollat al desert, han nascut torrents a l’estepa. La terra ardent és ara un estany, el país de la set és ple de fonts d’aigua. En el clos on jeien els xacals, ara hi creixen canyes i joncs” (Isaïes 35:5-7).

« Ja no hi haurà nadons que visquin pocs dies, ni adults que no arribin a una llarga vellesa. Morirà jove qui mori a cent anys, i tindran per maleït el qui no hi arribi. Construiran cases i les habitaran, plantaran vinyes i en menjaran els fruits. No edificaran perquè un altre hi habiti, ni plantaran perquè un altre mengi. El meu poble viurà tant com els arbres que haurà plantat; els meus elegits veuran com envelleix l’obra de les seves mans. No treballaran en va, no infantaran per veure morir els fills. Són un llinatge que jo, el Senyor, beneeixo: viuran plegats amb els seus descendents. Abans que m’invoquin, ja els respondré, i encara pregaran que ja els hauré escoltat” (Isaïes 65:20-24).

« Llavors la seva carn recobra el vigor, retorna als anys de joventut” (Job 33:25).

« En aquesta muntanya, Jehovà de l’univers oferirà a tots els pobles un banquet de plats gustosos i de vins selectes: de plats gustosos i suculents, de vins selectes i clarificats. Farà desaparèixer en aquesta muntanya el vel de dol que cobreix tots els pobles, el sudari que amortalla les nacions; engolirà per sempre la mort. El Senyor Déu eixugarà totes les llàgrimes i esborrarà arreu de la terra la humiliació del seu poble. Jehovà mateix ho afirma” (Isaïes 25:6-8).

« Que visquin els teus morts, que ressuscitin les seves despulles! Vosaltres que jaieu a la pols, desvetlleu-vos i crideu de goig: la teva rosada, és rosada de llum, i el país de les ombres infantarà” (Isaïes 26:19).

« Molts dels qui dormen a la pols de la terra es desvetllaran, els uns per a la vi-da eterna, els altres per a l’oprobi, per a la reprovació eterna » (Daniel 12:2).

« No us sorprengueu d’això, perquè ve l’hora en què tots els que estan a les tombes* escoltaran la seva veu i en sortiran. Els que van fer coses bones rebran una resurrecció de vida, i els que van fer coses dolentes rebran una resurrecció de judici » (Joan 5:28,29).

« I tinc la mateixa esperança que ells, que Déu ressuscitarà tant els justos com els injustos » (Fets 24:15) (Las fiestas de las cosechas – Prefiguración de las diferentes resurrecciones (Colosenses 1:1-3; 2:17); Los príncipes terrestres (Salmo 45:16); Los sacerdotes terrestres, hijos de Sadoc (Ezequiel 40:46); Los levitas y la gran muchedumbre que viene de la Gran Tribulación (Apocalipsis 7:9-17)).

Qui és Satanàs el diable?

Jesucrist va descriure el dimoni de manera molt concisa: « Des del principi va ser un assassí i es va apartar de la veritat, perquè en ell no hi ha veritat. Quan menteix, li surt de dins, perquè és un mentider i el pare de la mentida » (Joan 8:44). Satanàs el diable no és l’abstracció del mal, sinó una criatura espiritual real (vegeu el relat de Mateu 4:1-11). De la mateixa manera, els dimonis també són àngels que s’han convertit en rebels que han seguit l’exemple del diable (Gènesi 6:1-3, per comparar-ho amb la carta del vers 6 de Judes: « I als àngels que no es van mantenir en la seva posició original, sinó que van abandonar el lloc que els corresponia, els ha encadenat per sempre en la foscor profunda fins al judici del gran dia »).

Quan està escrit « no es va mantenir ferm en la veritat », es demostra que Déu va crear aquest àngel sense pecat i sense cap rastre de maldat al seu cor. Aquest àngel, al començament de la seva vida, tenia un « bell nom » (Eclesiastès 7:1a). Tanmateix, no es va mantenir honest, va conrear l’orgull en el seu cor i amb el pas del temps es va convertir en « diable », que significa calumniador, i Satanàs, oponent; el seu antic i bell nom, la seva bona reputació, ha estat substituït per un de vergonya eterna. A la profecia d’Ezequiel (capítol 28), contra l’orgullós rei de Tir, s’al·ludeix clarament a l’orgull de l’àngel que es va convertir en « diable » i en « Satanàs »: « Fill d’home, entona una complanta pel rei de Tir. Digues-li: “Això et fa saber el Senyor Déu: »Eres un model de perfecció, ple de seny i de bellesa acabada; habitaves a l’Edèn, el jardí de Déu, i pedres precioses de tota mena ornaven el teu mantell: robí, topazi i diamant, crisòlit, ònix i jaspi, safir, turquesa i beril; els teus joiells i penjolls eren cisellats en or, preparats per a tu des del dia que fores creat. Vora el querubí protector d’ales esteses, jo et vaig donar un lloc; feies estada a la muntanya sagrada dels déus, on passejaves entre pedres de foc. Des del dia que fores creat mantenies una conducta íntegra, però et vas fer culpable » (Ezequiel 28:12-15). Amb el seu acte d’injustícia a l’Edèn es va convertir en un « mentider » que va causar la mort de tota la descendència d’Adam (Gènesi 3; Romans 5:12). Actualment, és Satanàs el diable qui governa el món: « Ara s’està jutjant aquest món, i el governant d’aquest món serà expulsat » (Joan 12:31; Efesis 2: 2; 1 Joan 5:19).

Satanàs el dimoni serà destruït permanentment: « Ben aviat, el Déu que dóna pau esclafarà Satanàs sota els vostres peus » (Gènesi 3:15; Romans 16:20).

***

Altres articles d’estudi bíblic:

La teva paraula és una làmpada per als meus peus i una llum per al meu camí (Salm 119:105)

La celebració de la commemoració de la mort de Jesucrist

La promesa de Déu

L’esperança de la vida eterna

Els miracles de Jesucrist per reforçar la fe en l’esperança de la vida eterna

L’ensenyament elemental de la Bíblia

Què cal fer abans de la gran tribulació?

Bible Articles Language Menu

Una taula resum de més de setanta idiomes, cadascun dels quals conté sis articles bíblics importants…

Table of contents of the http://yomelyah.fr/ website

Llegiu la Bíblia cada dia. Aquest contingut inclou articles bíblics educatius en anglès, francès, castellà i portuguès (utilitzeu Google Translate per seleccionar un d’aquests idiomes, així com el vostre idioma preferit per entendre el contingut d’aquests articles)…

***

X.COM (Twitter)

FACEBOOK

FACEBOOK BLOG

MEDIUM BLOG

Biblia Catalana – Traduccio Interconfessional

« Posaré enemistat entre tu i la dona, entre el teu llinatge i el seu. Ell t’atacarà al cap i tu l’atacaràs al taló »

(Gènesi 3:15)

Quin és el missatge d’aquesta endevinalla profètica? Jehovà Déu informa que el seu pla per poblar la terra amb una humanitat justa serà realment segur (Gènesi 1: 26-28). Déu redimirà la descendència a través de la « llinatge de la dona » (Gènesi 3:15). Aquesta profecia ha estat un « secret sant » durant segles (Marc 4:11, Romans 11:25, 16:25, 1 Corintis 2: 1,7 « secret sant »). Jehovà Déu ho va revelar gradualment al llarg dels segles. Aquí teniu el significat d’aquesta endevinalla profètica:

La dona: ella representa el poble celestial de Déu, composta d’àngels del cel: « Aleshores vaig veure un gran senyal al cel: una dona vestida de sol, que tenia la lluna sota els peus i que al cap hi portava una corona de dotze estrelles » (Apocalipsi 12: 1). Aquesta dona es descriu com la « Jerusalem des de dalt »: « En canvi, la Jerusalem de dalt és lliure, i és la nostra mare » (Gálatas 4:26). Es descriu com la « Jerusalem celestial »: « Però vosaltres us heu apropat a la muntanya de Sió, a la ciutat del Déu viu, és a dir, a la Jerusalem celestial, a desenes de milers d’àngels » (Hebreus 12:22). Durant mil·lennis, com Sarah, l’esposa d’Abraham, aquesta dona celestial era estèril (esmentada a Gènesi 3:15): « Crida d’alegria, Jerusalem, tu que eres estèril, que no havies infantat. Esclata en crits de goig i celebra-ho, tu que no donaves a llum, perquè ara té més fills l’abandonada que la dona amb marit, diu el Jehovà » (Isaïes 54: 1). Aquesta profecia va anunciar que aquesta dona celestial donaria a llum a molts fills (el rei Jesucrist i els 144.000 reis i sacerdots).

La posteritat de la dona: el llibre d’Apocalipsi revela qui és aquest fill: « Aleshores vaig veure un gran senyal al cel: una dona vestida de sol, que tenia la lluna sota els peus i que al cap hi portava una corona de dotze estrelles. 2 Estava embarassada i cridava pels dolors, perquè estava a punt de donar a llum. (…) Ella va donar a llum un fill que governarà* totes les nacions amb una vara de ferro. I de seguida es van emportar el nen cap a Déu i el seu tron » (Apocalipsi 12:1,2,5). Aquest fill va ser designat per l’àngel Gabriel com a Jesucrist: « Ell serà gran i serà anomenat Fill de l’Altíssim. Jehovà Déu li donarà el tron de David, el seu pare, i regnarà per sempre sobre la casa de Jacob, i el seu Regne no tindrà fi » (Lluc 1:32,33). No obstant això, el nen que dona la llum celestial es refereix al Regne de Déu, el Rei del qual és Jesucrist (Salms 2).

La serp original és Satanàs el diable: « I el gran drac, la primera serp, l’anomenat Diable i Satanàs, que enganya tot el món, va ser llançat a la terra; i els seus àngels també van ser llançats amb ell » (Apocalipsi 12: 9).

La posteritat de la serp representa els enemics celestials i terrenals, els que lluiten activament contra la sobirania de Déu, contra el rei Jesucrist i contra els sants a la terra: « Serps, cria d’escurçons! Com escapareu del càstig de la Gehenna? Per aquesta raó, us enviaré profetes, savis i mestres. A alguns els matareu i els executareu en un pal, i a d’altres els assotareu a les vostres sinagogues i els perseguireu de ciutat en ciutat. Així vindrà sobre vosaltres la sang de tots els justos que han estat assassinats a la terra, des de la sang del just Abel fins a la sang de Zacaries, fill de Baraquies, que vau assassinar entre el santuari i l’altar » (Mateu 23: 33-35).

La ferida de la dona al taló representa la mort en sacrifici a la terra, del Fill de Déu, Jesucrist: « I encara més, quan va venir com a humà, es va humiliar i va ser obedient fins a la mort, una mort en un pal de turment » (Filipians 2: 8). No obstant això, aquesta lesió del taló va ser curada per la resurrecció de Jesucrist: Vau matar aquell que va ser escollit per donar vida, però Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts, i nosaltres en som testimonis » (Fets 3:15).

El cap aixafat de la serp és la destrucció eterna de Satanàs el diable i els enemics terrenals del Regne de Déu, al final dels mil anys del regnat de Jesucrist: « Ben aviat, el Déu que dóna pau esclafarà Satanàs sota els vostres peus. Que el nostre Senyor Jesús us mostri bondat immerescuda » (Romans 16:20). « I el Diable, que les estava enganyant, va ser llançat al llac de foc i sofre, on ja hi havia la bèstia ferotge i el fals profeta. I seran turmentats nit i dia per sempre » (Apocalipsi 20:10).

1 – Déu fa un aliança amb Abraham

« I per mitjà de la teva llavor, beneejaràs totes les nacions de la terra, perquè heu escoltat la meva veu »
(Gènesi 22:18)

L’aliança d’Abraham és una promesa que tota la humanitat obedient a Déu serà beneïda per la descendència d’Abraham. Abraham va tenir un fill, Isaac, amb la seva dona Sara (durant molt de temps estèril) (Gènesi 17:19). Abraham, Sarah i Isaac són els protagonistes d’un drama profètic que representa, al mateix temps, el significat del sant secret i els mitjans pels quals Déu salvarà la humanitat obedient a Déu (Gènesi 3:15).

– Jehovà Déu representa el gran Abraham: « Tu ets el nostre pare, perquè Abraham no sap qui som i Jacob no ens ha conegut. Tu, Jehovà, ets el nostre pare; des de sempre, el teu nom és «Redemptor nostre» » (Isaïes 63:16, Lluc 16:22).

– La dona celestial representa la gran Sarah, durant molt de temps estèril i sense fills (Pel que fa a Gènesi 3:15): « Perquè està escrit: «Alegra’t, dona estèril que no has tingut fills; esclata en crits d’alegria, tu que no has tingut dolors de part. Perquè la dona abandonada té molts més fills que la dona que té marit». Vosaltres, germans, sou fills de la promesa igual que Isaac. Però, en aquell temps, el fill que va néixer de forma natural* va perseguir el que va néixer per mitjà de l’esperit, i ara passa el mateix. Ara bé, què diu l’Escriptura? «Fes fora l’esclava i el seu fill, perquè el fill de l’esclava no serà pas hereu amb el fill de la dona lliure.» Per tant, germans, nosaltres no som fills d’una esclava, sinó de la dona lliure » (Gálatas 4:27-31).

– Jesucrist representa la gran Isaac, Abraham: « Doncs bé, les promeses es van fer a Abraham i a la seva descendència. Les Escriptures no diuen: «I als teus descendents», com si es tractés de molts, sinó que diuen: «I a la teva descendència», fent referència només a una persona: Crist » (Gálatas 3:16).

– La ferida del taló, de la dona celestial: Jehovà Déu va demanar a Abraham que sacrificés al seu fill Isaac. Abraham no es va negar (perquè pensava que Déu ressuscitaria Isaac després d’aquest sacrifici (Hebreus 11:17-19)). Just abans del sacrifici, Déu va impedir que Abraham fes aquest acte. Isaac va ser reemplaçat per un ariet sacrificat: « Després d’aquests fets, Déu va posar a prova Abraham i li digué: – Abraham! Ell li va respondre: – Aquí em tens. Déu li va dir: – Pren Isaac, el teu fill únic, que tant estimes, i vés-te’n al país de Morià. Allà, a dalt de la muntanya que jo t’indicaré, ofereix-me’l en holocaust (…) Arribats a l’indret que Déu li havia indicat, Abraham hi va aixecar un altar i va apilar-hi la llenya. Després va lligar el seu fill Isaac i el posà a l’altar, damunt la llenya. Llavors Abraham allargà la mà i agafà el ganivet per degollar el seu fill. Però l’àngel del Senyor el va cridar des del cel: – Abraham, Abraham! Ell li va respondre: – Aquí em tens. L’àngel li va dir: – No aixequis la mà contra el noi, no li facis res. Ara sé que reverencies Déu, tu que no li has refusat el teu fill únic. Abraham va alçar els ulls i veié un moltó agafat per les banyes a uns matolls. Hi va anar, el va prendre i l’oferí en holocaust en comptes del seu fill. A aquell indret, Abraham li va donar el nom de «el Senyor proveeix». Per això, encara avui, la gent diu: «A la muntanya, el Senyor es proveeix » (Gènesi 22:1-14) Jehovà va fer aquest sacrifici, el seu propi Fill Jesucrist, aquesta representació profètica és la realització un sacrifici extremadament dolorós per a Jehovà Déu (rellegint la frase « el teu fill únic, que tant estimes »). Jehovà Déu, el gran Abraham, va sacrificar el seu fill estimat Jesucrist, el gran Isaac per a la salvació. d’una humanitat obedient: « Perquè Déu va estimar tant el món que va entregar el seu Fill únic, perquè tots els que creguin en ell no siguin destruïts sinó que puguin viure per sempre. (…) Qui creu en el Fill viurà per sempre; qui desobeeix el Fill no obtindrà la vida, i la ira de Déu sempre estarà damunt d’ell » (Joan 3:16,36). El compliment final de la promesa feta a Abraham es complirà amb la benedicció eterna de la humanitat obedient. Al final del regnat mil·lenari de Crist: « Aleshores vaig sentir una gran veu procedent del tron ​​dient: « Aleshores vaig sentir una veu forta que sortia del tron i deia: « Mira! El tabernacle* de Déu està amb la humanitat, i ell viurà amb ells, i ells seran el seu poble, i Déu estarà amb ells. I eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i la mort ja no existirà, i mai més hi haurà laments, ni plors, ni sofriment. Les coses del passat ja no hi són » (Apocalipsi 21:3,4). 

2 – L’aliança de la circumcisió 

« També va fer un pacte amb ell i el va segellar per mitjà de la circumcisió. I Abraham va ser el pare d’Isaac i el va circumcidar al vuitè dia, i Isaac va ser el pare de Jacob, i Jacob va ser el pare dels dotze patriarques »

(Fets 7:8)

L’aliança de la circumcisió havia de ser el segell distintiu del poble de Déu, en aquell moment a Israel terrenal. Té un significat espiritual, que s’explica en el discurs de comiat de Moisès en el llibre de Deuteronomi: « Heu de circumcidar el prepuci del vostre cor i no endurir el coll » (Deut. 10:16). La circumcisió significa en la carn el que correspon al cor, sent ell mateix una font de vida, obediència a Déu: « Sobretot vetlla el fons del cor, que d’allí surt la vida » (Proverbis 4:23).

Stephen va entendre aquest punt d’ensenyament bàsic. Va deixar clar als seus oients que no tenien fe en Jesucrist, tot i que eren circumcidats físicament, eren uncircumcised espirituals del cor: « Homes tossuts que teniu el cor i les orelles tancats!* Sempre us oposeu a l’esperit sant; feu el mateix que van fer els vostres avantpassats. ¿A quin dels profetes no van perseguir els vostres avantpassats? Ells van matar els que van anunciar que vindria el Just, i ara vosaltres l’heu traït i assassinat a ell. Vosaltres, que vau rebre la Llei tal com la van transmetre els àngels, no l’heu complert » (Fets 7:51-53). Aquests oïdors el van matar, cosa que va confirmar que aquests assassins eren espiritualment no circuncidats del cor.

El cor simbòlic constitueix l’interior espiritual d’una persona, feta de raonaments acompanyats de paraules i accions (bones o dolentes). Jesucrist ha explicat clarament el que fa que una persona sigui pura o impura, a causa de l’estat del seu cor: « En canvi, les coses que surten de la boca vénen del cor, i aquestes són les que contaminen les persones. Per exemple, del cor surten pensaments dolents, assassinats, adulteris, immoralitat sexual,* robatoris, falsos testimonis i blasfèmies. Tot això és el que contamina les persones; però menjar sense haver-se rentat* les mans no contamina ningú » (Mateu 15:18-20). Jesucrist descriu a un ésser humà en una condició d’incircuncision espiritual, amb el seu mal raonament, que el fa impur i no aptes per a la vida (vegeu Proverbis 4:23). « L’home bo treu coses bones del bon tresor del seu cor, mentre que l’home dolent treu coses dolentes del seu tresor dolent » (Mateu 12:35). En la primera part de la declaració de Jesucrist, descriu un ésser humà que té un cor espiritualment circumcidat.

L’apòstol Pau també va entendre aquest punt d’ensenyament de Moisès i de Jesucrist. La circumcisió espiritual és l’obediència a Déu i després al seu Fill Jesucrist: « De fet, la circumcisió* només et beneficia si obeeixes la Llei, però si la desobeeixes, la teva circumcisió no serveix per a res. Per tant, si un incircumcís compleix les justes normes de la Llei, serà considerat circumcís. Quan un incircumcís compleix la Llei, et jutja a tu, que desobeeixes la Llei tot i tenir-la per escrit i estar circumcidat. Perquè no és jueu qui ho és per fora ni la circumcisió de veritat és externa, la que es fa al cos; sinó que és jueu qui ho és per dins, i la seva circumcisió és la del cor, que és gràcies a l’esperit i no a una llei escrita. Aquesta persona no rep alabança dels homes, sinó de Déu » (Romans 2:25-29).

El cristià fidel ja no es troba sota la Llei donada a Moisès i, per tant, ja no està obligat a practicar la circumcisió física, segons el decret apostòlic escrit en Fets 15:19,20,28,29. Això es confirma pel que va ser escrit sota l’inspiració de l’apòstol Pau: « Ara bé, Crist és la fi de la Llei i, per això, tots els que tenen fe seran considerats justos » (Romans 10:4). « ¿Hi ha algun home que ja estigués circumcidat quan va ser escollit? Que no desfaci la seva circumcisió. ¿Hi ha algun home que no estigués circumcidat quan va ser escollit? Que no se circumcidi. La circumcisió no té cap valor, i la incircumcisió tampoc. El que té valor és obeir els manaments de Déu » (1 Corintis 7:18,19). D’ara endavant, el cristià ha de tenir la circumcisió espiritual, és a dir, obeir a Jehovà Déu i tenir fe en el sacrifici de Crist (Joan 3:16,36).

Qui hagués volgut participar en la Pasqua havia de ser circumcidat. En l’actualitat, el cristià (sigui quina sigui la seva esperança (celestial o terrenal), ha de tenir la circumcisió espiritual del cor abans de menjar-se el pa sense llevat i beure la copa, commemorant la mort de Jesucrist: « Primer, que cadascú s’examini a si mateix, i si és digne de menjar del pa i beure de la copa, que ho faci » (1 Corintios 11:28 es compara amb Èxode 12:48). 

3 – L’aliança de la llei entre Déu i el poble d’Israel 

« Guardeu-vos d’oblidar mai l’aliança que el Senyor, el vostre Déu, va fer amb vosaltres. No us fabriqueu cap estàtua amb la figura d’allò que el Senyor, el teu Déu, t’ha prohibit »

(Deuteronomi 4:23)

El mediador d’aquesta aliança és Moisès: « I a mi, el Senyor em va manar en aquella ocasió que us ensenyés els decrets i les prescripcions que heu de complir en el país on entrareu per prendre’n possessió » (Deuteronomi 4:14). Aquesta aliança està estretament relacionada amb el pacte de la circumcisió, que és el símbol de l’obediència a Déu (Deuteronomi 10:16 es compara amb Romans 2: 25-29). Aquesta aliança tindria efecte fins al Messies: « Durant una setmana d’anys concertarà amb molts una aliança ferma, i durant mitja setmana d’anys abolirà sacrificis i oblacions » (Daniel 9:27). Aquesta aliança seria substituïda per un nou pacte, segons la profecia de Jeremies: « Vénen dies, ho dic jo, el Jehovà, que pactaré una aliança nova amb el casal d’Israel i amb el casal de Judà. No serà com l’aliança que vaig pactar amb els seus pares, quan els vaig agafar per la mà per fer-los sortir del país d’Egipte; aquella aliança, ells la van trencar, tot i que jo havia complert els meus compromisos com marit. Sóc jo, el Jehovà, qui ho diu » (Jeremies 31:31,32).

El propòsit de la Llei donada a Israel era preparar el poble per a la vinguda del Messies. La Llei ha ensenyat la necessitat d’alliberament de la condició pecaminosa de la humanitat (representada pel poble d’Israel): « Per mitjà d’un sol home el pecat va entrar al món, i amb el pecat també hi va entrar la mort, i així la mort es va estendre a tots els homes, perquè tots havien pecat. Perquè el pecat era al món abans que la Llei, però quan no hi ha llei no s’acusa ningú de cometre un pecat » (Romans 5:12,13). La Llei de Déu ha donat substància a la condició pecadora de la humanitat. Ha posat de manifest la condició pecadora de tota la humanitat, representada en aquell moment per la gent d’Israel: « Aleshores, què direm? ¿Té algun defecte la Llei? És clar que no! De fet, no sabria què és el pecat si no fos per la Llei. Per exemple, no sabria què és l’enveja si la Llei no hagués dit: «No has de desitjar el que és dels altres». Però el pecat, que va ser identificat per aquest manament, va produir en mi enveges de tota classe; perquè el pecat estava mort quan no existia la Llei. De fet, jo estava viu quan no existia la Llei, però quan va arribar aquest manament, el pecat va tornar a viure, i jo vaig morir. I vaig veure que el manament que m’havia de portar a la vida, em portava a la mort. Perquè el pecat, que va ser identificat per aquest manament, em va seduir i em va matar. Per tant, la Llei és santa, i el manament és sant, just i bo » (Romans 7:7-12). Per tant, la llei era un instructor que conduïa a Crist: « Per tant, la Llei es va convertir en el nostre tutor i ens ha guiat fins al Crist, perquè poguéssim ser declarats justos per mitjà de la fe. Però ara que la fe ha arribat, ja no estem sota un tutor » (Gálatas 3:24,25). La llei perfecta de Déu, que ha donat carn al pecat per la transgressió de l’home, va mostrar la necessitat d’un sacrifici que condueixi a la redempció de l’home a causa de la seva fe (i no de les obres de la llei). Aquest sacrifici seria el de Crist: « Això és el que va fer el Fill de l’home. Ell no va venir perquè el servissin, sinó per servir els altres i donar la seva vida com a rescat per moltes persones » (Mateu 20:28).

Tot i que Crist és el final de la llei, el fet és que actualment continua tenint un valor profètic que ens permet entendre el pensament de Déu (a través de Jesucrist) sobre el futur. « Perquè la Llei només és una ombra de les coses bones que han de venir, i no la realitat mateixa » (Hebreus 10:1, 1 Corintis 2:16). És Jesucrist qui farà realitat aquestes « coses bones »: « Aquestes coses són una ombra del que ha de venir, però el que és real és el Crist » (Colossencs 2:17).

4 – El nou pacte entre Déu i Israel de Déu 

« Que la pau i la misericòrdia estiguin sobre tots els que viuen segons aquesta norma, és a dir, sobre l’Israel de Déu »

(Gálatas 6:16)

Jesucrist és el mediador dels nou pacte: « Perquè hi ha un sol Déu i un sol mediador entre Déu i les persones, Jesucrist, l’home » (1 Timoteu 2:5). Aquest nou pacte va complir la profecia de Jeremies 31: 31,32. 1 Timoteu 2:5 es refereix a tots els homes que creuen en el sacrifici de Crist (Joan 3:16). « Israel de Déu » representa tota la congregació cristiana. No obstant això, Jesucrist va mostrar que aquest « Israel de Déu » estarà al cel i també a la terra.

El « Israel de Déu » celestial està constituït pels 144.000, la Nova Jerusalem, la capital des de la qual fluirà l’autoritat de Déu, venint del cel, a la terra (Apocalipsi 7: 3-8, el Israel espiritual celest format per les 12 tribus a partir del 12.000 = 144000):  » També vaig veure la Nova Jerusalem, la ciutat santa, que baixava del cel i provenia de Déu, preparada com una núvia adornada per al seu nuvi » (Apocalipsi 21: 2).

El « Israel de Déu » de la Terra consistirà en humans que viuran en el futur paradís terrenal, sent designats per Jesucrist com les 12 tribus d’Israel per ser jutjats: « Jesús els hi va dir: «Us asseguro que quan es facin noves totes les coses i el Fill de l’home s’assegui en el seu tron gloriós, vosaltres, els que m’heu seguit, també seureu en dotze trons i jutjareu les dotze tribus d’Israel » (Mateu 19:28). Aquest Israel espiritual terrenal també es descriu en la profecia de Ezequiel capítols 40-48.

Actualment, Israel de Déu està format per cristians fidels que tenen l’esperança celestial i els cristians que tenen esperança de vida a la terra (Apocalipsi 7: 9-17).

El vespre de la celebració de l’última Pasqua, Jesucrist va celebrar el naixement d’aquest nou pacte amb els apòstols fidels que estaven amb ell: « Va agafar un pa, va agrair, el va trencar i els va donar, dient: « Després va agafar un pa, va donar gràcies a Déu, el va partir i el va donar als deixebles, dient: « Això representa el meu cos, que donaré a favor vostre. Continueu fent això en memòria meva». Després d’haver sopat, també va fer el mateix amb la copa, i va dir: «Aquesta copa representa el nou pacte que entrarà en vigor per mitjà de la meva sang, que serà vessada a favor vostre » (Lluc 22:19,20).

Aquest nou pacte afecta tots els cristians fidels, independentment de la seva « esperança » (celestial o terrenal). Aquesta nova aliança està íntimament relacionada amb la « circumcisió espiritual del cor » (Romans 2: 25-29). En la mesura que el cristià fidel té aquesta « circumcisió espiritual del cor », pot prendre el pa sense llevat i la copa que representa la sang del nou pacte (sigui quina sigui la seva esperança (celestial o terrenal)): « Primer, que cadascú s’examini a si mateix, i si és digne de menjar del pa i beure de la copa, que ho faci » (1 Corintis 11:28). 

5 – L’Aliança per a un Regne: entre Jahvè i Jesucrist i entre Jesucrist i els 144.000 

« Però vosaltres sou els que heu estat al meu costat durant les meves proves. I jo faig un pacte amb vosaltres per a un regne, tal com el meu Pare ha fet un pacte amb mi, perquè mengeu i beveu a la meva taula en el meu Regne, i us asseieu en trons per jutjar les dotze tribus d’Israel »

(Lluc 22:28-30)

Aquesta aliança es va fer la mateixa nit que Jesucrist va celebrar el naixement del nou pacte. Això no vol dir que siguin dues aliances idèntiques. El pacte per a un regne es troba entre Jehovà i Jesucrist i després entre Jesucrist i els 144.000 que regnaran al cel com a reis i sacerdots (Apocalipsi 5:10; 7:3-8; 14:1-5).

El pacte per a un regne fet entre Déu i Crist és una extensió del pacte fet per Déu amb el rei David i la seva dinastia reial. Aquesta aliança és una promesa de Déu sobre la permanència del llinatge real de David. Jesucrist és descendent a la terra, i el rei al cel, instal·lat per Jehovà (el 1914), en compliment del pacte per un regne (2 Samuel 7: 12-16; Mateu 1:1-16; Lluc 3:23-38, Salms 2).

El pacte per a un regne fet entre Jesucrist i els seus apòstols i, per extensió, amb el grup de 144.000, és, de fet, una promesa del matrimoni celestial, que es durà a terme poc abans de la gran tribulació: « Alegrem-nos, estiguem molt contents i donem-li glòria, perquè ha arribat el casament del Corder i la seva núvia ja està preparada. Sí, se li ha concedit anar vestida de lli de qualitat, brillant i net —el lli de qualitat representa els actes justos dels sants » (Apocalipsi 19:7,8). El salm 45 descriu profeticament aquest matrimoni celestial entre el rei Jesucrist i la seva dona reial, la Nova Jerusalem (Apocalipsi 21:2).

D’aquest matrimoni sorgiran fills terrenals del regne, prínceps que seran els representants terrenals de l’autoritat reial celestial del Regne de Déu: « En el lloc dels vostres avantpassats hi haurà els vostres fills, que establireu com a prínceps a tota la terra » (Salm 45:16, Isaïes 32:1,2).

Les eternes benediccions del nou pacte i el pacte per a un regne compliran el pacte d’Abraham que beneirà totes les nacions i per tota l’eternitat. La promesa de Déu es complirà plenament: « i que es basen en l’esperança de la vida eterna que Déu, qui no pot mentir, va prometre fa molt de temps » (Tito 1:2).

***

Altres articles d’estudi bíblic:

La teva paraula és una làmpada per als meus peus i una llum per al meu camí (Salm 119:105)

La celebració de la commemoració de la mort de Jesucrist

Per què Déu permet el sofriment i el mal?

L’esperança de la vida eterna

Els miracles de Jesucrist per reforçar la fe en l’esperança de la vida eterna

L’ensenyament elemental de la Bíblia

Què cal fer abans de la gran tribulació?

Bible Articles Language Menu

Una taula resum de més de setanta idiomes, cadascun dels quals conté sis articles bíblics importants…

Table of contents of the http://yomelyah.fr/ website

Llegiu la Bíblia cada dia. Aquest contingut inclou articles bíblics educatius en anglès, francès, castellà i portuguès (utilitzeu Google Translate per seleccionar un d’aquests idiomes, així com el vostre idioma preferit per entendre el contingut d’aquests articles)…

***

X.COM (Twitter)

FACEBOOK

FACEBOOK BLOG

MEDIUM BLOG